—Que l'any 2020 ha estat atípic és més que evident. A causa de la crisi sanitària provocada pel covid-19 el món es va paralitzar. El sector cultural va veure trontollar els seus fonaments, però malgrat tot va saber resistir. Com a delegat territorial a Castelló de l'Institut Valencià de Cultura, com va viure l'anunci que una pandèmia vírica afectava el nostre dia a dia?

—Es va declarar la pandèmia quan ja s'havia presentat la programació del segon trimestre de l'any. Vam haver de respondre amb molta rapidesa per anul·lar les activitats previstes però més important encara era tornar l'import de la gran quantitat d'entrades i abonaments que ja s'havien venut. Com a servei públic i des de l'apartat tècnic era important realitzar les devolucions i es va fer.

Des del punt de vista artístic, va ser molt decebedor. En aquests dies la resposta del públic estava sent espectacular, el ritme de venda dels abonaments tant de l'Auditori com del Teatre era superior a tot el viscut i tancar en aquestes condicions va ser frustrant. Al meu entendre, la programació que s'havia proposat era de gran qualitat i molt equilibrada ja que en els quatre centres de Castelló es plantejaven molt bones propostes, ja no només al Principal o Auditori. Al Museu de Belles Arts s'acabava d'inaugurar una molt bona exposició en clau femenina comissariada per la castellonenca Irene Gras i estava prevista la presència d'Héctor Alterio coincidint amb el dia dels museus i a l'EACC una potent exposició comissariada per Virginia Jaua.

El conseller Vicent Marzà va indicar que havíem de preparar l'últim trimeste de l'any i s'ha demostrat que va ser una decisió molt encertada. Pel que fa a Castelló, la programació cultural que acaba de finalitzar ha estat molt intensa i és que s'ha sumat la programació prevista per al trimestre a la que no es va poder realitzar a l'abril i maig.

—Porta tota una vida dedicat a la gestió cultural. Imagino que aquests últims mesos han estat els més complicats. Què va suposar l'aparició del coronavirus a nivell professional? Quines estratègies es van dur a terme?

—Si. Ja són més de 37 anys treballant en la gestió cultural i com li ha passat a tothom, mai hem viscut una situació semblant. Mai abans ens havíem enfrontat amb el tancament dels serveis i se sent molta impotència al no poder fer res. Per la nostra banda, només quedava treballar amb il·lusió i pensant que els havia passat era una situació passatgera i en això estem ara mateix.

La por que tenia al principi es basava en que, malauradament per a alguns, la cultura sempre ha ocupat un lloc secundari, però ràpidament es va observar com a través d'Internet i d'altres mitjans de comunicació, la cultura ha ajudat a suportar els moments més crítics de la pandèmia. D'altra banda, nosaltres hem tingut la fortuna que els responsables polítics han apostat per la cultura, el públic i les empreses culturals.

Pel que fa a estratègies, a part de la campanya «Oh! la Cultura» que va suposar un inici esperançador, per a l'últim trimestre del l'any Castelló va sumar la programació dels dos trimestres i es va reprogramar a totes les companyies nacionals. Retroba't amb la cultura és el lema de la campanya dirigida a un públic que ha demostrat la seua fidelitat i que no podem perdre i sincerament crec que vam encertar, el públic en circumstàncies especials ha respost sobradament.

S'han seguit les normes socials i sanitàries a l'objecte que el públic confie en l'IVC, s'han instal·lat càmeres i sensors per a la detecció de la temperatura corporal, es va preparar un programa de venda «intel·ligent» per garantir la separació interpersonal, s'està tenint cura que no hi hagi grups superiors als permesos i els aforaments s'han reduït i estan per sota del 50% en tots els centres. Cultura segura.

Estem intentant millorar la vinculació amb el públic i per aixó per al proper trimestre s'ha creat l'Entrada i +. La finalitat és relacionar el públic amb tots els centres ja que l'entrada del Museu o de l'EACC donarà dret a obtenir importants descomptes en el Teatre o l'Auditori.

—Malgrat totes les complicacions derivades per la crisi s'ha pogut salvar la temporada cultural en els espais que gestiona l’IVC a la província. D'entre tots els actes, quins destacaria per sobre de la resta pel seu significat?

—S'ha treballat molt dur per a oferir un calendari d'activitats coherent i malauradament en alguns casos s'ha hagut de suspendre a l’últim moment alguna activitat i en aquest cas substituir l'activitat per una altra d'un nivell semblant, per tant, sento una gran proximitat per totes i cadascuna de les propostes però tot i així jo en destacaria dos:

Perquè vingués a Castelló Mischa Maisky es va haver d'insistir molt, crec que es va tractar d'insistència a nivell «pesat». el representant es va sorprendre quan vam insistir que Castelló tenia prevista l'actuació, a la fi, la gira prevista es va cenyir únicament a Castelló i el mateix Maisky es va quedar molt sorprès.

