«Per a mi el que Todas las mujeres ens compta, és la història d’un home que per a resoldre un greu problema decideix trobar-se amb cinc dones; dones que, en la majoria dels casos, ja van ser significatives en la seua vida. Amb cadascuna d’aquestes trobades ens descobrirà parts ocultes de la seua naturalesa», explica Daniel Veronese, un dels grans directors teatrals de l’escena actual a Espanya i que ha destacat sempre per la seua excel·lència en la direcció d’actors.

Todas las mujeres, que es representarà en el Teatre Municipal de Benicàssim el pròxim 7 d’abril, a les 19.00 hores, i que dirigeix Veronese, explica la història de Nacho, un veterinari que s’enfronta a les dones que han significat alguna cosa en la seua vida. Davant ell apareix la seua amant, la seua mare, la seua psicòloga, la seua ex-núvia i la seua cunyada. Amb totes elles té comptes pendents i a totes elles s’ha d’enfrontar per a resoldre-les.

L’encarregat de donar vida a Nacho no és un altre que Fele Martínez, qui compartirà escenari amb un sòlid i reconegut elenc femení: Nuria González, Lola Casamayor, Cristina Plazas, Lucía Barrado i Mónica Regueiro. Tots ells protagonitzen aquesta adaptació teatral, obra també de Veronese, que va començar sent una sèrie de televisió espanyola dirigida per Mariano Barroso i escrita per ell al costat d’Alejandro Hernández Díaz per a, tres anys més tard, convertir-se en un llargmetratge que va rebre quatre nominacions als Premis Goya i que es va alçar finalment amb el guardó al millor guió adaptat per a Barroso i Hernández.

Sèrie, després pel·lícula i ara obra de teatre. La història d’aquest veterinari que és explicat a través de les dones de la seua vida, continua atraient mirades i provocant reflexions. «La funció toca l’humà», explica Veronese, qui afegeix, «si bé són dones i homes, en els protagonistes hi ha una mica de la necessitat de romandre ben parat en aquest món, d’estar fora de perill. La necessitat de ser, de trobar un lloc càlid on acollir-se, de ser estimat i alhora poder voler».

A través d’aquesta singular relació entre els protagonistes, aprofundim en la manera d’operar i manipular de Nacho, «el seu maldestre encant, les seues mentides, les seues manques… i sobretot, la seua feblesa a l’hora de comunicar-se amb els altres», remarca el director teatral d’aquesta peça en la qual som testimonis presencials «dels seus quefers sexuals, de poder, intel·lectuals, a vegades emocionals; on entrarà en joc, òbviament, el masculí i el femení, però també el grau de capacitat que tenim totes les persones per a cimentar genuïnament, relacions humanes sanes, adultes i perdurables». Una obra en la qual podem identificar-nos.