Pot la psicodelia barrejar-se amb el popular? Clar que sí. Bon exemple d’això ho trobem en el duo format per Elia Maqueda i Atilio González, o cosa que és el mateix, Ruiseñora, un conjunt que va sorgir en 2016 quan tots dos van començar a dibuixar els senyals d’identitat que marquen les seues respectives geografies sonores: l’electrònica i la cobla.
Sí, han llegit bé. Música electrònica i la més pura tradició folklòrica espanyola unides, fusionades i el resultat de la qual és sorprenent. «Vam començar cridant-ho Psicodelia Popular, i creiem que aquestes són una mica les marques d’aigua del projecte», van afirmar els dos membres d’aquest singular grup en una entrevista recent. Tant Maqueda com González tenen molt clar que Ruiseñora no és un projecte hermètic, tancat, sinó que va mutant amb el pas del temps i a mesura que les seues pròpies inquietuds els suggereixen explorar nous aspectes. De fet, tal com remarquen, la seua música va començar més prop del que es podria denominar com «Synth-Pop simfònic» fins a acostar-se a una espècie d’electrònica més incisiva i aquesta mescla, a priori impossible, amb la cobla.
La cobla reinventada
Que la cobla, cobla andalusa, cançó espanyola o cançó folklòrica és un dels gèneres artístics més representatius de l’Espanya del segle passat és un fet. Aquest particular estil que conjuga música, lletra e interpretació es va fer molt popular en la dècada dels 50 i durant tot aquest temps s’ha anat emmotllant a les noves sonoritats i estils. Dit d’una altra manera, la cobla, malgrat ser considerada com un vestigi d’uns altres temps, segueix al peu del canó.
Confessa Elia Maqueda que el seu interès per la cobla, i la presència de la cobla en Ruiseñora, ve donat per les reminiscències de la manera de cantar i per l’actitud. Certament, el seu primer disc tenia un aire més coplero que el seu últim projecte discogràfic titulada Relente —que va veure la llum el passat 2019—, si bé cal remarcar que aquesta cobla està més present d’una manera conceptual, presentant-lo com una «forma de renovació i reivindicació de la cançó espanyola», en les seues pròpies paraules.
Concert a Castelló
Després de l’aparició de Relente, el seu segon treball, ha quedat demostrat que Ruiseñora gaudeix d’un paisatge sonor i emocional significatiu. No són pocs els crítics que consideren aquest disc com «una autèntica meravella».
Aquesta mescla de saetas amb la psicodelia, el refranyer popular i l’electrònic els ha proporcionat una identitat única que ells mateixos han arribat a qualificar o definir com «neotonadillerismo». Una altra cosa no, però valents i atrevits són una estona. I aquesta espècie de conjunció mística entre «La Violetera» i «Blade Runner» serà la que puguem veure, sentir i sentir, experimentar en definitiva, el dijous, 3 de desembre al Teatre del Raval, gràcies al SONS Castelló.
Malgrat no ser dilluns, dia de la setmana al qual ens té acostumats el Cicle de Músiques Independents de Castelló, hem de donar gràcies per tenir l’oportunitat d’aprofundir en aquest microunivers que Ruiseñora ha creat entorn de la seua música, un paisatge on «s’evoquen petits himnes marians de la nostra infància i cants de la memòria. Una volta de rosca a la cerca dels Paradisos perduts. Una metàfora còsmica, en fi», com tots dos afirmen.
Nou concert del SONS, nova alegria per als amants dels territoris sonors desconeguts.
