«Entenc el teatre com aquests somnis dels quals, una vegada et despertes, sents que saps alguna cosa més, però no saps què. Potser has après a sobreviure o a superar un dolor o no saps molt bé què. És inconscient. Entra per l’emoció». És Jordi Casanovas qui parla. El dramaturg de Vilafranca del Penedès és en l’actualitat un dels grans autors teatrals del nostre país, com el demostren obres tan premiades i reconegudes, tant pel públic com per la crítica, com a Jauría —que vam poder gaudir a Benicàssim a l’abril de 2019 gràcies a una producció de Pavón Teatro Kamikaze—Jauría o La danza de la venganza, entre altres.
Un dels temes recurrents que sorgeix en les seues obres és, en les seves pròpies paraules, «l’aparició de la violència quan ja hi ha una impossibilitat manifesta de poder resoldre el conflicte amb la paraula i el diàleg». A Casanovas li fa por la violència i encara més el fet de no saber gestionar-la o no voler condemnar-la. En aquest sentit, podria dir-se que la seua obra, o la seva manera de veure i entendre el teatre, és sinònim de compromís moral i social.
També és el teatre de Casanovas un teatre polític, que aprofundeix en les nostres maneres d’actuar i de pensament, que aborda diferents conflictes des de diferents prismes per a generar en l’espectador una profunda reflexió sobre esdeveniments actuals que són, al seu torn, universals. Dins d’aquesta línia s’emmarcaria una de les seues última obres, Alguns dies d’ahir, peça que arriba a Castelló el 31 de gener dins de la programació cultural d’hivern que promou l’Institut Valencià de Cultura (IVC).
Representació a Castelló
Dirigida per Ferran Utzet, i amb la interpretació de Míriam Iscla, Abel Folk, Marta Ossó i Francesc Cuéllar, el Teatre Principal de la capital de la Plana es convertirà en l’escenari d’una llar familiar en la qual tot, aparentment, roman en calma, si bé, a poc a poc, afloren una sèrie de pensaments que desestabilitzarà els seus fonaments o, dit d’una altra manera, pertorbarà la serenitat i bon ambient dels seus integrants.
«Aquest text del sempre valent Jordi Casanovas proposa una mena de versió premium de l’experiència teatral. El factor diferencial és senzill, en realitat, però poc habitual: els personatges són ficció, però els fets que trasbalsen les seues vides els coneixem perfectament perquè també els vam viure», explica el director de l’obra, Ferran Utzet.
L’argument
La família Font, que viu en una població a mitja hora de Barcelona i de poc més de deu mil habitants, veu sacsejada la seua quotidianitat a partir dels fets polítics que succeeixen a Catalunya durants els mesos de setembre, octubre, novembre i desembre de 2017.
La Rosa, el Jaume i els seus fills, la Laura i el Jofre, es retrobaran al menjador de casa seua en cinc ocasions. Cinc «dies després». Cinc dies posteriors a moments que van marcar aquells mesos. En aquestes cinc jornades, compartiran els dubtes, les preguntes, els anhels i els patiments que els va provocant tot allò que se succeeix als carrers. «Aquest cop no hi ha distància dramàtica: l’obra ens convida, a través de les converses d’una famÍlia durant aquella tardor convulsa del 2017, a submegir-nos en el nostre passat més recent per entendre com vam sentir, com ens vam comportar i què vam dir-nos els uns als altres durant aquells dies que, com deia el Jordi Borràs, duraran anys», assenyala Utzet, qui afegeix: «Es tracta de reviure i revisar no pas la Història amb majúscules, sinó la història, la de les persones».
Així, al voltant de la taula, tots els membres d’aquesta família aprendran a comprendre els pensaments i les postures dels altres, faran tot l’esforç possible per conversar i per entendre’s, i hauran de trobar la manera de perdonar les faltes i de guarir les ferides que els hagin produÏt tots aquests dies dins d’aquest llarg viatge emocional i polÍtic. «Acompanyant la peripècia de la familia Font podem recordar qui érem llavors i, potser de retruc, entendre millor qui som avui», matissa el director d’aquesta obra, el text de la qual ha estat escrit amb el suport de les ajudes per a la creació d’obres literàries del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i amb la col·laboració de la residència Faber Llull.
En definitiva, Alguns dies d’ahir «converteix el teatre en una prodigiosa màquina del temps, i ens convida a pujar-hi per reviure la nostra experiència individual i col·lectiva», finalitza Ferran Utzet. Teatre que ens fa pensar.
