Hi ha veus importants i imponents a Castelló. Una d'elles, sens dubte, és la de Sandra Ferró. La soprano, acostumada a delectar-nos en les seues actuacions quan tenim la fortuna de comptar amb la seua presència per aquests indrets, ha continuat demostrant que no li té por a res, menys a un projecte discogràfic que podríem considerar genuí i, sobretot, nostàlgic, perquè ofereix una mirada cap a aquest passat conegut per tots com la Belle Époque.

Si això no fos suficient, ho fa amb la complicitat de l'arpista Jaume Gimeno. Tots dos conformen el Recordare Ensamble, conjunt o binomi més aviat que neix en 2018 per a retre homenatge a Claude Debussy en el centenari de la seua mort i que des de llavors ja ha deixat el seu deixant en diferents certàmens per Espanya, destacant la seva presència en el Festival Internacional de Música de Ayllón, per citar només algun.

Amb obres de Camille Saint-Saëns, Gabriel Fauré, Claude Debussy, Erik Satie, Reynaldo Hahn, Marcel Tournier i Cécile *Chaminade, es presenta el seu àlbum titulat París 1900. Melodías de la Belle Époque’, un disc «ple de contrastos dedicat a l'amor vist des de tots els seus prismes: la bogeria de l'enamorament, l'amor platònic, l'amor menyspreat, l'amor apassionat, la nostàlgia de la separació, l'alegria de la trobada, la desesperació per no veure a la persona estimada i la profunda tristesa d'haver-la perdut», com ells mateixos afirmen.

A través de la veu de Ferró i l'arpa de Gimeno ens traslladem a una altra època, viatgem en el temps i gaudim d'aquesta estètica modernista amb l'objectiu de recuperar el costum d'aquelles reunions que protagonitzaven uns certs grups socials per a gaudir de la música per plaer, llegir poesia i opinar d'art i cultura.

Com a novetat, remarcar que el disc es presenta en format USB —es pot adquirir a través dels seus comptes en xarxes socials de Facebook i Instagram o escrivint a: recordareensamble@gmail.com— i en ell s'inclouen, a més de la música, dos vídeos: el making-of de l'àlbum i un videoclip rodat a l'Hotel-Restaurant Torre la Mina, triat per ser un edifici construït a l'inici del 1900, «que representa molt bé el modernisme valencià de principis del S.XX i que ens van cedir molt amablement per a la causa», expliquen.

Melodies franceses, veu castellonenca i arpa valenciana. Aires d'una altra època i aromes del mediterrani.