«Dels sis als dotze anys només vaig veure morts a la meua casa. Van assassinar al meu pare, als germans del meu pare, als meus avis: era una casa endolada», va escriure una vegada Juan Rulfo. Las Guerras Cristeras, com així es coneix a un aixecament d’origen profundament pagès sorgit durant la Revolució mexicana que va immortalitzar a Emiliano Zapata i Pancho Vila, va deixar més de 250.000 morts. Entre ells, alguns dels familiars directes d’un autor que ens ha llegat algunes de les petites obres mestres de la literatura en espanyol com són El llano en llamas i Pedro Páramo. Ens referim, com no, al mateix Rulfo.

Diuen que els fantasmes van poblar la ment de Rulfo, que van ser aquests mateixos fantasmes els que van provocar el naixement d’un univers literari que, encara que tempestuós, va resultar meravellós. Per a Jorge Luis Borges no hi havia cap dubte, Pedro Páramo va ser, és, i continuarà sent, «una de les millors novel·les de les literatures de llengua hispànica, i fins i tot de la literatura».

La història de la gènesi d’aquesta novel·la ja universal es remunta i es pot documentar almenys des de 1947, quan Rulfo va anunciar a la seua núvia Clara Aparicio, en dues cartes, que estava treballant en alguna cosa que hauria de dir-se Una estrella junto a la luna. No va ser, no obstant això, fins a 1953, i després d’obtenir la seua segona beca del Centre Mexicà d’Escriptors, que Rulfo reprendria la idea d’aquesta obra de la qual va anar publicant avançaments al llarg de sis mesos —de març a setembre— de 1954 en tres revistes. Poc van trigar a comprovar que s’anava gestant una magna obra, com així va ser quan va aparèixer la versió definitiva al març de 1955.

Univers simbòlic

Un desert àrid travessat per uns espectres fantasmals sense rumb i sense passat. Rostres atrotinats pel temps i petjades que desapareixen abans de ser esborrades pel vent. La imatgeria rulfiana és fascinant, el potencial simbòlic de la qual, literari, posa de manifest la densitat i riquesa d’un artista de la paraula. Fatalista o ruralista, no pocs van intentar cosificar aquesta obra que per dret propi ha arribat a convertir-se en el clàssic de la literatura mexicana, una obra reconeguda en tot el seu valor i transcendència.

Rulfo ens va brindar Comala, un infern vivent, un infern més enllà del més enllà, en l’espai i el temps, al qual arriba un home anomenat Juan Preciado a la recerca del seu pare, Pedro Páramo. La història d’aquest, un cacic que amb el temps es va corrompre pel poder que li va generar la Revolució, és la base d’aquesta espècie de distopia que es va avançar al que més tard es va denominar com el «realisme màgic», sent Rulfo considerat per molts com un precursos dels autors del boom.

Adaptació teatral

Amb tots aquests antecedents, no és estrany que algú com Mario Gas volgués dirigir l’adaptació que d’aquest clàssic universal ha fet Pau Miró i que arribarà al Teatre Principal de Castelló el 28 de febrer —a les 19.00 hores—. Amb Vicky Peña i Pablo Derqui com a protagonistes, la cèlebre novel·la de l’escriptor mexicà cobra vida sobre l’escenari, on reviurem aquest «univers plagat de fortes sensacions, de fusió entre el món dels vius i el dels morts, de personatges prenyats de contradiccions. Un univers bigarrat, cromàtic i encegador, fosc i ple de negror espessa, on ressonen els ressons persistents d’un passat que es presenta; un univers poètic i esquinçador, inhòspit a vegades, cremat pel sol, per la calor, esberlat per la desigualtat…», tal com explica el mateix Mario Gas sobre aquesta història entorn de l’amor, la mort, el caciquisme, la revolució, el rural, els ancestres, la imatgeria ritual i icònica, el desconcert i el desamor. «Tot es compassa amb aquest llenguatge ric en imatges que posseeix Rulfo», matisa.

Vicky Peña i Pablo Derqui són els dos oficiants que ens expliquen la peripècia i es fundin amb ella. Ells poblen Comala, la Mitja Lluna i els seus confins i ens submergeixen, multiplicant-se, en aquest apassionant i complex viatge, comptat a la calor de la paraula. L’obra s’erigeix així en una història sobre la corrupció que, a partir d’uns fets que transcorren en una petita comunitat, ens parla dels mecanismes de poder i de com s’utilitzen al voltant del món per al benefici propi. La història d’un pare, l’home més important i corrupte de Comala, i la del seu fill, que arriba a la població quan aquesta està ja deserta i pels seus carrers només passegen les ànimes d’aquells que una vegada van viure aquí. Literatura amb majúscules, pur art.