Pot ser que el clima benèvol sigui una de les causes per les quals, la província de Castelló, sobretot a la zona de la costa, posseeixi una fèrria tradició teatral a peu de carrer. No és un secret que siguem pioners i exemples perfectes en el denominat «teatre de carrer». Hi ha aquí companyies punteres, no només a la província o la Comunitat Valenciana, sinó a nivell nacional i internacional. Ens agrada gaudir dels espais públics, treure’n el màxim profit possible, reunir-nos i viure qualsevol celebració. Està en el nostre ADN.

Que aquest és un territori que ha apostat i aposta decididament per les arts escèniques com a mitjà d’expressió, és un fet. I que alguns/es dels nostres actors/actius i ballarins, alguns dels nostres directors/es i escenògrafs, rebin les més altes distincions, també, com ho demostra el fet de comptar amb tres companyies «de la terreta», amb tres espectacles meravellosos, entre les nominades als nous Premis de les Arts Escèniques Valencianes que organitza la Generalitat Valenciana a través de l’Institut Valencià de Cultura (IVC).

Aquests guardons volen reconèixer els millors espectacles i professionals del panorama valencià. Representants de les onze associacions d’arts escèniques que componen la Mesa de la Cultura Valenciana (MECUV), han estat el encarregats d’aquestes justes nominacions entre les que, com dèiem, trobem a tres representants castellonencs, com són Visitants, A Tempo Dansa i La medusa.

Visitants i A Tempo Dansa opten al mateix premi, que no és altre que el millor espectacle de carrer. Com dèiem al principi, aquesta és una terra en la qual el teatre i la dansa són protagonistes absoluts del carrer, com ho demostra el Festival Internacional de Teatre de Carrer de Vila-real (FIT Carrer), per citar un exemple de gran envergadura. Les obres DeTraca i Olea són les que optaran a alçar-se amb el preuat reconeixement juntament amb DeTracaOleaMulier. Les dues peces són totalment diverses, la qual cosa reforça també aquesta vessant creativa i polifacètica dels nostres artistes.

D’Olea vam poder parlar aquesta mateixa setmana amb Tomàs Ibáñez, de Visitants, qui ens va il·lustrar sobre la vida frenètica de la companyia. La seua presència en diverses cites teatrals per diferents racons de la nostra geografia, i la preparació de nous projectes, ocupa pràcticament el seu temps, però això no els impedeix mostrar la seua il·lusió i satisfacció per ser nominats a aquests premis que es lliuraran en una gala celebrada al Teatre principal de València el proper 1 d’octubre.

Ibáñez va aprofitar per explicar-nos que la seua alegria és doble, ja que a la nominació rebuda de Visitants s’uneix la de La Medusa —en coproducció amb Teatreencompanyia— amb l’obra Classe. Per aquells que no ho sàpiguen, La Medusa és un projecte que neix de la unió de Sonia Alejo, dramaturga d’Almassora, i Visitants. En aquest sentit, Ibáñez ens recorda que Alejo es va formar en la companyia vila-realenca on va desenvolupar diverses funcions, i que en 2010 va decidir emprendre una nova aventura a través de La Medusa, probablement una de les companyies més interessants de l’escena teatral actual gràcies l’incansable treball de la dramaturga almassorina, que va tenir molt clar des del principi que naixia amb l’objectiu d’entendre el sentit de companyia teatral i fer-ho extensiu a creadors amb els quals existís afinitat, a més d’apostar per propostes d’autoria pròpia.

En l’actualitat, Sonia Alejo és la presidenta de l’Associació Valenciana d’Escriptors i Escriptors Teatrals (AVEET), el que demostra un cop més la importància de la presència castellonenca en el panorama teatral valencià, una presència que, com diem, es veu reforçada encara més si és possible amb aquestes tres nominacions als Premis d’Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana. Olea, de Visitants, és pur teatre de carrer, acció escènica intensa carregada de simbolisme, sentiment i vida. Al voltant d’una olivera es desencadena l’acció, on dues dones lluiten pel territori després que la guerra assolés les seues vides. Una al·legoria amb sabor mediterrani. Per la seua banda, DeTraca, de Pepa Cases, reflexiona d’una manera tendra i poètica sobre els refugiats i de com ens posicionem davant d’aquest problema de traca. Finalment, Classe, obra original de Guillermo Calderón que Xavier Puchades trasllada a la nostra realitat, al clima generat a Espanya per les manifestacions estudiantils contra les successives reformes estudiantils, des de la implantació de la LOGSE fins al més recent Pla Bolonya.