Per al filòsof Jean Luc Nancy, el lloc en el qual s’experimenta la vitalitat al principi, no és l’ànima, ni els conceptes, ni les idees, sinó és en la pell, estada de la vida. Per a ell, l’ésser, en tant experiència, parla amb i a través de la pell. L’artista valenciana Ana Spoon presenta en la Mostra d’Art i Creativitat de Vila-real, TEST, un treball que té relació amb la pell, amb la seua representació, perquè per a ella la pell, com a objecte d’estudi «aprofundeix en les complexitats més internes de l’individu des de les seues funcions orgàniques».
A través de dibuixos puntillistes en teles de cortina, textos en forma d’anotació des d’un cos d’art, fragments de mitjes cosides i llibres intervinguts a tinta sobre capes de paper superposades, Spoon cerca aquesta representació de la pell i no sols això, ja que vol «representar-la». Per quin motiu? Quin és el seu propòsit real? «Fa poc més de cinc anys, les meues circumstàncies personals em van empènyer gairebé a treballar des de la intuïció. Desaprenent i emprenent un camí cap al desconegut: l’absència de control o de sentit racional en el ritual de creació, que es va convertir en un terreny de joc», explica la jove artista valenciana. Però, d’on sorgeix aquesta idea? «El meu treball sorgeix d’aquestes experiències íntimes però molt recognoscibles per tots i que van associades a l’absència, la pèrdua, el trauma i a la necessitat de metabolitzar i gestionar totes les seues conseqüències», diu, i afegeix: «Treballo des de les percepcions fantasmàtiques d’un cos ferit. L’elaboració d’aquest des dels malsons o ensomnis, que provoquen en un moment donat visions directament connectades a l’angoixa i anhel de l’absent». Així doncs, el que intenta l’artista és, d’alguna manera, abordar l’obra «com un cos on dipositar projeccions des de l’intuïtiu».
Narrar el cos
La seua proposta en TEST reflecteix una recerca que li ha portat diversos anys i en la qual és primordial l’elaboració de «un teixit format per la simbiosi de diferents disciplines que plantegen un recorregut des del matèric, el simbòlic, el conceptual i metafòric de les funcions psíquiques del tàctil». Així, planteja un entramat de peces i recursos plàstics que van des del dibuix i l’escultura a l’art tèxtil i l’escriptura creativa. Tot això «compon un ecosistema que busca resignificar esdeveniments autobiogràfics de caràcter corpori i psíquic», explica. Podem dir, per tant, que hi ha en aquest treball una profunda càrrega forma i simbòlica i que aquesta obra és, sens dubte, un exercici d’autoexploració.
«La construcció de representacions, des de diferents disciplines, és una proposta que sorgeix de la necessitat de comptar amb tots els mitjans possibles per a representar la meva manera de veure el món i de veure’m a mi en ell. Així, el meu imaginari particular està compost per un discurs escrit que té cos», afirma Ana Spoon, i per aquest motiu el que intenta sempre és corporeitzar-ho. «Insistir molt que les paraules, la seua forma i el seu lloc en el paper o al cap, tenen una consistència, no viuen estancades entre pàgines», assenyala. Narrar el cos mitjançant totes les superfícies que estan a la seua disposició. Aquesta és la seua meta, el seu objectiu.
Presència en TEST
Després de la suspensió l’any passat de TEST, es pensava que potser aquesta edició correria la mateixa sort. No obstant això, s’ha aconseguit salvar aquesta cita que per a Ana Spoon «suposa una oportunitat». Per a l’artista, formar part d’aquesta iniciativa al costat de Mario Mankey, Cecilia Vidal i E1000, així com dels anteriors participants als que considera referents, «ha estat un acte d’autorealització», i ho és perquè per primera vegada un treball de llarg recorregut com el seu es pot veure i gaudir, es pot analitzar i reflexionar amb ell, a partir d’ell, un propòsit gens menyspreable perquè, com sabem, una obra d’art no acaba fins que no estableix aquest vincle necessari amb l’espectador, amb l’altre. De tal forma, és comprensible que entre els seus objectius professionals, a més de trobar aquesta estabilitat somiada per tots, intenti «continuar generant espais on mostrar un treball que porta massa temps en l’ombra del meu estudi».
«Exposar per primera vegada l’obra en el seu conjunt, ha marcat un abans i un després en el projecte», assegura l’artista de València, una oportunitat que ha estat possible gràcies a l’esforç i confiança de Pascual Arnal, comissari de la Mostra d’Art i Creativitat, que a poc a poc està fent de Vila-real un aparador únic per a tot l’art emergent de la Comunitat Valenciana.
El treball d’Ana Spoon parla de la pell, la converteix en un objecte d’estudi, però no únicament des de la idea materialitzada, sinó com a font d’experimentació. Cerca aquest espai íntim i quotidià, i el fa perquè, de manera inconscient, això ens indueix a rememorar els espais i sensacions del nostre particular context.
