Arròs, orxata i cocaïna

En aquell principi del segle XX, i en el context socioeconòmic de la neutralitat bèl·lica espanyola en la Primera Guerra Mundial, les ciutats valencianes començaren a transformar-se gràcies al comerç, el capital financer i la remodelació urbana. I la indústria de l’oci buscava un nou espai i un nou públic. Així doncs, els tradicionals cafés, que tenien l’hegemonia de l’oci, van deixar pas a cines, sales de balls, cabarets, music halls i els anomenats taxi-girls, els locals de la modernitat i per on va començar a circular a bastament «el bicarbonato», una de les maneres de referir-se a la cocaïna en l’època. A partir dels testimonis de la premsa, observem com l’opinió pública valenciana va prenent consciència al voltant del consum i del comerç il·lícit de drogues eufòriques. Exemples extrets d’escriptors com Carles Salvador o Hernández Casajuana, els tangos de moda del moment, il·lustracions i quadros de Salabert o Pertegàs ens van cartografiant la incorporació definitiva de la cocaïna a l’oci nocturn. Fins i tot, una persona tan poc sospitosa de consumir menús psicoactius com el benicassut Barberà i Ceprià, inclourà la temàtica en la seua comèdia «Les trapisondes de Tafolet». I es va bastint un relat i creant un imaginari de receptes mèdiques falsificades i ràtzies policials, que té el seu epicentre en el barri Xino de València, entre carrers amb olor de «alcohol, a farmacia, a droguería barata» i prostíbuls, amb personatges com «El xiquet de Simat», pelotari de llegenda i camell que ens convida a reflexionar sobre el paper desenvolupat pels mitjans de comunicació no només en la incorporació de les drogues dins de la cultura de masses, sinó també en la construcció del problema social al seu voltant, i sobre tot, a qüestionar la suposada eficàcia de tot l’entramat prohibicionista, és a dir, valorar si la prohibició de les drogues ha servit per a alguna cosa. Potser la il·legalitat de la droga ha servit perquè esdevinga un valor estable econòmicament. Un gram de cocaïna fa 30 anys costava 10.000 pessetes, i hui entre 50 i 60 €. La cervesa, entre 75 i 100 pta., i ara 1’50 €, és a dir, el triple. Ahí ho deixe.