La nova temporada expositiva ha arribat a la Sala San Miguel de la Fundació Caixa Castelló i ho ha fet per partida doble. El llenguatge fotogràfic o visual és el protagonista de les dos propostes actuals, totalment divergents entre si, però que ofereixen alguna pista del nou discurs curatorial que es pretén injectar a aquest espai de la mà d’Alfredo Llopico —o això sembla—.
A la sala principal, es pot visitar el projecte del fotògraf castellonenc Miguel Ángel Cruzado titulat Enmedio 101, en el qual realitza un viatge íntim cap als interiors d’una vella casa familiar ja inhabitada i ara demolida —excepte la seua façana exterior—, «interiors que van ser i ja no són». Aquest treball ja li ha valgut algun que un altre reconeixement, com el premi nacional de fotografia «Lux d’or», en la categoria d’arquitectura i interiorisme, que concedeix l’AFPE (Associació de Fotògrafs Professionals d’Espanya), en 2018.
En la sagristia de la Sala San Miguel, que recordem es va recuperar i obrir al públic amb l’exposició La antesala d’Alejandro Mañas i comissariada per Irene Gras, es presenta Too Much Art Will Kill You, una selecció que el col·leccionista Juan Redón realitza de la seua pròpia compilació de fotografies. En total, són catorze les obres que s’exhibeixen, de les més de 400 que posseeix, i en les quals podem trobar a prestigiosos fotògrafs com Juan Pablo Ballester, Jake and Dinos Chapman, Carles Congost, Wolfgang Tillmans, Anderson & Low, Jeff Burton, Jean-Paul Goude, Nicolai Howalt, Joan Morey, Paco y Manolo, Terry Richardson, Miguel Trillo i David Trullo.
UN VIATGE NOSTÀLGIC
Enmedio 101 de Miguel Ángel Cruzado és un exposició organitzada per la Fundació Caixa Castelló, amb la col·laboració de la Universitat Jaume I, la Diputació de Castelló i la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castelló, en la qual es realitza un viatge íntim cap a una antiga llar familiar. Com escriu el professor de la Universitat Politècnica de València i també artista Joël Mestre, «fotografiar un edifici abandonat és endinsar-se en un territori delicat, un estat mental ple de racons, senyals i objectes turbadors. Si a més aquest lloc té traces familiars la seua entropia pot estomacar-nos psicològicament encara més fort». En altres paraules, Cruzado s’enfronta a un passat, al seu passat familiar, i ho fa per a evidenciar el pas del temps, de la memòria, la qual cosa li porta a viure, en certa manera, una experiència catàrtica.
El fotògraf castellonenc, fill del també fotògraf Manuel Cruzado —que en va deixar el mes de juliol passat—, homenatja amb aquest projecte el record d’aquesta casa familiar del carrer Enmig, 101, i ho fa recorrent a diferents estratègies, des de «composicions austeres, gairebé minimalistes, a base de camps de color, formes i organitzacions ortogonals combinades amb elements bàsics com la línia», o «enquadraments extremadament barrocs i dramàtics», en paraules del propi Mestre. Un treball, en definitiva, més clàssic dins del llenguatge narratiu visual, però de gran efecte emotiu per la profunditat del seu missatge, aquesta estampa gairebé fantasmagòrica d’un lloc que forma part de la seua història personal.
COL·LECCIÓ JUAN REDÓN
En la sagristia de San Miguel, Juan Redón ofereix una petita mostra de la seua particular col·lecció privada i que es caracteritza pel seu caràcter arriscat i fortament provocador. Aquí es poden veure obres en les quals es posa de manifest l’interès pel retrat, el nu masculí, la reflexió sobre la identitat o l’orientació sexual.
El to transgressor de la col·lecció s’ha anat transformant amb el temps en alguna cosa més sòlida que, en paraules del propi col·leccionista, no és més que «entendre una col·lecció com un projecte intel·lectual, sent la seua fi última la possibilitat d’explicar el món a través de la visió que els artistes ofereixen, però reorganitzat i reestructurat a partir de l’ull del col·leccionista».
Les obres reunides en aquesta mostra, asseguren des de la Fundació Caixa Castelló, «ens ofereixen l’oportunitat de descobrir a alguns dels creadors de la fotografia que ens demostren que si la revolució estètica del segle XX va ser la creació de la modernitat, la del segle XXI és la de la diversitat, del transnacional i transcultural».
La mirada de Redón és inevitablement parcial i subjectiva, però aquests treballs en el seu conjunt són poderosos i algunes d’aquestes imatges són ja icòniques. En total, i com dèiem al principi, catorze artistes de diferents orígens que permeten confrontacions inesperades des de la pluralitat, l’objectiu de la qual és generar «xocs estètics» a través de la juxtaposició de mirades i interpretacions a les quals es presten les seves obres, perquè si una col·lecció és un lloc de conservació, «també ofereix la possibilitat de generar un lloc de trobada», expliquen els organitzadors. Fins el 2 de novembre.
