Castelló és des de fa més de dues dècades un dels grans centres nacionals de dansa gràcies a cites tan importants com, per exemple, la Convocatòria Nacional de Dansa que organitza Gabriella Foschi a través de Terpsícore. Aquesta plataforma ha aconseguit reunir a les millors promeses del món del ball, oferint-los l’oportunitat de trobar un espai en l’àmbit professional, i ha generat l’interés d’altres joves per aquest art, entre els quals destaquem Martina Renau, formada al Conservatori Professional de dansa de València, sens dubte, un dels majors talents que han sorgit de la capital de la Plana, ara a Alemanya amb 17 anys i tota una vida per davant sorprenent.

—En primer lloc, voldria que ens expliquessis per què vas decidir dedicar-te a la dansa. Què simbolitza per a tu la dansa?

—La dansa forma part de la meua vida des de sempre. Dedicar-m’hi no va ser una decisió que prengués un dia determinat, simplement va ser una evolució natural i la vida m’ha portat a ella. Per a mi simbolitza la fusió de la música i el moviment, permetent expressar-me i arribar al públic el màxim possible.

—Quins van ser els teus inicis? On et vas formar?

—Vaig començar als quatre anys fent gimnàstica rítmica. Al club rebíem classes de dansa clàssica els dissabtes com a complement en els nostres entrenaments. La professora de dansa, em va motivar molt i em va animar a presentar-me a les proves del Conservatori Professional de dansa de València. Allà he cursat els meus estudis professionals i m’he graduat sota la tutela del meu professor Rafael Darder.

—Per què et vas decantar per la dansa clàssica?

—Em vaig decantar pel clàssic... M’agraden els reptes. A poc a poc vas perfeccionant la tècnica i intentes millorar-la cada dia de treball, ja que avui en dia és la base de tot, necessària per al neoclàssic i el contemporani.

—Creus que a Castelló hi ha prou actes o espais relacionats amb la dansa?

—Sempre falten espais per a la dansa... a Castelló també. Ara arrenca el nou Conservatori Professional de dansa a Castelló i això és un gran esdeveniment per a la nostra ciutat, fa molts anys que s’estava reivindicant i per fi va arribar. Molts estudiants de dansa no poden desplaçar-se a València, com he fet durant anys, i mereixen tenir un centre oficial on poder estudiar a prop de casa. Això generarà nous espais i més esdeveniments, estic segura.

—Com d’importants són les ajudes o beques per al desenvolupament de la teua carrera?

—Les beques en el món de la dansa són molt importants i a mi m’han ajudat molt en la meua formació, especialment en els últims anys, perquè m’han permès poder sortir fora d’Espanya i rebre formació complementària de grans mestres de la dansa clàssica de talla internacional .

He rebut molt suport d’associacions i fundacions i estic molt agraïda a totes elles, nomenant algunes com La Fundación Hortensia Herrero, que està molt bolcada amb els estudiants de dansa; m’ha ajudat molt amb diverses beques de formació en els cursos Adam. També gràcies a la fundació Banc de Sabadell vaig poder assistir al IBstage Internacional l’any passat i va ser una gran experiència. La fundació Terpsícore i la fundació Cajamar a Castelló em van ajudar també en els meus inicis. En general les beques són de gran ajuda per a tots els futurs ballarins.

—Com va ser la teua estada amb la Companyia Nacional de Dansa aquest any 2018?

—En el Concurs Internacional de Dansa de Torrelavega em van becar amb l’estada a la Companyia Nacional de Dansa, però al incorporar-me a la NRW Juniorballett a Dortmund no he pogut gaudir-la, la veritat. Espero en un futur poder fer-ho.

—Aquest 2018 és un any molt important en la teua carrera. Es podria dir que un any decisiu, que ha canviat la teua vida per complet en ser contractada per la NRW Juniorballet Company, a Dortmund (Alemanya) sota la direcció de Xin Peng Wang. Què ha suposat per a tu aquesta oportunitat?

—Aquesta oportunitat significa, als meus disset anys, poder complir el meu somni de ser ballarina professional en una gran companyia de prestigi internacional.

Aconseguir-ho és francament difícil, ja que en les proves competeixes amb centenars de ballarins de tot el món i has de demostrar la teua tècnica i estil, en relativament, poc temps. Així que estic molt feliç d’aquesta oportunitat i estic gaudint moltíssim cada moment.

—El fet d’anar-te a viure a Alemanya ha estat / és dur? O creus necessari fer aquest pas per afrontar la teua carrera professional d’una manera més complet?

—És dur separar-te de la teua família i dels teus amics, però m’estic adaptant molt bé. Els ballarins de la companyia estem tots en la mateixa situació, per això ens recolzem molt entre nosaltres (tot i que he de dir que sóc la més jove de la companyia). Sortir fora d’Espanya, si et dediques a la dansa, és pràcticament imprescindible perquè hi ha moltes més oportunitats que aquí. No hauria de ser així, però de moment cal sortir.

—No podem evitar preguntar-te per les teues influències. Algun ballarí/ballarina que t’hagi marcat? Algun coreògraf/a?

—Els meus referents ara mateix són, per exemple, Marianela Núñez, principal al Royal Ballet; també m’agrada molt Anna Ol, principal al Het National Ballet o Elisa Badenes, principal a l’Stuttgart Ballet entre d’altres. Pel que fa a coreògrafs diria William Forsythe i Jirí Kylián.

—És possible combinar la teua carrera professional com a ballarina amb els estudis? Com ho fas?

—Compaginar els meus estudis amb els estudis professionals de Música i de Dansa no ha estat fàcil, però en aquests anys he tingut la sort de trobar-me amb professors amb gran vocació que m’han ajudat moltíssim i m’han donat suport per poder fer-ho tot.

També he pogut comptar amb el suport de la meua família. Desplaçar-me a València cada dia per anar al Conservatori m’ha obligat a organitzar molt bé el meu temps, exàmens, treballs, estudi, assajos i actuacions. Però amb ganes, il·lusió i suport tot és possible, hi ha temps per a tot només cal aprofitar cada minut.

—T’has fixat alguna meta a nivell professional? On vols arribar?

—La meua meta és tenir l’oportunitat de seguir treballant en el que més m’agrada i en el que és la meua passió, com a ballarina professional. Sé que és una carrera curta, però val la pena.