No és tasca fàcil adaptar un text, portar-lo de la pàgina escrita a l’escenari, corporeïtzar-lo. Hi ha molts matisos a tindre en compte, molts detalls, que quan un els llig s’imagina d’una determinada forma, i quan es veuen representats físicament, sobre les taules, pot ser que l’efecte no siga el mateix, perquè la imaginació d’un no és la imaginació dels altres. No obstant això, hi ha adaptacions magistrals, i altres molt arriscades.
A penes s’havia adaptat al teatre la que diuen és l’obra mestra del premi Nobel de literatura Mario Vargas Llosa, La fiesta del Chivo. Natalio Grueso ha sigut l’encarregat de tal empresa, i per a això ha comptat, ni més ni menys, que amb el mateix Carlos Saura en les labors de direcció, i amb un elenc encapçalat per Juan Echanove i Lucía Quintana.
Echanove encarna al general Trujillo en aquesta obra adaptada per Natalio Grueso i dirigida per Carlos Saura.
Serà aquesta obra la que inaugure diumenge que ve, 10 d’octubre, la nova programació del Palau de Congressos de Peníscola, una agenda que des de l’Institut Valencià de Cultura s’ha impulsat per a revitalitzar aqueix centre dotant-lo d’una activitat contínua. No és un mal començament, dit siga de pas —per no dir, directament, que és tota una declaració d’intencions sobre la qualitat de les propostes—.
L’obra
La fiesta del Chivo és una lliçó de vida, que ens recorda que el valor i la dignitat són els únics antídots contra la maldat i la barbàrie. Una història fascinant, basada en fets reals, on es narren els últims dies del dictador Trujillo a la República Dominicana, qui va governar el país durant més de 30 anys amb una crueltat i megalomanies mai abans vistes, però també amb una intel·ligència que ho feia desfer-se de tots els seus enemics per a mantindre’s en el poder. Des d’aquest punt de vista és un trassumpte del Ricard III shakespearià.
Trujillo va aconseguir imposar un règim de terror en tot el país. La por és l’element fonamental d’aquesta adaptació teatral, la por, una por que porta a tots els personatges a degradar-se com a éssers humans fins a nivells insuportables.
Els últims dies del dictador es narren a través del personatge d’Urania Cabral, una reeixida advocada que va abandonar el país de manera misteriosa sent una xiqueta i que tres dècades després torna per a visitar al seu pare moribund, el senador Agustín «Cerebrito» Cabral, un antic alt càrrec del Règim que va caure en desgràcia. on revelarà el secret que la protagonista ha guardat gelosament des de la seua fugida. Una obra mestra, ara al teatre.
