L’art és fill de la llibertat. Això escrivia Friedich Schiller en una de les seues cèlebres Cartes sobre l’educació estètica de la humanitat (Acantilado). Per al poeta i filòsof alemany, l’art obeeix a l’imperatiu de l’esperit, no a les necessitats que imposa la matèria, si bé reconeixia, ja a la fi del segle XVIII, que el que impera és la necessitat o la utilitat de les coses. Resulta curiós com Schiller parlava en aquells dies de «jou tirànic» quan es refereix a aquesta necessitat —gairebé obligació— de dotar a l’art d’un sentit pràctic, i per tant quantitatiu, material, quan l’art hauria d’anar més enllà, reflexionant no sols sobre el món que hi ha aquí fora, sinó sobre si mateix.
Dotar a l’art d’un esperit mercantilista és, al meu entendre, negar la seua essència. No obstant això, a través de l’art es pot indagar sobre les relacions socioeconòmiques i també polítiques que s’han desenvolupat en els últims anys. Així, l’art és una via fascinant per a abordar unes certes problemàtiques que ens interpel·lin a tots, i és per això que, com diu Jean-Yves Jouannais —en aquest excel·lent assaig titulat Artistas sin obra: I would prefer not to publicat també en Acantilado—, és «una galàxia d’intencions intenses». Intenses en el sentit que el seu missatge no resulta fàcil, a priori, d’assimilar, bé pel mitjà del qual s’ha servit per a transmetre’l o bé perquè el seu significat incideix en aquells aspectes o errors que no volem o som incapaços de reconèixer.
Si veiem en l’art un mitjà d’expressió i d’acció, en l’actualitat hi ha diversos artistes i creadors castellonencs que han sabut expandir les seues preocupacions i reflexions per diferents racons del nostre país. Mar Arza, Marta Negre, Jorge Julve i Carlos Pesudo són alguns dels nostres majors talents i això ho demostra el fet que galeries de Barcelona, Madrid, Orense o València apostin per ells, pel seu missatge i per la seua mirada sobre el món mitjançant el seu art.
4 artistes, 4 exposicions
La galeria RocíoSantaCruz de Barcelona té el plaer de presentar la segona exposició individual de Mar Arza i ho fa amb motiu aquesta vegada del Barcelona Gallery Weekend, un esdeveniment anual de caràcter internacional centrat en el pensament i la cultura contemporànies.
La mostra, que es presenta sota el nom de Le Hasard Jamais, part del poema d’Stéphane Mallarmé: «Un coup de dés jamais n’abolira le hasard», que va ser publicat en 1897 i en el qual, com assegura la pròpia artista, «la composició es dispersa en la pàgina, el text es llisca i retrocedeix per l’ampli buit. La tipografia és variable». Arza afegeix a més que «les metàfores del procés creatiu afloren en inestable equilibri. La paraules juguen a la multiplicitat del seu sentit. No hi ha convenció que ajudi a resseguir la suspensió de la línia. No hi ha tampoc puntuació. Les respiracions han d’improvisar-se amb la mudesa de l’espai», i és precisament això, a més del joc de l’atzar, la qual cosa dóna forma a aquest subtil i delicat treball en el qual l’artista de Castelló se serveix de nou del paper i les paraules en un projecte que, com el poema, «és un espai experimental de transcendència».
En el marc de la vuitena edició d’Abierto València, cita organitzada per l’Associació de Galeries d’Art Contemporani de la Comunitat Valenciana, en la qual és present la galeria castellonenca Espai Nivi Coll Blanc mostrant obra de Manuel Gamonal, l’alcorina Marta Negre destaca amb la seua participació en la col·lectiva Territori i refugi que alberga la galeria Luis Adelantado, una mostra que s’ha alçat a més amb el premi a la millor exposició de la present edició del certamen, un guardó que atorga la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport. Negre presenta una nova càpsula audiovisual titulada Egomaniac digital customize, peça que vol explorar el territori de la mutació i customització de la projecció individual cap a la seua transformació en un nou concepte digital del subjecte, més fictici, simulat i exposat. La idea parteix de «la cultura de la sofisticació, la vacuïtat i la impostura en les xarxes» que, assegura Negre, «ens acosta a noves tensions i derives en la identitat de la societat contemporània». El vídeo, projectat en la seua versió líneal, consta de quatre posades en escena. Alguns dels conceptes tractats subjeuen de la lectura de L’ull i la navalla, un assaig sobre el món com a interfície, de la investigadora Ingrid Guardiola.
Per part seua, Jorge Julve exposa Soy un móvil en la galeria d’Ourense Marísa Miramón amb motiu de ABERTO 2020, esdeveniment conjunt d’inauguració de la temporada expositiva 2020-2021 organitzat per Contemporánea, Asociación de Galerías de Arte Contemporánea de Galicia, que compta amb la col·laboració de la Xunta de Galicia. Aquesta mostra s’inspira en els últims mesos que ens ha tocat viure i la «nova realitat» a la qual ens hem d’enfrontar. Com explica el propi artista: «La vida des d’una pantalla, imatges, vídeos, textos, àudios, videotrucades... Aquesta és la realitat que vivim durant el confinament, i és en aquesta realitat on vaig realitzar la sèrie d’aquarel·les que es presenta en l’exposició». Així mateix, Julve participa en una altra proposta expositiva en la madrilenya galeria Daniel Cuevas, on set artistes presenten obres on el nexe d’unió és la relació entre el Llibre i l’Art.Finalment, però no per això menys important, Carlos Pesudo torna a protagonitzar una exposició en la galeria madrilenya Herrero de Tejada sota el nom Espacio cero. La inauguració està prevista per al pròxim 3 d’octubre.
Quatre artistes, quatre propostes artístiques, talent creatiu de Castelló que es veu i s’aprecia també fora de la nostra província.
