No sé, o més aviat no puc saber-ho amb certesa, si la societat castellonenca és conscient de la qualitat de les propostes culturals que d’algun temps ençà se succeeixen cada mes, cada trimestre, cada any. En molt poc temps, han desfilat per aquí figures imprescindibles del panorama cultural actual, molts d’ells, o alguns per a no ser exagerats, reconeguts amb tot un premi nacional.
Fa menys d’un mes, sense anar més lluny, va estar per aquí Josep Maria Esquirol, catedràtic de Filosofia de la Universitat de Barcelona i assagista, Premi Nacional d’Assaig 2015, convidat dins del cicle Intercanvis. Club de Cultura que té lloc en el Museu de Belles Arts. I en un mes aproximadament, ens visitarà Juan Diego Botto, reconegut aquest mateix any amb el Premi Nacional de Teatre, un guardó que també va rebre Juan Mayorga en 2007, qui veuria també recompensada la seua labor en 2013 amb el Premi Nacional de Literatura Dramàtica per la seua obra La lengua en pedazos —que va publicar l’exquisida editorial segoviana La Uña Rota—.
Serà, precisament, aquesta obra de Mayorga, basada en El libro de la vida de Teresa de Jesús, una de les grans protagonistes de la temporada teatral que programa aquest trimestre l’Institut Valencià de Cultura (IVC). Un autèntic luxe, no n’hi ha dubte, i que ve a legitimar la bona labor desenvolupada per Alfonso Ribes, delegat territorial de l’ens dependent de la Conselleria de Cultura. I és que per a comptar amb un públic fidel, és necessari realitzar una bona gestió que generi al seu torn una oferta cultural de qualitat i concorde a les exigències que requereix l’espectador castellonenc, ja acostumat al bo. Per a això, res millor que el teatre de Juan Mayorga, qui «recupera» el muntatge que va constituir el seu primer treball com a director, si bé el que presentarà en el Teatre Principal el diumenge, 14 de novembre —a les 19.00 hores— no és una reposició d’aquest, ni molt menys.
Renovació
Acompanyat novament per Clara Sanchís i Daniel Albadalejo, Mayorga aborda de nou aquest treball per a explorar sentits que el temps li ha anat revelant. Ell mateix assegura que mai ha deixat de sentir la necessitat de tornar a aquesta obra.
En aquest tornar, Mayorga ha revisat el propi text, realitzant algunes transformacions que per a ell eren importants, sobretot, assegura, «pel que fa al desenvolupament de l’interlocutor de Teresa, l’Inquisidor, que crec ha guanyat en complexitat i fondària». Així, adverteix el dramaturg i director teatral, «si la primera posada en escena es constituïa com un judici de Teresa per l’Inquisidor, ara puc parlar d’un combat entre enemics íntims. Un combat que està tenint lloc en el segle XVI i, al temps, en el XXI».
No obstant això, la diferència més important entre el primer muntatge i el que es representarà a Castelló radica en la concepció mateixa de la posada en escena, una mica més abstracta sense ser, pensa Mayorga, «menys emocionant». Així, l’escenografia està constituïda per només tretze cadires, les de Teresa i les altres dotze dones que, en obrir el monestir rebel de San José, han obert també una crisi en l’orde del Carmelo. «Aquestes tretze cadires, que constitueixen un espai poètic i el recinte del combat, ofereixen moltes ocasions de joc teatral per a Clara Sanchis i Daniel Albaladejo, els qui ja eren grans actors fa vuit anys i ara ho són enormes», assegura el reconegut autor, per a qui aquesta obra «és un combat. Té lloc en la cuina del convent. Allí, entre olles, camina Déu».
