Ser pares, diuen, és una opció tan important, que pot donar-li sentit a la vida d’una persona. No poques vegades hem destacat la rellevància d’aquests pares que, a casa, eduquen els seus fills en valors tan fonamentals com la tolerància i el respecte, l’amor i la llibertat, l’honestedat i la responsabilitat, la gratitud... Així mateix, aquests pares s’erigeixen en pilars fonamentals a l’hora de convidar els seus fills a descobrir el meravellós món de la imaginació. En aquest sentit, la lectura, els llibres, són elements clau dins d’aquest aprenentatge.

Amelia Díaz Benlliure li deu als seus pares el seu amor per la lectura i, sobretot, el seu amor per la poesia. Ella mateixa confessa que «van ser ells les meues grans referències», ja que van ser ells els que l’hi van traslladar aquesta passió per uns versos que li van marcar de per vida. Tant és així que la necessitat per escriure, per traslladar els seus pensaments i emocions en un paper, es va revelar a una edat primerenca. A poc a poc, Amelia va anar nodrint-se «de la poesia de García Lorca i de Miguel Hernández, per després anar descobrint a altres autors» que li van permetre enriquir la seua pròpia obra, «poetes com la gran Wislawa Szymborska», per citar un nom.

Matemàtica de formació, Díaz Benlliure mai ha deixat d’escriure des que va començar la seua íntima relació amb la poesia, si bé la seua «carrera professional» com a poeta podria definir-se com tardana. No va ser fins al 2011 que va publicar el seu primer poemari en solitari, Manual para entender las distancias —sí havia publicat amb anterioritat alguns dels seus poemes en diverses antologies i en el seu blog personal—, i des de llavors han aparegut altres dos: Tuya es la voz (2013) i Una historia no contada (2017). No obstant això, fruit d’aquesta impetuosa curiositat i, principalment, fruit d’aquest amor devot per la literatura, va emprendre una altra aventura encara més gran fundant un segell editorial que ha aconseguit consolidar-se: Unaria Ediciones.

AMELIA, EDITORA

Si alguna cosa caracteritza Díaz Benlliure és el seu compromís i titànic esforç per portar endavant un projecte que va néixer en un moment clau en la seua vida personal. Podríem dir que Unaria Ediciones respon a la necessitat d’Amelia per publicar «aquells llibres que vull llegir», i per això no va dubtar a invertir tots els seus estalvis en tal empresa i envoltar-se d’un equip professional de qualitat.

Després de gairebé sis anys de vida, aquest segell castellonenc pot presumir d’haver publicat a alguns noms de rellevància, com ara els de Rosario Raro, David Trashumante, Ana Rossetti, Antonio Tello, Eloy Sánchez Guallart, Eva R. Picazo... El llistat és vastíssim, i segueix en augment gràcies a les noves col·leccions que va incorporant al seu catàleg, entre les quals no podem evitar destacar la dedicada a la novel·la negra, Castelló Negre, o les que corresponen a l’edició de llibres premiats en certàmens com el Premi de Narrativa Breu Josep Pascual Tirado o el recentment recuperat Premi de Narrativa Ciutat de Vila-real que en la present edició van reconèixer els treballs de Salvador Belenguer i Gonzalo Calcedo.

NOVETATS

Un altre dels aspectes encomiables d’Amelia és el seu caràcter altruista. Dic això perquè des que ens coneixem sempre ha demostrat una gran generositat donant-nos a conèixer algunes de les seues novetats, parlant-nos del procés editorial, de les seues petites aventures... Aquesta mateixa setmana va visitar la redacció de Mediterráneo per parlar-nos d’un llibre singular, atípic fins i tot. Es tracta de Cada día una greguería, escrit per Mª Ángeles Chavarría i il·lustrat per Lluna Llunera. Com la pròpia Amelia explica, «és un llibre sorprenent i gairebé màgic» que es va presentar en societat la passada setmana a València amb la presència de l’autora i de Juan Luis Bedins, poeta i president de l’Asociación de Escritores y Críticos Literarios de Valencia (CLAVE).

Així mateix, Díaz Benlliure va portar sota el braç una nova edició d’un llibre que ha donat molt que parlar per la seua qualitat, com és El amor de los peces, de David Trashumante, i que ara podem gaudir amb il·lustracions a tot color del propi autor. Aquesta obra, segons diuen, és «un inventari de amors que repel·leixen l’amor romàntic», un llibre que ofereix «una poesia que segueix fresca tot i els anys» i que, probablement, sigui un dels millors de la seua col·lecció de poesia.

Amelia Díaz Benlliure ha fet d’Unaria Ediciones un petit però gran racó on la literatura sempre és i serà la protagonista. Sempre activa, sempre aventurera.