La Janácek Philharmonic Ostrava (JPO) és actualment una de les orquestres txeques més importants gràcies, en part, a la projecció internacional que ha collit aquests últims anys. Sota la direcció de l’alemany Heiko Mathias Förster podria dir-se que l’objectiu de promoure la música txeca pel món s’ha fet una realitat, enfortint, precisament, aquest esperit cosmopolita que els ha portat a actuar per tot el món.
Especialitzat, com diem, en la música txeca, aquest conjunt orquestral també és capaç de presentar les millors i més interessants peces del repertori mundial —abastant des dels clàssics de la música fins a obres inexplorades dels últims anys— interpretades pels millors solistes i directors, com és el cas del benicassut Sergio Alapont, encarregat de dirigir a la formació en el concert que oferiran en l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló el pròxim 30 de maig.
El fet que Alapont se situï al capdavant de la JPO es deu a una iniciativa que l’Institut Valencià de Cultura (IVC) ha tingut a bé realitzar: la col·laboració d’intèrprets i/o directors castellonencs amb formacions de prestigi internacional, amb l’objectiu d’enriquir-se mútuament i, per tant, d’enriquir al públic castellonenc, que gaudeix per partida doble amb aquesta experiència, com ja va ocórrer en el concert que van oferir Shanghai Quartet. En aquella vetllada va ser el violoncel·lista José Enrique Bouché qui va tenir oportunitat d’acompanyar al cèlebre quartet xinès sobre l’escenari de la sala simfònica, i ara Alapont farà el propi amb el conjunt txec, sumant una nova fita en la seua extraordinària trajectòria.
DVORÁK I BRAHMS
El concert del dia 30 serà un senyor concert. Per a l’ocasió, Alapont i els músics d’Ostrava han plantejat un programa amb dues úniques peces de dos dels més grans compositors del segle XIX, com són el txec Antonin Dvorák i l’alemany Johannes Brahms.
En la primera part, la JPO interpretarà les Danses eslaves op. 46, de Dvorák, i que van ser inspirades, precisament, per les danses hongareses de Brahms. A fi de finançar el seu treball de composició, el txec va sol·licitar la beca del Premi de la Música de l’Estat austríac i després de guanyar aquest guardó tres vegades en quatre anys (1874, 1876 i 1877), va ser el propi Johannes Brahms, com un dels membres de la comissió competent per a la concessió de la beca, qui li presentaria Dvorák al seu propi editor, Fritz Simrock, l’artífex de l’encàrrec que suposaria finalment la creació d’aquestes «danses».
Després del descans, Alapont, batuta en mà, dirigirà la quarta simfonia de Brahms, l’última que va compondre l’alemany i partitura que molts consideren la seua obra mestra, juntament amb Ein deutsches Requiem. La simfonia està repleta d’al·lusions a diverses de les composicions de Beethoven i segur que el director castellonenc li confereix la majestuositat que mereix. Sens dubte, aquesta actuació serveix de perfecte colofó a la programació primaveral de música clàssica de l’IVC. A més, sempre és un plaer tornar a gaudir del mestratge d’Alapont.
