Un mai sap com arriba a un autor o autora, a un llibre determinat o a una història en particular. Existeixen afinitats lectives, per descomptat. Lectures que et porten a unes altres. No obstant això, m’agrada pensar que hi ha cert misteri en aquestes connexions, que no tot és tan senzill o racional, que uns certs impulsos ens guien d’aquí cap allà. 

No sé per què vaig llegir per primera vegada a Sara Mesa. Pot ser que llegís alguna ressenya o alguna entrevista, que en elles trobés alguna dada o aspecte que m’atragués. No tinc ni la més remota idea. El que sí que sé, la qual cosa vaig saber res més llegir la seua prosa, és que anava a continuar fent-ho, pels segles dels segles, amén.

Les històries de Sara Mesa no són fàcils, i no parlo aquí d’una dificultat narrativa —que també—, sinó de conflictes morals. Les seues històries tenen alguna cosa de pertorbador sense ser escabroses. Dit d’una altra manera, abriga al lector amb una atmosfera inquietant pel seu realisme. I és que Mesa no necessita situar els seus relats en mons imaginaris propis de la ciència-ficció per a provocar aquest neguit, no. Les seues narracions són la vida mateixa, aquesta vida massa fràgil en la qual tot es pot fer-se fallida en un mer instant. Això és el que ens trastorna, la qual cosa ens inquieta.

Des dels seus relats a les seues novel·les, l’escriptora ha anat desenvolupant una capacitat sorprenent per a aprofundir en la psicologia humana, en aquestes zones fosques de la nostra moral. Aquesta exploració, unida a la seua versatilitat i destresa narrativa, aconsegueix que tota aquesta complexitat emocional que retrata ens atregui, fins al punt de poder afirmar que la seua literatura impregna, que és viscosa, i penetra en nosaltres per a combatre la deixadesa, la passivitat i la indolència.

Autora reconeguda

Sara Mesa és ja una autora respectada. La seua obra parla per si mateixa, encara que no està de més admetre que la sèrie de reconeixements i guardons adquirits al llarg de la seua trajectòria legitimen la seua qualitat literària. És un referent total i absolut, algú els llibres del qual es continuaran llegint en el futur perquè ja ha aconseguit traspassar aquesta barrera que només la gran literatura és capaç de traspassar, o dit d’una altra manera, Mesa ha creat a hores d’ara de la seua carrera una literatura que transcendeix per la seua naturalitat, per narrar el que molts no s’atreveixen a narrar, per aquesta manera subtil de desentranyar l’ànima humana.

Ja vaig dir en el seu moment, quan vaig ressenyar un dels seus últim títols, Cara de pan (Anagrama), que no creia que fos la primera, ni l’última vegada, que afirmés que és un dels majors talents narratius de les lletres en espanyol. La seua diversitat —més que provada si observem que és capaç de sorprendre des del relat, amb llibres com Mala letra o el petit text que signa en Agatha, a la novel·la pròpiament dita, amb títols com Cicatriz o el seu últim llibre Un amor—, unida a la seua capacitat per a introduir-nos en atmosfera inquietants, aconsegueixen que el lector no pugui, en cap moment, desatendre la seua narrativa. Mesa sacseja, una vegada i una altra, incomoda i inquieta, i això és digne d’elogi tenint en compte el seu compromís total i absolut per la literatura mateixa, per aquesta necessitat de fer de la paraula un element cohesionador de realitats que no haguessin de ser-nos alienes. En aquest sentit, la seua literatura democratitza algunes situacions o vivències per a compartir-les amb el món, per a visibilitzar i qüestionar comportaments, per a reflexionar sobre aquestes actituds. 

Inauguració

Per tot això, qui millor per a inaugurar Intercanvis. Club de cultura, la nova iniciativa impulsada per l’Institut Valencià de Cultura (IVC) en el Museu de Belles Arts de Castelló, que tinc el plaer de coordinar i que cerca, d’una banda, revitalitzar l’espai museístic com un centre cultural actiu, i per un altre, fer de Castelló un punt de referència en el panorama cultural nacional.

La idea no és una altra que fomentar el diàleg i compartir visions sobre aquelles qüestions que ens defineixen, que defineixen el que entenem per cultura. Així mateix, persegueix la creació d’un espai obert i participatiu per a la societat castellonenca, enriquint la seua perspectiva mitjançant els diferents convidats que visitaran la capital de la Plana i, per descomptat, amb els seus testimoniatges. 

La cita amb Sara Mesa serà dimarts que ve, 20 d’abril, a les 19.30 hores, i en breu comptarem també amb la presència de Niño de Elche, Remedios Zafra i Javier Jaén.