No tinc cap dubte que la presència d'Héctor Alterio al Museu de Belles Arts és un dels esdeveniments culturals de l'any. Un mític dels escenaris de molt avançada edat no va dubtar a acudir i la seva presència un cop a l'escenari va emocionar a tots els assistents. És sens dubte un dels moments més grans de la meva vida professional.

—Abans de Nadal va presentar la programació prevista per al trimestre hivernal. Com definiria aquesta temporada?

—Insistint una mica en el mateix que he vingut comentant, diria que es tracta d'una temporada equilibrada i és que estic molt content amb les diferents propostes que s'han presentat als quatre centres.

La programació prevista per al Principal potser no és tan comercial com les anteriors però té propostes molt interessants i que sens dubte ens faran reflexionar. També comptem amb noms com Mario Gas, Vicky Peña, Carlos Hipólito, Teatro de la Abadia o Sílvia Pérez Cruz . I a més, comptarem amb una estrena absoluta a càrrec de la companyia L'Om Imprebís o Dinamarca, una molt bona producció de l'IVC. Al meu entendre, especial atenció mereix la programació familiar amb una peça d'òpera d’Yllana sense oblidar la proposta de La Maquiné i d'Aracaladanza, totes dues molt premiades.

La programació de clàssica de l'Auditori és de gran nivell. Destaca una de les grans obres de la història de la música, el Rèquiem de Verdi i dirigit ni més ni menys que per Daniele Gatti i interpretat per l'Orquestra de la Comunitat Valenciana i el Cor de la Generalitat. Tornarà l'Orquestra de València, la de Castelló, també l'Orquestra Barroca de Sevilla i una delicatessen a càrrec d'Il Giardino d'amore al costat del famós contrátenos J.J. Orlinski. Hem de ressenyar també que un compositor castellonenc —Ramón Paús— estarà present en dos concerts, un d'ells el que va oferir el 8 de gener la pianista castellonenca Elvira Babiloni i l'altre per Eduardo Fernández, un dels pianistes més importants del moment. Seguirem amb el cicle de jazz, aquest cop concentrat durant el mes de febrer perquè al costat del Festival de Jazz que organitza l'Ajuntament de Castelló siga febrer un mes de jazz. Per la seua banda, «Un món de músiques» també tindrà una interessant programació; en aquest cas, comptarà amb propostes de músics emergents de gran qualitat com Ginestà o Maria de la Flor i també podrem gaudir d'un concert molt especial, l'Homenatge a Ovidi que girarà per les tres províncies de la Comunitat Valenciana. Al costat d'aquests comptarem amb Xoel López. Com en el cas del Principal, l'Auditori també oferirà una programació familiar d'excepció centrada bàsicament en una producció de Teatre Espanyol, Beethoven #paraElisa. També s'ha programat, entre d’altres, al recent guanyador del premi Carles Santos, Dani Miquel.

El Museu de Bellas Arts comptarà amb una exposició de referència a nivell espanyol, que prové de la Fundació Mapfre, on podrem observar obres dels millors artistes espanyols del segle anterior i últims del XIX. L'exposició de disseny de cartells organitzada pel Consorci de Museus mostra treballs de dissenyadors castellonencs com Juárez Casanova, Josep Sedano, Marta Negre, Verónica Fabregat, Sandra Brunori, etc. També al Museu continuarem amb les activitats complementàries i amb la proposta familiar, així doncs està prevista la participació d'Amancio Prada, Ian Gibson o els concerts lírics organitzats per Les Arts.

Pel que fa a l'EACC, a mitjans de març s'inaugurarà un exposició que ens planteja una reflexió sobre l'entorn natural i rural contemporani comissariat per la castellonenca Irene Gras.

—Sense por d'equivocar-me, diria que és una persona cultural i intel·lectualment inquieta. En aquest sentit, m'interessa conèixer la manera de treballar que té. Com afronta cada temporada? Quins són els passos a seguir per a confeccionar una agenda completa, variada i de qualitat?

—La veritat és que es treballa molt i amb molta anticipació a l'objecte de poder accedir a peces importants i tenir la possibilitat de reservar una data adequada, ara mateix s'està treballant la temporada 21/22 i s’ha fet alguna reserva per a principis de 2023.

Jo sempre insistisc en que programar no és fixar activitats en un calendari, tampoc consisteix a contractar a cop de talonari, nosaltres no ens ho podem permetre i el públic no ho mereix. Ha de quedar clar que som un servei públic, que administrem fons públics i que ens devem a l'usuari.

