L’experiència d’escoltar i sentir música en directe és una cosa que frega l’indescriptible pel personal. Les emocions i estímuls que un rep ratllen l’excepcional, sumint-nos en una atmosfera gairebé irreal. El mateix succeeix, o de forma molt similar, quan un veu, quan té davant seu una sèrie d’imatges que, unides, narren una història. Aquest impacte visual pot provocar la sorpresa. Així, si unim música i imatge, les possibilitats d’experimentar quelcom sorprenent són il·limitades.
El cinema va saber molt aviat de les possibilitats que el so li oferia. Avui dia no entendríem el setè art sense la presència d’una banda sonora, d’un fil musical que de manera subreptícia tot l’embasti fins al punt de ser una part indivisible de la pròpia pel·lícula. Dit d’una altra manera, la música és part fonamental de l’ànima d’un film, del seu aspecte emocional.
Tenir l’oportunitat de veure una pel·lícula i de fer-ho, a més, amb música en directe, és una sensació fascinant, cosa que els organitzadors del Cinemascore van saber molt bé en el seu moment quan van decidir emprendre un projecte que continua brindant-nos grans dosis de felicitat; i amb aquesta edició, ja són quinze, la qual cosa ve a dir-nos que aquí a Castelló —malgrat el que molts pensin— existeixen projectes «atrevits» que aconsegueixen fidelitzar a un públic sempre àvid de viure noves experiències sonores i visuals.
La Mostra de música en directe i cinema, que organitza la promotora Born! Music al costat de l’aula de Cinema i Creació Juvenil de la Universitat Jaume I de Castelló, és un festival que podríem considerar únic en la seua espècie. Per a celebrar la seua 15a edició han volgut fer un pas més amb quatre sessions especials dedicades a bandes sonores originals de pel·lícules, els compositors de les quals seran els encarregats de pujar-se a l’escenari, de manera que, «puguem gaudir del cinema amb la música en directe on les sensacions poden ser molt enriquidores», expliquen.
4 films, 4 compositors
Obrirà aquest Cinemascore el músic i compositor castellonenc Alberto Lucendo. Resident a Berlín des de fa alguns anys, entre els seus treballs destaquen les bandes sonores de films documentals com Five days to dance, Experiment Stuka o Picotazos contra el cristal —totes elles van estar en la llista de candidatures als premis Goya—. El 6 de febrer, al Paranimf de la Universitat Jaume I actuarà durant el visionat d’un altre projecte que li ha donat unes quantes alegries, com és Gregarios: maravillosos perdedores, del lituà Arünas Matelis, collint guardons en diferents certàmens europeus. El documental se centra en aquests «herois en silenci» del ciclisme, i ho fa de manera que revela la veritable essència d’aquest esport.
Olivier Arson, que va rebre el Goya pel seu treball en la pel·lícula El Reino, serà el següent protagonista de la mostra. El francès actuarà al mateix escenari I el dia 7 per a tornar a interpretar la música del film dirigit per Rodrigo Sorogoyen i protagonitzat per Antonio de la Torre, que realitza un retrat de la corrupció incisiu, pautat amb un ritme visual i musical vertiginós.
El 8 de febrer Fernando Vacas serà l’encarregat de posar música de nou a la pel·lícula Tu hijo, de Miguel Ángel Vivas. Nominat als premis Grammy, el cordovès s’ha erigit en un dels renovadors del flamenc com el demostra la seua òpera flamenca A través de la luz. El seu treball en Tu hijo li va valer a més una nominació als Goya.
Finalment, el dia 9, Raül Refree s’encarregarà de clausurar aquesta edició amb la seua interpretació de la música que va compondre per al film d’Isaki Lacuesta Entre dos aguas. Què dir de Refree? Doncs que el seu nom és fonamental per a entendre la música feta al nostre país en els últims 20 anys. I de la pel·lícula de Lacuesta? Que va ser premiada amb la Concha de Oro a la millor pel·lícula en el Festival de Sant Sebastià. Una unió perfecta.
Tenir, veure i escoltar en un mateix espai al compositor d’una banda sonora mentre es projecta al seu torn la pel·lícula en la qual ha treballat no és que sigui habitual, per aquest motiu ens sentim (o haguéssim de sentir-nos) uns autèntics privilegiats.
