La pèrdua d’identitat cultural rural al nostre país, i com això està afectant el nostre vincle amb la naturalesa enfront del desenvolupament evolutiu d’una societat principalment urbana és la gènesi del pròxim projecte expositiu que acollirà l’Espai d’Art Contemporani de Castelló sota el títol de Bio-Lectures. Reflexions de l’entorn natural i rural contemporan’.
Comissariada per la crítica d’art i col·laboradora de Quaderns, aquesta mostra està organitzada i dissenyada específicament per l’EACC, i en ella es busca reflexionar sobre les característiques demogràfiques i geogràfiques que presenta el territori provincial castellonenc. El títol de «Bio-lectures» no és fútil, ja que està construïda a partir d’una sèrie de lectures literàries —novel·les i assajos— que promouen diverses interpretacions sobre el medi natural i rural contemporani. Aquestes publicacions que s’han plantejat, i que conformen la mostra, «pretenen oferir una nova mirada sobre la imatge nostàlgica que se’ns ofereix del passat i present rural», en paraules de la comissària, qui afegeix que, de la mateixa manera, «es procura evidenciar i conscienciar sobre el gran desert demogràfic de l’interior de la província, amb vint-i-vuit municipis en alerta per risc molt alt de despoblació».
Així, amb peces dels artistes Cristian Gil, els castellonencs Jesús Monterde —de Benassal— i Laura Palau —de Benlloc—, Marco Ranieri, Javier Rodríguez, Clara Sánchez, Anna Talens i Paula Valdeón, totes elles obres molt diferents entre si, es busca crear una espècie de diàleg a més de denunciar i revelar la realitat que circumda al món natural i rural actual, i com això està afectant, per exemple, a la ramaderia extensiva, al paratge natural, a la collita, a la qualitat de vida dels seus habitants i als serveis primaris, entre altres; «circumstàncies, totes elles, que han generat una situació d’abandó i despoblació del territori valencià», matisa Gras.
María Sánchez, protagonista
Així mateix, en el present projecte expositiu es tracta la relació de la dona i la terra o la idealització bucòlica de l’àmbit rural, temes aquests que s’acompanyen del testimoniatge de María Sánchez, recentment reconeguda amb el premi Princesa de Girona de les Arts i les Lletres 2021, i que forma un dels elements centrals de la mateixa mostra.
Sánchez, que és autora d’obres com a Cuaderno de campo (2017), Tierra de mujeres. Una mirada íntima y familiar al mundo rural (2019) y Almáciga. Un vivero de palabras de nuestro medio rural (2020), ha volgut formar part d’aquesta exposició, i ho fa a través d’una conversa mantinguda amb la mateixa Irene Gras sobre la situació actual del territori rural nacional. És aquest un testimoniatge narrat en primera persona, des de la seua pròpia experiència com a escriptora, dona i, també, veterinària de camp, i amb el qual es visibilitza el debat generalitzat que s’ha anat gestant durant anys entorn de conceptes com: despoblació, silenci, abandó, descuit i memòria, tots ells associats als territoris buits afectats dins de l’àmbit nacional.
La inauguració d’aquest projecte expositiu tindrà lloc el 18 de març i romandrà obert al públic fins al 13 de juny. Cal destacar que a les peces exhibides i el videoenregistrament de María Sánchez se sumen una sèrie d’activitats paral·leles que es desenvoluparan durant els mesos d’abril i maig i que complementaran el discurs i visió proposada per Irene Gras.