Intentem que la programació respongue a les necessitats del públic més informat i exigent però que a la vegada tingue algunes pinzellades que puguin cridar l'atenció de la resta. Una programació composta només de noms mediàtics no té cap sentit, no aporta res, fins i tot pot generar problemes a mig i llarg termini. El públic ha d'entendre que hi ha molta cultura per descobrir. Al meu entendre, en les nostres programacions el públic, si ho considera adient, pot apreciar molts matisos tant en teatre, música com en arts plàstiques.

A nivell organitzatiu, es té en compte que no hi hage incompatibilitats i que no es solapen activitats entre els diferents centres de l'IVC. També s'intenta una certa coordinació amb els serveis culturals de l'Ajuntament de Castelló i amb l'UJI.

—En més d'una ocasió ha mostrat la seua preocupació per la difusió dels actes que organitza l’IVC a Castelló. Diria que continua sent una assignatura pendent? Quin seria en la seva opinió la clau perquè existeixi una millor comunicació entre l’IVC i la societat castellonenca?

—Pense que s'ha millorat molt pel que fa a la comunicació que desenvolupa l'IVC. Hi ha més presència a les xarxes socials i crec que el programa trimestral és més atractiu però tot i així no tot el públic accedeix a la programació. No obstant això crec que la comunicació entre l'IVC i la societat castellonenca ha de millorar. Al meu entendre, la millor comunicació és la pròpia programació.

Segurament no és el moment de parlar d'això però quan vaig arribar al meu lloc de treball cap dels serveis tenia marca de qualitat i el nostre repte és presentar propostes de qualitat contrastada perquè el públic arribe a confiar en nosaltres, encara que desconegue l'activitat i tal vegada aquesta sigue la clau que millore la comunicació però lamentablement esta finalitat requereix anys de treball.

—Un altre aspecte a destacar són els convenis o col·laboracions que l’IVC manté amb altres entitats o administracions per a la cessió d'espais com l’Auditori (posant com a exemple la celebració de Marte o concerts de la Banda Municipal de Castelló, entre altres). Quina és la política que manté l’IVC respecte a aquestes relacions?

—Actualment només tenim un conveni subscrit i és amb la Diputació Provincial i conseqüència d'això és la celebració de la Fira Marte, Cortometrando, festival provincial de bandes i altres activitats puntuals. La veritat és que la nova corporació provincial ha mostrat molta sensibilitat cap a la programació cultural que desenvolupa l'IVC.

També amb l'Ajuntament de Castelló hi ha acord de col·laboració i és que entenem que l'Auditori és el lloc idoni per desenvolupar els concerts de la Banda Municipal. Per cert, es tracta d'una formació que atresora molta qualitat i a hores d'ara està presentant programes molt solvents. Estem molt contents de col·laborar amb la Banda. A part de Diputació i Ajuntament, també es mantenen molt bones relacions de col·laboració, com és lògic, amb l'UJI.

—Fent un balanç dels seus anys al capdavant de l’IVC a Castelló, diria que hi ha hagut un canvi de paradigma? En la meua modesta opinió estic convençut que ha estat així, però volgués que em desenvolupés el seu punt de vista.

—Doncs jo entenc que si, no sé si estem parlant d'una cosa senzilla, són molts els serveis que gestionem i tots ells mereixen un canvi qualitatiu però estic satisfet del que s'ha aconseguit.

El canvi més important és el que s'ha produït en la gestió, ara programem sempre nosaltres en tots els centres i som aliens als interessos de promotors externs, per tant, el nostre únic objectiu és la qualitat i per això, l'únic beneficiari és el públic.

Pel que fa a estratègies i iniciatives, entre d'altres, podem destacar que s'ha establert una programació permanent adreçada al públic familiar i infantil en tots els centres i sempre exigint qualitat. Aquí no tot val i és que era necessari entendre que les nenes i nens mereixen les millors propostes. Fomentar l'esperit crític dels més petits és una de les nostres preocupacions.

A l'Auditori es vénen programant cicles de jazz, de músiques alternatives i músics emergents de Castelló. Al teatre també es presenten cicles de teatre de companyies o artistes pertanyents a la província de Castelló. El Museu està oferint exposicions de referència a nivell nacional i activitats complementàries que el fan més atractiu i l'EACC encara que amb dificultat està reorientant el seu camí.

Pel que fa a preus, s'han baixat i s’ha desenvolupat una política de descomptes molt agressiva. D’altra banda, els abonaments de teatre i Auditori crec que desperten molt interès, bàsicament per la seua qualitat i preu contingut.

