La majoria dels experts coincideixen: «Apropar els adolescents a qualsevol activitat cultural els aportarà beneficis en la seua vida». Qui són aquests experts? Per què opinen? Què o qui legitima les seues valoracions? Hem de fer-los cas?

Sabem que la desconfiança és un dels signes característics d’aquest segle XXI. No ens creiem res, i a ningú. Tot sembla estar sota sospita. Tots som, en realitat, experts en tot, quan en realitat no arribem a ser aprenents de res. L’apatia o deixadesa, la desídia, també són signes característics d’aquest segle XXI. Sembla que a ningú li importa res, tot es menysprea. Així doncs, l’art, la cultura, poden ser un «remei» per alleujar aquest desdeny? Jo diria que sí. És més, diria que són eines fonamentals per l’esdevenir del propi ésser humà.

Sense ser expert en res, podria argumentar a favor de qualsevol iniciativa duta a terme per integrar l’art en el dia a dia dels més joves. No hi ha més que veure la capacitat que aquest, l’art, té per despertar les ments més dorments, per revelar-los certes veritats o convidar-los a desxifrar misteris. L’art és necessari, ho és perquè sense ell moriria aquesta capacitat extraordinària que tots nosaltres posseïm, i que no és altra que la imaginació.

L’art contemporani no s’entén! És avorrit! Això és per a les elits! Veritablement això és així? Jo diria que no. Vivim una època en què aquestes diferències no existeixen, una època pensada per satisfer a tothom, sense cap tipus de restricció. No obstant això, cal seguir treballant per crear més espais i oportunitats, perquè els més joves puguin acostar-se sense por a un llenguatge diferent, que no complex. És per això que la convocatòria Cercles del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana ens sembla tot un encert.

CERCLES

Aquesta iniciativa conjunta amb l’Institut Valencià de la Joventut (IVAJ) està dirigida a projectes de mediació per a adolescents d’entre 14 i 18 anys, i el seu objectiu no és altre que el d’oferir als joves «un lloc de reunió, reflexió i aprenentatge col·lectiu al voltant de la creació artística actual», tal com el director del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont, va expressar en anunciar la resolució dels projectes que es posaran en marxa al Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA) , al Centre del Carme Cultura Contemporània de València (CCCV) i l’Espai d’Art Contemporani de Castelló (EACC).

Després de la reunió d’un jurat format per Santiago Gómez Carreras, secretari de l’Associació Valenciana de Professorat de Dibuix; José María Esteve Faubel, degà de la facultat d’Educació de la Universitat d’Alacant; Jesús Martí Nadal, director general de l’IVAJ; Inmaculada Sanjuan Pérez, pedagoga i tècnica de l’IVAJ especialitzada en temes de joventut i animació en temps lliure, i el mateix Pérez Pont, es van seleccionar els projectes d’Esther García Guixot, MacaParkingClub, per al MACA; de Marc Pastor Hidalgo, En-Red-Arte, per al CCCV, i del Col·lectiu Irene G. & Irene G., Pop Into..., per l’EACC.

Aquests tres projectes, en paraules del director del Consorci, «pretenen connectar als més joves a través de la seua quotidianitat, buscant la trobada amb artistes i el desenvolupament de diverses disciplines per convertir-los en agents actius de l’acció cultural». Aquesta no és una tasca fàcil, ni molt menys, però diria que és molt valuosa, ja que els 15 participants de cada projecte tindran l’oportunitat d’experimentar noves sensacions a través de l’art, i no només com a mers espectadors, com a agents passius, sinó com a part activa d’un procés que permetrà augmentar les seues capacitats.

A CASTELLÓ

Entre els mesos de febrer i juliol tindran lloc les sessions d’aquesta iniciativa que aquí a Castelló durà a terme el Col·lectiu Irene G. & Irene G., format per Irene García Molina i Irene Gras Cruz, que com elles mateix diuen: «Neix amb la finalitat de fusionar dos àmbits com ho són l’art i l’educació». Cadascuna de les integrants d’aquest grup està especialitzada en una àrea específica com és la Psicopedagogia i Història de l’art, que es complementen per a dur a terme l’objectiu d’acostar l’art contemporani a la societat mitjançant eines didàctiques: tallers, workshops, conferències, performances. Així doncs, aquesta parella buscarà la manera d’oferir les eines necessàries perquè els joves participants puguin expressar-se, ser lliures a l’hora de submergir-se en el art i els seus misteris, de interessar-se per la cultura.