C de Cultura. C, de Castellón. C, de Coherencia. Aquesta triple C és la que regeix, o millor dit defineix, la temporada que l’Institut Valencià de Cultura (IVC) ha programat per a aquest curs 2018-2019 en el qual, tal com van assegurar tant el conseller d’Educació i Cultura , Vicent Marzà, com el delegat territorial a Castelló de l’IVC, Alfonso Ribes, es pretén consolidar les línies de treball de la temporada anterior amb un seguit de propostes diverses i, sobretot, de molta qualitat, al mateix temps que es reforça el vessant familiar i educativa.

Certament, i en aquestes pàgines ho hem comentat en més d’una ocasió, des de l’arribada d’Alfonso Ribes s’ha produït un canvi substancial en les línies que marquen l’agenda cultural castellonenca. És innegable la seua tasca per oferir al públic una oferta que res ha d’envejar a la qual es «consumeix» en altres ciutats espanyoles. És més, fent una radiografia de les peces teatrals que es representaran al llarg del present curs, estaríem en posició d’afirmar que poques capitals de província, que no siguin Madrid o Barcelona, poden gaudir d’una cosa així. Aquesta declaració es veuria enfortida, encara més si és possible, si tenim en compte que l’obra que obrirà la temporada no és altra que Bodas de sangre, de Federico García Lorca, i dirigida per un dels directors teatrals més prodigiosos —i sol·licitats— de l’escena actual, com és Oriol Broggi.

Tenint això en compte, podem assegurar que estar en posició de veure in situ, al Teatre Principal de Castelló, la producció de La Perla 29, en col·laboració amb el Grec Festival de Barcelona, és un autèntic luxe que no poden (no podem) deixar escapar. Serà el proper diumenge, 7 d’octubre, i sobre les taules es pujaran actrius de la talla de Clara Segura o Nora Navas, dues de les intèrprets més reconegudes avui dia, dues forces interpretatives de la natura. Acompanyades per Anna Castells, Ivan Benet, Pau Roca i Montse Vellvehí, Broggi ressalta tota la poesia del poeta granadí amb música en directe i, fins i tot, un cavall. A més, com a singularitat, aquest gran repartiment intercanvia rols i interactuen, no només amb el text, sinó també amb la música, un personatge més en l’obra, interpretada per Joan Garriga, Marià Roch i Marc Serra.

MÚSICA, AMOR I EL DESTÍ

Com bé assenyala Marta Cervera, Lorca solia tocar el piano en les representacions que feia pels pobles d’Espanya amb la seua companyia La Barraca. És precisament aquest esperit el qual intenta rescatar Broggi amb aquesta proposta que arribarà a Castelló diumenge que ve. En ella, l’impuls vital que desencadena el drama a Bodas de sangre.

«Bodas de sangre està en l’essència del teatre espanyol», diu el director davant el repte d’enfrontar-se al seu primer text de Lorca. Però a Broggi no l’espanta provar coses noves i en aquest muntatge ha anat més enllà. Clara Segura i Nora Navas, per exemple, interpreten la majoria de personatges femenins i s’alternen en ells. Fins i tot arriben a intercanviar-se en papers tan antagònics com el de Mare i Nòvia. Detalls d’attrezzo, vestuari i entonació serveixen per visualitzar el canvi d’un rol a l’altre, com ja va explicar Segura en l’estrena de l’obra.

Aquest relat amorós amb desenllaç sagnant, basat en un fet real, un crim que va tenir lloc a Níjar, va inspirar a Lorca per reflectir la falta de llibertat de les dones de la seua època. Una història dramàtica que el granadí va transformar ressaltant tota la seua força poètica. Sens dubte, una obra cabdal del nostre treatre que ens podem perdre.