Una de les majors crisis que assola actualment al planeta és la crisi climàtica. Existeix una emergència global que en els últims anys s’ha pogut constatar de forma més fefaent. Són moltes les veus que s’han unit per a alarmar davant una situació que a poc a poc s’està tornant insostenible per a una gran quantitat d’espècies i formes de vida. Reflexionar sobre l’impacte que l’ésser humà té sobre la naturalesa, i conscienciar sobre el mateix és una mica més que una necessitat, és gairebé un deure.

Fruit d’aquesta preocupació real, el dramaturg i actor americà Thaddeus Phillips va aprofitar el 25è aniversari del Teatro de la Abadía, un dels centres d’estudi i representació teatral més prestigiosos del nostre país, per a crear l’obra Antropoceno. És aquest un espectacle eminentment visual i poètic (però també absurd, bell i còmic, com ho defineix el propi director) sobre el nostre actual estat d’emergència climàtica i la fragilitat en la qual ens trobem, precisament, enfront de les necessitats que requereix aquesta crisi planetària.

De la mà de quatre intèrprets —Silvia Acosta, Julio Cortázar, Kateryna Humenyuk i Almudena Ramos—, La Abadía, en col·laboració amb el Teatro Calderón i l’Auditorio de Tenerife, presenta aquesta obra que arribarà al Teatre Principal de Castelló el 20 de març, a les 19.00 hores. Amb una escenografia minimalista que recrea la Terra com a obra d’art, els actors i actrius d’aquesta peça interpreten els successius personatges «en una proposta que ha reduït el textual a la seva mínima expressió perquè la pròpia imatge sigui el missatge i on la coreografia es converteix en la veritable protagonista», tal com assenyalen des del centre que va fundar José Luis Gómez i que ara dirigeix Carlos Aladro.

Intentant fer una presa de consciència de les nostres contradiccions a l’hora de fer front a aquesta emergència planetària, Thaddeus Phillips se submergeix a través d’aquesta peça teatral en un procés de creació escènica que busseja al voltant d’una infinitat de preguntes: Com serà el món que deixarem als nostres fills? Com seran els fills que habitaran aquest món que tal vegada ja no veurem? Quins seran els seus somnis? Com serà una Terra inhabitable? Com està modificant l’era del Big Data les relacions humanes? On estava l’ésser humà abans de l’era de l’Antropocè? Cap a on ens dirigim? Hi ha lloc per a l’esperança?

Prendre consciència

En altres paraules, Phillips explora la cruïlla en la qual ens trobem actualment i que pot acabar el nostre futur immediat. «Podem usar el nostre poder com a gestors de la nostra pròpia realitat i assegurar la supervivència de l’espècie humana i del planeta que habitem, o podem autodestruir-nos», afirma ell mateix, i afegeix: «Es fa necessari un nou salt en l’evolució humana. Aquesta vegada generada per nosaltres mateixos i ja no pel nostre medi ambient. Ja no enlluernats per l’adquisició de la nostra nova i poderosa eina, la raó —aquest foc robat dels déus per Prometeu—, sinó responsabilitzant-nos per ella i usant-la amb saviesa». Una obra que refereix a la nostra època actual, en la qual la terra està canviant acceleradament a causa de l’activitat humana. Una obra per a prendre partit per millorar o rendir-se.