El Convent, Espai d’Art de Vila-real acull la mostra Els arpegis policroms de la utopia dedicada a Rosendo Esteller, on el visitant podrà fer un recorregut pels seixanta anys de la trajectòria artística d’un dels artistes més importants de la província de Castelló, al qual vaig tenir el plaer de conèixer fa temps a Vilafamés i amb el qual he anat coincidint al llarg dels anys en diversos actes i activitats culturals. Un fet que reflecteix la inquietud i la implicació de l’artista amb la cultura i el panorama artístic del nostre territori, i denota com tot això nodreix i consolida el seu art.
La carrera d’Esteller va començar i es va forjar aquí, però va créixer exponencialment gràcies al seu viatge a principis de la dècada dels seixanta a Alemanya. Una estada que li va marcar considerablement i va propiciar el canvi artístic del seu estil en les dècades posteriors. Dusseldorf va suposar per a ell conèixer i submergir-se en una altra cultura i descobrir a altres artistes que li va portar directe a trencar amb la figuració.
A partir d’aquest moment, es pot apreciar l’empremta d’artistes com Paul Klee i Marx Ernst en la seua obra i podem parlar clarament d’art marcat per l’abstracció, amb composicions de colors de caràcter geomètric que es fonen creant un paisatge íntim al mateix temps que rítmic o colors que es fusionen i es difuminen delicadament sobre un fons interromput únicament per línies que s’entrecreuen originant una sensació de moviment, com si els ens geomètrics suressin en un espai infinit, portant amb si l’efecte de dinamisme que es reflecteix en cadascuna de les seues peces.
Sens dubte, Esteller juga amb els colors i les línies fins a donar i revelar un món propi molt singular que provoca en qui l’observa una infinitat de sensacions i lectures diverses que ens porta a múltiples significats, com es pot apreciar en transitar per la sala d’el Convent, Espai d’Art, organitzada per diferents etapes de l’artista, des de la primera de la dècada dels 70 i 80 fins a l’actualitat. En cadascuna d’aquestes etapes i/o sèries, s’observa l’evolució pictòrica, però també les inquietuds que li mouen a l’hora de treballar i que no dubta a plasmar en la seua obra. De la mateixa manera, també veiem com el pintor desenvolupa i materialitza les recerques que duu a terme sobre diferents conceptes que trasllada a la seua pintura com, per exemple, la noció d’espai, així com la cal·ligrafia o la geometria. Esteller indaga fins a l’extrem el camí que li proporciona l’abstracció a la recerca del moviment i, per què no dir-ho, de la musicalitat tan present en les seues peces.
Així doncs, se serveix d’un llenguatge universal, tant en la seua concepció com en la seua construcció i execució, convidant a l’espectador/a a capbussar-se en una experiència estètica on donar curs als sentits.
Veladures, textures i policromia conflueixen conformant un escenari únic, que el comissari de l’exposició, Antonio Gascó, i la pintora Susana Lasta articulen en aquesta retrospectiva a través de l’abstracció lírica i geomètrica tan present i característica de l’art de Rosendo Esteller. Amb tot, una mostra que denota la cura amb la qual s’ha plantejat i amb la qual es rendeix un homenatge més que merescut a l’artista amb aquesta antologia que reconeix la seua labor artística i la seua sensibilitat plàstica.
