Els llibres som nosaltres. No m’he tornat boig, no, i tampoc pretenc iniciar aquí un moviment d’aquests que proliferen per les xarxes socials. Sí que voldria, per contra, defensar el seu valor perquè els llibres estan fets de paraules que són llenguatge, i el llenguatge és una pell que ens cobreix i protegeix. Així, i emulant a l’escriptora Marta Sanz, diria que els llibres, les paraules i el llenguatge són part de mi, són part de tots nosaltres.

Som paraules, i encara que en el món hi ha massa paraules —algunes d’elles s’esvaeixen als cinc minuts mentre que unes altres romanen eternament—, és a través d’elles que construïm la nostra percepció del món. Sense elles, tot s’esfondraria, i sense els llibres —on també un pot desaprendre de tot si s’obstina— «fins als propis semblants ens resultarien insofribles», segons deia Dostoievski. L’autor rus, en la seua obra Memòries del subsòl assegurava que sense llibres no sabríem què fer ni què pensar i té raó, perquè és en ells on hem bolcat tot el nostre coneixement i les nostres aspiracions, totes les nostres pors i passions, la nostra imaginació i sensibilitat.

Recordo ara un text del mexicà Fabio Morábito on deia que segur «hi ha paraules més urgents, més profundes i necessàries que les meues». Segur n’hi ha, i per aquesta mateixa raó moltes vegades em pregunto si realment val la pena allò que escric. I és per aquesta mateixa raó que els convido a endinsar-se en altres lectures, que són altres mons. Vull, a més, que coneguin aquests llibres i/o autors amb els quals puguin desenvolupar sensacions i emocions úniques, però també aprofito per a dir-los que molts d’aquests llibres i/o autors no arribarien a nosaltres si no fos perquè tenim una de les indústries editorials més potents del món.

La del llibre constitueix la primera indústria cultural espanyola. Les seues empreses facturen al voltant de 3.000 milions d’euros, tant en el mercat interior com en l’exterior, segons afirmen des de Fedecali, l’associació que conformen les Cambres del Llibre de Catalunya, Euskadi i Madrid. Els estralls provocats pel coronavirus en aquest sector ha estat devastador, com va quedar patent en suspendre’s la celebració del Dia del Llibre el 23 d’abril o les tradicionals fires — esdeveniments on concentren un alt percentatge de vendes—. Molts segells, sobretot els petits i mitjans, van prendre la decisió de retardar les seues novetats —alguns fins i tot van decidir deixar de publicar durant un temps, com l’editorial madrilenya errata naturae—, la qual cosa va provocar pèrdues econòmiques considerables i va afectar el manteniment de milers de professionals i treballs (autors, il·lustradors, traductors, maquetadors, dissenyadors, editors, llibreters, distribuïdors, gràfics i impressors, bibliotecaris, crítics...).

Així, tenint en compte que el valor de la lectura, i per tant del llibre, és inqüestionable, que és un valor essencial per a la cultura i per a l’educació, què millor que submergir-se en un bon llibre aquest estiu per a enriquir-nos, fent costat al mateix temps a les nostres llibreries. A la província de Castelló tenim algunes molt bones, com la benicassuda llibreria Noviembre que ens ha tornat a sorprendre, en vista de l’èxit collit l’any passat, amb la iniciativa Qué leen nuestros escritores? que comença aquest dilluns, 20 de juliol, a les 20.00 hores, amb la presència de l’escriptora Ana Merino, últim Premi Nadal. Serà a la Biblioteca de la Mar, en Vila Ana, i gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Benicàssim. A llegir s’ha dit.