Travessada de nord a sud pel riu Mississipí i el riu Yazoo existeix una regió als Estats Units que ha marcat la història d’aquest país per diversos motius. La primera i més important, per la seua producció cotonera, una indústria que, per desgràcia, va estar lligada a l’esclavitud. Aquest àrea que abasta un territori de 10.000 quilòmetres quadrats també ha protagonitzat imatges desoladores com les del desastre de l’huracà Katrina —que va impactar al món— o les impressionants inundacions esdevingudes fa deu anys en desbordar-se el riu Mississipí. Però, potser són l’esclavisme i els desastres meteorològics els únics elements definitoris d’aquesta zona del món? No, ni molt menys. Existeix un tercer element que és, potser, el més important de tots, perquè es tracta de la seua ànima, d’aquesta essència extreta de la pròpia terra feta cant, d’aquest sofriment i plor transformats en un ritme i harmonia que han influït i marcat a la societat i la cultura de l’últim segle i mig. Parlem del «Blues».
Del delta del Mississipí a la resta del planeta terra, aquesta música popular pot considerar-se com un de les grans fites de la història recent, sent immortalitzada per una sèrie de músics que avui dia considerem gairebé com a llegendes o mites en representar, ells mateixos i les seues cançons, a tota una tradició, a una manera de vida i sentiments.
Influències
Ted Gioia, en el seu magistral Blues. La música del delta del Mississipi (Turner), ja es referia a artistes com Muddy Waters, John Lee Hooker o B.B. King i com «van contagiar» la seua melancolia i ritme a joves com Elvis Presley o els Rolling Stones. Gairebé res. És a dir, que el Blues es va erigir, en un cert sentit, com el «pare del rock and roll», a més de ser considerat també com una espècie de «germà del jazz», convertint-se, per tant, en l’estil més influent dels últims temps.
Amb aquests antecedents, no és estrany que pel món existeixin festivals o petits cicles dedicats completament al blues. A Benicàssim, sense anar més lluny, comptem amb una cita que any rere any ha demostrat ser exemplar i que, després de viure —com tots— un 2020 complex, torna els dies 18 i 19 de juny amb dos concerts que prometen viure una experiència repleta d’energia.
Dos concerts
La novena edició del Benicàssim Blus Festival estrenarà ubicació en l’avinguda Joan Carles I, on en l’actualitat es realitza el mercat setmanal, i amb totes les mesures de seguretat sanitària pertinents, tal com han destacat des de l’ajuntament benicassut. Tot això per a garantir que la localitat i aquells que s’acostin a aquesta cita tornin a gaudir i sentir aquest «ànima de blues» que des de l’organització han volgut transmetre tots aquests anys.
Així, el divendres, 18 de juliol, a partir de les 22.30 hores, Koko-Jean & The Tonics es pujaran a l’escenari per a inaugurar la present edició. Aquest concert suposa el retorn de Koko-Jean després de l’actuació que va protagonitzar en 2015 amb la seua anterior banda The Excitements. En aquesta ocasió, al costat de tres músics de l’escena barcelonina, ompliran el recinte de gran energia amb Hairwhip, un treball amb quatre temes que presentaran i segur enamoren al públic castellonenc. I el dia 19, a les 20.00 hores, serà el torn de J.P. Bimeni & The Black Belts live. Guitarres, teclats, una secció de vents, i l’envolupant veu de Bimeni, inundaran al recinte amb el millor ritme de rhythm’n’blues. Passió, energia, música. Quina meravella.
