La mirada després de l’Horitzó, títol de l’exposició que presenta l’artista borrianenc Vicent Carda en la galeria Cànem, ofereix una nova manera de pensar i reflexionar sobre el concepte de viatge.
En aquesta ocasió, Carda parteix de la idea de viatge com un recorregut per la memòria, una visita a través de la mirada que ofereix a llocs i/o ciutats que rememora i revisita gràcies als seus records, treballant directament amb diferents plans i on el traçat urbanístic es transforma, gràcies a la manipulació i a la intervenció d’aquests per part seua.
El borrianenc se serveix de materials i eines pròxims, fàcilment recognoscibles, que dibuixa, traça, talla, superposa i pinta. Així doncs, mitjançant l’ús de la tècnica mixta aconsegueix conferir d’una textura única a cadascuna de les peces que la conformen; obres en les quals el grafit, el paper vegetal i de calc, les grapes o la pintura acrílica es combinen i disposen a manera de collage sobre paper japonès creant un efecte que ens trasllada a les primeres avantguardes artístiques.
Així mateix, aquesta mostra resulta un pretext per a explorar i indagar sobre altres maneres de viatjar després de la reducció de mobilitat durant el confinament, i reflexionar sobre la funcionalitat de les fronteres, i la manera de conèixer i aprendre de les seues ciutats i habitants noves cultures. En aquest sentit, estem davant una manera diferent d’aproximar-se i visitar qualsevol lloc, per llunyà que sigui, gràcies a la imaginació que ens proporciona explorar l’entramat urbà, que sabem és un traçat normalment ocult per als viatgers però que Carda recupera i visibilitza mitjançant l’ús de mapes/plans, recuperant una pràctica que avui dia resulta una miqueta anacrònica per a la gran majoria de la societat contemporània amb la intenció d’endinsar-nos en una sèrie d’espais a l’espera de ser descoberts o redescoberts.
Un viatge
La mirada després de l’Horitzó és una mirada al passat, però també al futur, com comenta el propi artista a través de les diferents línies marcades i/o calcades que revelen plànols de ciutats, esquinçats i senyalitzats, així com diversos paisatges transitats que s’han anat formant amb l’ajuda de tota classe de documents visuals que ha recopilat: fotografies, llibres, plans, mapes, fullets turístics, etc. Per tant, estem davant un projecte de compilació i selecció, en el qual el procés de desenvolupament està íntimament lligat a l’arxiu amb el qual Carda treballa atenent la seua memòria i records, produint i evocant un sentiment de nostàlgia sobre el passat i de reserva sobre el present.
L’obra mostra el passat com un dels relats possibles davant el descobriment de nous horitzons. És precisament l’horitzó, com confessa el mateix artista, una constant en la seua carrera artística que de nou es manifesta aquí amb la construcció d’una línia imaginària que superposa, creant sobre el paper una sensació de profunditat i veladura que contribueix a intuir una atmosfera que genera davant l’espectador la impressió de vagar entre realitat i ficció.
L’exposició s’obre davant nosaltres com un joc infinit davant la perspectiva de viatjar únicament a través de l’evocació que ens provoca la cal·ligrafia, el gest, el color, així com el dibuix. Petjades del passat i el nostre present que es difuminen i entremesclen en l’horitzó suscitant les d’un futur probable. Amb tot, un viatge al nostre interior a la recerca d’un fil d’esperança davant una nova manera d’entendre i enfocar la nostra manera d’aproximar-se i conèixer el món.
