Javier Andrés: «Crec, sincerament, que no deixe de ser periodista per a ser escriptor»

‘Camino roto’ és, en cert sentit, un recorregut personal per la història i la geografia de la província de Castelló, no?

Ho és sense cap dubte. Més enllà de la seua vàlua literària, que això ho hauran de dir els lectors, la novel·la ens aporta el valor de donar a conéixer indrets i fites històriques de les comarques de Castelló. Per damunt de tot, la peregrinació del poble de les Useres a Sant Joan de Penyagolosa, però també el barreig de Torreblanca de 1397 quan els pirates berbers van furtar la custòdia del poble, el passat templer de Culla, el miracle de Sant Vicent Ferrer a Morella o aquell altre que no es va produir a les Coves de Vinromà, la presència de les brigades internacionals a l’Hotel Voramar de Benicàssim, el rodatge a Peníscola de la pel·lícula El Cid, són alguns dels fets i dels llocs que, d’una manera o l’altra estan presents en l’obra. Sense oblidar una mirada a la ciutat de Castelló en el trànsit de la dècada dels setanta als vuitanta.

A més de recuperar la figura de Robert Hale Merriman, el nord-americà de major graduació que va lluitar a la Guerra Civil Espanyola en la Brigada Lincoln, la narració ens acosta a altres esdeveniments fora del nostre territori com la caiguda de San Juan d’Acre en 1291 que va significar la fi de la dominació cristiana en Terra Santa, la figura del català Facundo Bacardí i l’imperi que va fundar a Cuba, o la mística del cementiri Père Lachaise de París, entre altres.

La mort de dos pelegrins és el detonant d’aquesta novel·la. Quina relació personal tens amb la pelegrinació de les Useres. I, d’altra banda, amb la novel·la negra o policíaca.

La mística que envolta als Pelegrins de les Useres, la seua escenografia, els càntics, la indumentària, el menjar, etc. sempre m’ha captivat. He de reconéixer que jo vaig descobrir tard els pelegrins, va ser com a reporter de Canal 9 ja en la dècada dels noranta. Vaig anar com a periodista dos anys seguits i els següents ja vaig anar com a pelegrí, fora del seguici oficial, clar està. És una experiència enriquidora.

Per això quan vaig plantejar escriure una novel·la tenia clar que els Pelegrins tindrien un paper protagonista. El fet que un pelegrí poguera morir en el camí em va paréixer atractiu i per això el relat té eixe punt de novel·la negra, però sense ser-ho en el sentit més ortodox del gènere. No és a soles una novel·la negra ni molt menys policíaca. La figura del detectiu que torna a Castelló per a fer-se càrrec del cas sí que juga el seu paper, però no tant des d’un punt de vista de resolució dels fets.

 El llibre també té ingredients propis de la novel·la històrica. Has sigut un lector d’aquest gènere?

Sí, però no d’una manera convulsiva més enllà, clar està, d’alguns títols que estan en la ment de tots, des de Los Pilares de la Tierra a Sinhué el egipcio, La Catedral del Mar o les obres de Santiago Posteguillo. Totes elles tenem també el seu fort contingut d’intriga . Però, encara que no m’ho has preguntat, jo em quede amb El Nombre de la Rosa d’Umberto Eco. És la novel·la que m’haguera agradat escriure.

Quin ha estat el procès de recerca i investigació, d’ambientació? I com es va originar la novel·la?

Tot allò que ha de veure amb els Pelegrins està profundament i rigorosament documentat. Fer ficció sobre una tradició que un poble ha estat capaç de mantenir viva durant més de set segles només es pot fer des del màxim respecte. Per això el tercer lector de l’esborrany de la novel·la va ser un dels màxims responsables de la peregrinació. La resta és fruit d’una rigorosa documentació pel que fa als fets històrics i de la meua presència física en aquells indrets on es desenvolupa la trama i als que he pogut accedir.

La gènesi de la novel·la donaria per a un altre relat. Jo tenia la idea en el cap des de fà anys, molts. Però dos fets puntuals ho van desencadenar tot. Primer el tancament de Canal 9, on jo treballava. Quedar-me a l’atur va fer que tinguera temps per a dues coses que sempre m’han apassionat: caminar i escriure, i vaig començar a omplir folis. Però va arribar un punt on em vaig quedar en blanc quan havia de tancar la trama; després, en tornar a trobar feina, em vaig oblidar d’ella. Fins que l’any passat va arribar la covid. No podia caminar però si escriure. El 20 de març de 2020 la vaig mamprendre fins a acabar-la just el dia que els pelegrins havien de tornar a Useres. I quasi un any després ha vist la llum gràcies a un bon amic, Nel·lo Navarro, i la seua editorial Trencatimons.

No és el mateix escriure en un diari, com bé saps, que fer-ho en una novel·la. Com t’has «enfrontat» amb la pàgina en aquest cas.

Jo crec que en gran part la novel·la és un relat periodístic en el qual, a més, uns periodistes formen part de la trama. Està clar que parlem de literatura i no de redacció periodística, però la meua professió, la forma d’escriure quan t’adreces a un lector de diari, no m’ha significat cap problema al respecte. Crec, sincerament, que no deixe de ser periodista per a ser escriptor. O almenys no d’una forma conscient.

Encara que hauria de ser una tasca per als crítics, com definiries la teua novel·la 'Camino roto'?

Des d’un punt de vista personal, i per ser la meua primera novel·la, és la culminació d’un somni. Era una cosa que volia fer i ho he aconseguit. Ara m’agradaria que els lectors la disfruten. Més enllà, i com tu ben dius, ja seran els crítics, si volen, els que la definiran.

Tens previst fer actes promocionals?

Estem en això, divendres passat vaig participar en la Fira del Llibre de la Vall d'Uixó perquè Trencatimons és una editorial ubicada allà. També estem parlant amb l’alcalde de les Useres per fer una presentació el cap de setmana que ve, coincidint que hi havia de celebrar-se la peregrinació que, malauradament, també s’ha suspés enguany. Més endavant la presentarem a Castelló de la mà de la rectora de l’UJI, Eva Alcón. Després m’agradaria anar a aquells municipis com Torreblanca, Culla, o Morella, on la novel·la també es desenvolupa. I per últim quedarà la Fira del Llibre de Castelló que enguany crec que se celebrarà a l’octubre.