Que la dansa i les arts plàstiques han enfortit la seua relació fa ja alguns anys és un fet. Escriu Magda Polo Pujadas en Filosofía de la danza (Universitat de Barcelona), que «és obligat reconèixer que la dansa es troba present en les propostes artístiques més arriscades, heterogènies i efímeres dels nostres dies», la qual cosa és cert com s’ha pogut comprovar a Castelló en diverses ocasions, ja sigui en propostes relacionades amb l’Espai d’Art Contemporani (EACC) o amb la programació que va començar a desenvolupar-se a la Sala San Miguel fa relativament poc tems a través de la Fundació Caixa Castelló i que torna el pròxim 27 de febrer.
MíNiMa, que així és com es diu el cicle de dansa contemporània que promou l’entitat castellonenca, proposa en aquesta nova edició la representació de tres peces breus, tres propostes diferents de tres companyies professionals. Totes elles parlen amb un llenguatge universal, el llenguatge del cos (i de l’ànima).
Com assegura, de manera encertada, Polo Pujadas, «en haver tallat —la dansa contemporània—el cordó umbilical que la lligava al ballet i a la dansa moderna», aquestes noves pràctiques, aquest nou pensament sobre el cos i les seues possibilitats físiques i artístiques, s’ha reconegut «com una via de coneixement del món i d’autoconeixement del cos i de l’ésser humà». És per això, afirma la filòsofa i professora titular d’Estètica i Teoria de les arts i d’Història de la música, que «la majoria dels escenaris culturals acullen les seues propostes i entraven en circuits de programació estable», ja que mostren com la dansa contemporània aconsegueix «impactar a l’espectador, al públic, amb les més avançades creacions medials».
Tres propostes, un llenguatge
Tres d’aquestes creacions impactants seran les que vegem el dia 27, a partir de les 19.30 hores, a la Sala San Miguel. Es tracta de U, d’EBC Danza, on Eva Bertomeu planteja una reflexió sobre la mínima expressió d’un temps viscut; Onírico, d’EYAS Dance Project, una peça que neix fruit de la recerca del silenci coreogràfic, la distorsió del temps i la fantasia; i Entre nosotros, de Cia. MaRRoch, obra que versa sobre les relacions interpersonals i com aquestes impliquen un compromís addicional, la responsabilitat de tractar bé a l’altra persona, cuidar-la, poder discutir i saber reconciliar-se.
En acabar l’espectacle de les tres representacions —cada peça oscil·la entre els dotze i els vint minuts— s’organitzarà un col·loqui del públic amb els artistes. La llegibilitat que ens proposa el cos, el moviment, ens remet a una expressió present del món que val la pena aprofundir.
