Recordo que Santiago Lorenzo em deia que la seua novel·la Los asquerosos (Blackie Books) reia dels subjectes que s’encomanen de manera desbocada a les màquines, als bancs, als cotxes-tanc, a la profilaxi i a l’anestèsia. També em deia que fins avui no havíem tingut tants i tan bons motius per a riure’ns, de nosaltres mateixos i de tota la resta. Certament, aquesta espècie de Robinson Crusoe contemporani, que és el protagonista d’aquesta història, ens treu un somriure, i també unes certes vergonyes, perquè ens fa reflexionar sobre l’exacerbat consumisme d’avui dia. Així mateix, Lorenzo ofereix una fèrria crítica a la societat ampul·losa i opulenta, i a tota aquesta incongruència que ens envolta.
La història que conta Lorenzo és, a priori, senzilla: Manuel acoltella a un policia antidisturbis que volia pegar-li. Fuig. S’amaga en un llogaret abandonat i sobreviu a base de lectures, vegetals dels voltants i una petita compra que li envia el seu oncle. A partir d’aquí... No resulta estrany que algú com Jordi Galcerán, Jaume Buixó i David Serrano volguessin adaptar per al teatre aquesta història. Els dos primers en labors d’escriptura, el segon com a director d’una obra que protagonitzen Miguel Rellán i Secun de la Rosa i que arribarà al Teatre Principal de Castelló el pròxim 9 de maig, a les 19.00 hores, dins de la programació que ofereix l’IVC.
De la pàgina a l’escenari
De la mà d’Octubre Producciones i del Teatro Español, la versió teatral de la novel·la de Santiago Lorenzo s’ha fet realitat recollint, com explica Galcerán, «tota l’aventura a través de la mirada dels dos homes, Manuel i el seu oncle», i tot això, afegeix l’autor teatral, «a través del castellà radical i inclassificable de Santiago Lorenzo, que dota a la història d’un sentit de l’humor que és, simplement, diferent al que coneixem».
És precisament el llenguatge, l’ús que Lorenzo fa d’aquest, un dels elements centrals de la novel·la i, ara, de la peça teatral. Com destaca el director d’aquesta, David Serrano, «no el tenien res fàcil Jordi Galcerán i Jaume Buixó per a fer aquesta adaptació. El llenguatge de Santiago Lorenzo és únic i irrepetible; els seus llibres, i Los asquerosos no és una excepció, estan plens de troballes lingüístiques i aconseguir reproduir-los en un text teatral semblava una missió impossible» que al final es va fer possible, com ho demostra aquesta producció.
Així, a través d’aquest llenguatge qui sap si únic de Lorenzo, i d’aquests personatges encarnats per Miguel Rellán i Secun de la Rosa —dos actors genials com confessa el director de l’obra, David Serrano—, l’espectador serà testimoni d’una història que versa sobre «la por inicial a perdre la llibertat, el descobriment de la felicitat de la vida solitària i precària», així com de la «ridícula fatxa dels mochufas domingueros» que «embruten el paradís, la volta a la ciutat i el final definitiu a la cerca de la llibertat absoluta», en paraules de Jordi Galcerán. Dos antiherois que, sense pretendre-ho, s’erigeixen en els grans protagonistes de la seua història.
