Per a què serveix una col·lecció d’art? És una demostració de poder? Un exercici de vanitat? O és una manera de protegir i valorar el treball, l’obra, dels artistes? Tot depèn de si és una col·lecció que part de l’àmbit del privat o de l’institucional, clar, encara que es poden trobar semblances, alguns punts en comú, com la preservació del propi art, és clar. Però existeixen uns altres, com l’interès per l’art en si, per conèixer els moviments i llenguatges que es desenvolupen per a poder entendre la història des d’un prisma diferent.
Una col·lecció d’art no serveix —o no hagués de servir— per a decorar parets o despatxos, perquè d’aquesta manera se li resta importància (i valor) a les obres que formen part d’ella, i al mateix temps, es pot arribar a menysprear el treball físic i intel·lectual dels artistes que signen aquestes obres. Així, si una institució pública, com una administració, adquireix peces amb l’objectiu de crear un patrimoni públic, aquesta col·lecció ha de ser respectada en primer lloc estant ben protegida, i posteriorment, si s’exhibeix (perquè ha d’exhibir-se perquè tots puguin gaudir d’ella, i analitzar-la i criticar-la) ha de fer-ho de manera professional i amb coherència, ja que tota col·lecció es crea a partir d’una idea o discurs, amb un objectiu o finalitat.
Talent castellonenc
A la sala expositiva del Menador es pot visitar ara —i fins al 14 de novembre— la mostra 10+6 que exhibeix les obres que ja formen part de la col·lecció d’art contemporani de l’Ajuntament de Castelló. En ella trobem peces d’artistes com Pascual Arnal, Mar Arza , Carlos Asensio, Carmen Ballester, Julián Barón, Pilar Beltrán, Amparo Dols, Marta F. Gimeno, Miguel Gozalbo, Altea Grau, Lucía Moya, Marta Negre, Cristina Santos, Agustín Serisuelo, Vicente Tirado i Rossana Zaera, i sent l’espai que és —a ningú se li escapa que aquesta sala del Menador és complexa, per no dir directament que no és molt funcional—, el treball realitzat per part de la comissària de la mostra, Irene Gras, i del dissenyador Josep Sedano (Milkmandisseny), aconsegueix l’efecte desitjat, això és, que un contempli aquesta col·lecció amb la certesa que existeix una gran labor darrere per a crear un diàleg entre totes les peces que la conformen, i un diàleg clar també amb el públic.
Irene Gras ha sigut l’encarregada de comissariar la present mostra que organitza el MUCC
10+6 és un clar exemple dels diferents estils i llenguatges artístics contemporanis amb els quals es comparteixen missatges molt potents en el visual i, sobretot, en el conceptual. I és, al seu torn, una demostració de l’enorme talent que resideix a Castelló ciutat i a la província. Gran iniciativa impulsada pel Museu de la Ciutat de Castelló (MUCC) i pel consistori a l’hora de valorar l’ampli patrimoni artístic castellonenc. Ara queda continuar millorant i apostant per la cultura.
