Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

TEATRE

Paz Palau: Teatre amb força creadora i de resistència

'Entusiastas', de la dramaturga castellonenca, s’estrena l'11 de novembre al Teatre Principal de Castelló gràcies a l'IVC

Julia Aguirre, Luis Fernández, Daniel Ibáñez i Pablo Sevilla són els intèrprets d’aquesta obra que s’anava a estrenar al Pavón Teatro Kamikaze al març de 2020, quan tothom es va confinar a casa.

Julia Aguirre, Luis Fernández, Daniel Ibáñez i Pablo Sevilla són els intèrprets d’aquesta obra que s’anava a estrenar al Pavón Teatro Kamikaze al març de 2020, quan tothom es va confinar a casa.

D’algun temps ençà hi ha un terme que sembla definir a la perfecció l’estat en el qual es troba la humanitat: resiliència. Malgrat estar ja molt gastat, serveix per a explicar la situació que s’està vivint a tot el món. Aquesta capacitat per a afrontar l’adversitat, per a sobreposar-se i adaptar-se, és un comú denominador, i a través d’ell es poden intentar explicar centenars de milers d’històries personals, històries de resistència i superació. Podríem dir que la història d’Entusiastas és una d’elles.

Al març de 2020 anava a estrenar-se en el ja desaparegut Pavón Teatro Kamikaze de Madrid —recordem, Premi Nacional de Teatre en 2017— l’obra de la dramaturga castellonenca Paz Palau. Ningú anava a imaginar que una pandèmia anava a provocar un confinament massiu, un cert caos i por, aquesta gran incertesa sobre el present i futur més immediat.

Tota activitat es va detenir en sec. Pànic per no saber el que estava ocorrent, per no ser capaços d’assimilar-ho. Resignació i acceptació posterior en adonar-nos que un virus anava a formar part del nostre dia a dia durant molt de temps. ¿Què fer? ¿Com assimilar tot això? ¿Era la fi d’un projecte? ¿Abandonar era l’opció més lògica?

El director de l'obra, Gabriel Fuentes, amb la castellonenca Paz Palau, autora del text.

Rendició, mai

La vida, entre moltes altres coses, és sofriment i és dolor, és fragilitat. No obstant això, amb això, a partir d’això, un es fa més fort, més poderós. Pogués semblar una incongruència, però als fets em remeto. Lluny de rendir-se, d’ajupir el cap o desistir d’un treball que ja de per si mateix és precari —tot treball relacionat amb l’àmbit artístic ho és—, Palau va reprendre el projecte gràcies a la crida de l’Institut Valencià de Cultura, i concretament de la delegació territorial de Castelló, interessats com estaven en el fet que Entusiastas formés part del cicle «Dijous al Principal», que promou el talent dels professionals castellonencs. Així, quan tot semblava destinat a l’oblit, va haver-hi llum. I és que l’esforç es premia, com també es premia el treball ben fet, la qualitat i, sobretot, l’honestedat de les persones.

Estrena absoluta

L’11 de novembre, a les 19.30 hores, i com si d’un miracle es tractés, després d’aquest llarg periple de petites decepcions, dubtes, inseguretats i molt desassossec, les paraules abocades sobre el text de Paz Palau cobraran vida sobre l’escenari del Teatre Principal de Castelló gràcies la direcció de Gabriel Fuentes i a la interpretació de Julia Aguirre, Luis Fernández, Daniel Ibáñez i Pablo Sevilla.

No ha estat fàcil el procés fins a arribar aquí, però, no obstant això, ha estat necessari per a arribar fins aquí, fins aquest ara. Si ja la creació d’aquesta obra es va realitzar de manera col·lectiva, és a dir, que tots tenien veu perquè el text de Paz Palau anés enriquint-se a mesura que s’anava assajant, després d’emprendre novament el projecte, i «rescatar» a tots els membres d’aquest, s’ha investigat de nou i tornat a actualitzar en certa manera per a incorporar alguns dilemes propis de la situació sanitària i moral actual

Entusiastas és una obra del seu temps, i mai més ben dit. És teatre dins del teatre, perquè com sabem, la història ens situa en un assaig, el que fa un grup d’actors que interpretarà la cèlebre peça d’Anton Txékhov La gavina. A mesura que avancen, el desencantament i el temor afloren, com han aflorat ara per la pandèmia. Exposar-se, mostrar-se fràgil, és una de les claus d’aquesta peça que parteix de l’assaig de Remedios Zafra El entusiasmo (Anagrama) i que reflexiona de manera profunda sobre la dificultat que suposa dur a terme un treball, de l’embranzida necessària, de l’aguant i, encara que soni una miqueta estrany, de la il·lusió amb què es fa. I és que existeix una força creadora que tot el pot, malgrat aquest ambient de derrota que ha planat durant molts mesos sobre tota l’activitat cultural —sales de concerts, teatres, centres d’art i galeries tancats i barrats; i molt d’ells rendint-se al final—.

Entusiastas neix del cansament, de la ràbia i de la frustració per haver de batallar amb aquesta precarietat i vacil·lació, sí, però la passió per crear i continuar creixent és, sempre, més forta. 

Compartir el artículo

stats