—És clar que el Teatre Principal ha aconseguit consolidar un públic fidel. De fet, és l'espai que més vegades ha penjat el cartell de «tot venut». No obstant això, sembla que altres espais passen una mica desapercebuts per al gran públic. En el Museu de Belles Arts ha ideat certes propostes per a millorar això, no és així?

—Si, el Teatre Principal podem considerar que ja comença a gaudir d'una certa imatge de marca i qualitat. El públic està pendent de les dates d'abonament i hi ha un públic fidel de totes les edats. S'ha omplit en moltes ocasions i les companyies de teatre foranes ja tenen la referència del Principal de Castelló.

L'Auditori està més allunyat de centre de la ciutat, francament està una mica aïllat, però també estem notant una millora en l'assistència de públic i ja són molts els que confien en la nostra programació tant de música clàssica com d'altres músiques.

El Museu de Belles Arts ha començat recentment a proposar exposicions més cridaneres, que recorden que el Museu hi és. També hem programat unes activitats complementàries que reforcen la imatge del Museu, i que comporten la presència d’Héctor Alterio, Emilio Gutiérrez Caba, L'Om imprebís, etc. i donat l'èxit obtingut continuarem com aquesta línia d'activitats.

—Quant a l'Auditori, hem observat propostes musicals variades. Obrir nous diàlegs amb altres sonoritats, altres músiques, era un dels seus objectius en arribar a l’IVC?

—Efectivament, a part del canvi d'orientació que necessitava el Teatre Principal era evident que la proposta musical de l'Auditori no es podia cenyir exclusivamente als concerts d'abonament, tots ells de música clàssica, i és que només aquests concerts i algunes activitats didàctiques puntuals es programaven amb recursos propis. La resta de músiques era gairebé inexistent i es solia programar des de fora. Com he dit, el model ha canviat i ara estudiem totes i cadascuna de les activitats que es presenten en les programacions i es valoren les dates i la seua idoneïtat.

Puc equivocar-me però crec fermament que hi ha moltes persones que no saben que els agrada el Jazz perquè no han escoltat abans aquest tipus de música, el mateix passa amb la música clàssica i amb altres. També crec que un gran nombre d'aficionats a la música clàssica no saben que que són potencials aficionats al jazz i viceversa. Hem d'aconseguir que el públic visque l'experiència de la música en directe i així valorar si li agrada o no.

En conseqüència, no s'ha dubtat a oferir cicles que incloguen tot tipus de músiques i en aquests moments més que mai estem notant una gran afluència de públic.

—I què hi ha de l’EACC? Hi ha hagut algun article en mitjans digitals en els quals es qüestionen el seu funcionament actual i es preocupen pel seu futur. Quins plans a mitjà termini té previst seguir en la seua gestió?

—Lamentablement algunes de les coses que he llegit als mitjans digitals no són certes i es pot documentar. I el pitjor és que he intentat parlar amb els signants dels articles i no he aconseguit establir comunicació. Jo crec que si alguns dels signants es preocuparen de veritat pel futur de l'EACC contrastarien les dades objectives per tal de no publicar incorreccions.

De moment s'està comptant amb comissariats de persones joves amb qualitat demostrada a través de la seua trajectòria i poc a poc es van a ampliar les activitats amb la intenció de dinamitzar el centre. En aquest sentit, serveix com a exemple la propera exposició comissariada per Irene Gras. Al meu entendre s'està buscant el camí adequat perquè el centre pugue tornar a ser un referent, el que no té sentit i no es va a fer és programar activitats que no compten amb els permisos necessaris i condicions adequades.

—Per a finalitzar, com veu el futur de la producció cultural? Com creu que s'interactuarà, tenint en compte que cada vegada hi ha més plataformes i propostes virtuals?

—Sincerament no sóc jo la persona adequada per tractar aquest tema però crec que no s'ha de magnificar el virtual, crec que les propostes que provenen de les diferents plataformes han de ser enteses com un complement i no han de substituir al directe. Entenc que en el pitjor moment de la pandèmia les propostes provinents d'Internet van ajudar i molt a suportar la situació i ahí la cultura es va mostrar essencial però ara mateix tenim l'oportunitat d'assistir als directes i gaudir així d'una altra realitat.

Recentment he tingut l'oportunitat de xarrar amb joves estudiants de periodisme cultural i em va preocupar que molts d'ells no han assistit mai a un concert de l'Auditori, o a una obra de teatre i menys encara a un museu. A més algun pensava que l'experiència de viure la cultura en directe es pot substituir per una pantalla. Com he dit són propostes complementàries però no excloents.