Quins sons emergeixen dels boscos? Quina música emana d’aquests cants? Quines melodies produeix la naturalesa? A tals qüestions ha intentat donar resposta Arnau Obiols sent pacient, atenent i aprenent de la tradició, prestant la seua veu i els seus instruments per a aconseguir una visió personal i contemporània dels sons i de la música tradicional del Pirineu català, «una música filla dels boscos, dels arbres, dels ocells i de tot allò que ha arrelat i ressonat en aquestes muntanyes», explica.

Així, Tost, que és com es diu el seu últim projecte en solitari, ret homenatge a la seua terra i a la seua manera de vida. «És un cant contemporani a la muntanya, a allò més pròxim, a això que és de tots i no és de ningú —a allò que ens és comú—, com la Naturalesa, o a això immaterial i efímer, com els sons i els dies que vivim», assenyala l’artista nascut a la Seu d’Urgell que obrirà la nova temporada del SONS Castelló el pròxim 28 de setembre, al Teatre Raval.

Que el Cicle de Músiques Independents de Castelló torne sempre és una gran notícia. Que torne en unes condicions com les actuals, amb aquesta absoluta incertesa que assola el nostre futur —i que incideix molt més en un sector com el cultural— per culpa d’una crisi sanitària com la que vivim, un beneït miracle. Hem de donar les gràcies a l’Ajuntament de Castelló, a Born! Music i a tots els que conformen el SONS —recordem que darrere d’aquest certamen hi ha una associació sense ànim de lucre— per haver-lo fet possible, perquè sense aquest cicle la cultura castellonenca es queda coixa, molt coixa.

I per a donar la benvinguda a aquesta nova temporada, res millor que aquest ritu sonor íntim d’Obiols, ja que ens convida a submergir-nos de ple en aquesta vall de l’Alt Urgell d’on era fill el seu avi, pastor i tractant de bestiar. Amb ell, amb la seua música, ens traslladem a aquest espai geogràfic dur però d’extrema bellesa, recorrent l’espessor verda del boscatge, el seu riu, l’aigua del qual és símbol de vida, i aprenent de l’herència dels ancestres que van poblar el lloc. En paraules de l’artista, estem davant «un art primitiu nou al mateix temps».

Per a donar a llum a aquest treball en solitari, Obiols ha dut a terme una recerca basada a recuperar la tradició oral. Per a això, va consultar al seu entorn més pròxim, començant pels seus pares, encara que la major i més important font a la qual ha acudit ha estat la dels nostres avis. «És una generació potent que va viure la cançó tradicional amb força», responia en una entrevista l’any passat. En aquesta, confessa que la seua «padrina» (àvia) és una de les persones clau d’aquest disc que ara presentarà a Castelló, i com no, de la seua vida. Són les persones com ella les que conserven encara aquest coneixement que a poc a poc es va perdent, i amb ell, un estil de vida, un passat que, vulguem o no reconèixer-lo, forma part del nostre present i futur. Així mateix, Obiols destaca els treballs d’Artur Blasco o els materials de l’obra del Cançoner popular de Catalunya com a exemples de conservació i divulgació, alguna cosa que ell s’ha proposat realitzar també, encara que amb el seu particular estil, a través del seu treball discogràfic.

Cal destacar que Obiols és una persona implicada en l’activisme i la dinamització cultural. Director artístic del Festival Trama Mostra de músiques de les muntanyes d’Europa de Bellver de Cerdanya i organitzador del festival Art a pinyó «art, bicicletes, Pirineu» de la Seu d’Urgell, la seua relación amb la natura i la música és total.