Parlar d'Harmonia del Parnàs és parlar de la seua fundadora, Marian Rosa Montagut, figura clau en la Comunitat Valenciana dins del corrent historicista de la música al costat d’altres il·lustres com pugui ser Carles Magraner, alma mater de Capella de Ministrers.

Va ser en 2003 quan Montagut va crear aquesta agrupació que interpreta obres anteriors al 1800 amb instruments i criteris històrics, respectant les particularitats estètiques i teòriques de cada lloc i període concret. El seu repertori, triat a partir de la recerca musicològica de fonts musicals i documentals d’arxius i biblioteques de tot el món, recull diferents gèneres i autors hispànics dels segles XV al XVIII, sent les seues interpretacions el resultat d’un estudiat exercici d’equilibri entre la musicologia històrica i la creativitat musical.

Entre els seus projectes més cèlebres es troba la recuperació de nombroses composicions d’autors com el morellà José Escorihuela (1674-1743) o el compositor natural de Villahermosa del Río José Pradas Gallén (1689-1757), per citar únicament dos exemples representatius de la província de Castelló.

Aquest dilluns, 14 d’octubre, Harmonia del Parnàs actuarà en la sala simfònica de l’Auditori de Castelló amb el programa La música escènica del segle XVIII: òpera i sarsuela. En aquest concert proposen donar a conéixer el canvi que es va produir en el llenguatge musical peninsular durant les primeres dècades del segle XVIII, com a resultat de la influència de la música escènica italiana, des de l’aparició de les primeres sarsueles i òperes amb les veus de la soprano Ruth Rosique i la mezzosoprano Marta Infante.

Es podran escoltar fragments de sarsueles i òperes com El imposible mayor en amor, le vence Amor (1710) i La guerra de los gigantes, (1702) de Durón; Acis y Galatea (1708) de Literes; o La Dorinda (1730) de Corradini, al costat d’altres gèneres que tot i no ser pròpiament escènics, s’apropen en estil donada la gran moda del moment cap a lo italià i lo virtuós, com és el cas d’unes cançons del valencià Vicent Martín i Soler, en una adaptació per a orquestra.