Vivim envoltats d’imatges. Estan pertot arreu. Símbols, icones, signes... Representacions d’un pla «real» i un altre «imaginat», fins i tot de nosaltres mateixos, que s’erigeixen com un llenguatge comú, universal. El disseny, l’art, el cinema i la fotografia són eines fonamentals per a entendre aquest llenguatge, per a comunicar-nos en aquest nou món. Són les nostres guies. Per això, és necessari, si més no, saber desxifrar i comprendre la narrativa visual que comparteixen amb nosaltres, la història que ens conten i transmeten. I és que tot aquest vast univers d’imatges fan les vegades de font documental, d’invitació a un paisatge oníric, de testament o fins i tot de denúncia.
Existeix una gran diversitat d’imatges. Totes elles ens parlen d’alguna cosa, ja sigui d’una manera més concreta o de manera abstracta. Com tot en la vida, cadascun s’expressa d’una manera determinada. És, doncs, la conjunció de totes aquestes manifestacions la que dóna forma a aquest llenguatge del qual parlem, un llenguatge que pot tenir diferents matisos, element diferencial entre creadors, és a dir, allò que comunament definim com a «estil».
Imaginària 2020
Aquest passat divendres es va inaugurar de manera oficial el festival de fotografia Imaginària que cada any organitza la Universitat Jaume I en col·laboració amb diferents ajuntaments de la província, i el suport de la Diputació de Castelló, el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i l’Institut Valencià de Cultura (IVC), i en Imaginària podem trobar múltiples maneres d’entendre i de fer fotografia, una àmplia varietat d’estils, molt particulars, però un mateix llenguatge: el de les imatges.
Són un total de 25 les exposicions que fins al pròxim 6 de novembre es podran visitar en diferents centres expositius i sales de la nostra província. 25 propostes que, com remarca la vicerectora de Cultura de l’UJI, Carmen Lázaro, «donen compte de la diversitat amb la qual aquest mitjà es mesura amb la realitat, prenent-li el pols, cobrint un ampli espectre de temàtiques i aspectes, tant en termes documentals com patrimonials, artístics i creatius».
En la present edició d’aquest certamen, que segueix amb pas ferm malgrat les circumstàncies, podem veure algunes obres d’autors que la Història ha consagrat, com Robert Capa i Gerda Taro. També hi ha espai per a projectes personals i tendències. Com analitzar totes i cadascuna d’elles és una labora complicada, ens centrarem en aquelles exposicions que ens resulten més atractives, bé pel seu discurs, bé per la seua rellevància històrica. Així, impossible ignorar la mostra que es va inaugurar en el Museu de Belles Arts de Castelló Taro i Capa al capdavant de Màlaga. Les fotografies de les Brigades Internacionals, que recull les imatges captades pels dos fotoperiodistes durant la batalla de Màlaga al febrer de 1937, així com la seua publicació en els principals mitjans gràfics de l’època. A més, mostra per primera vegada un episodi poc conegut del seu treball a Andalusia.
La mostra ha estat produïda per l’Associació 14 d’abril per a la Recuperació de la Memòria Històrica en la Costa de Granada i comissariada per l’investigador Fernando Alcalde Rodríguez. A més, aquest treball s’inscriu dins d’un projecte que tracta de documentar la massacre de la Desbandá.
Més propostes
A més d’aquesta mostra, es poden trobar enguany altres projectes fotogràfics que ens acosten a testimoniatges de l’horror, de la guerra, tant la Guerra Civil espanyola com el règim nazi. Així, s’organitzen les exposicions Mauthausen. Memòria gràfica, del fons del Museu d’Història de Catalunya o Holocaust, arquitectura del desastre, de Nacho Canos.
La mirada del fotoperiodista i la seua tasca de relatar de manera crítica està present amb autors com José Luis Carrillo, amb Los hijos del ciervo, que es pot visitar ja al Museu de Belles Arts. En quant a l’anomenada «fotografia d’autor», el festival ofereix els treballs de David Salcedo El hermoso vuelo de la moneda; la vila-realenca Gracia Barrué, amb la seua reflexió sobre l’espiritualitat en Monasterio o la que es pot tornar a visitar a la galeria Cànem A la fila 7, d’Ester Pegueroles, de la qual ja vam parlar en aquestes pàgines fa uns mesos.
Hi ha molt més, i tot interessant en aquest festival que també ha organitzat més de 20 activitats que es faran a Castelló de la Plana, i set localitats castellonenques com són Almenara, Benicàssim, Morella, Segorbe, Vilafranca, Vistabella del Maestrat i Viver, a més de Sagunt, a la província de València. Imatges que conten i viuen.
