Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

TEATRE

Cesc Gay: del cinema a la comèdia teatral

El cineasta torna al teatre amb '53 diumenges, obra que es veurà al Teatre Principal de Castelló aquest 21 de novembre

Pere Arquillué és un dels grans protagonistes de la segona obra que signa i dirigeix Cesc Gay.

Pere Arquillué és un dels grans protagonistes de la segona obra que signa i dirigeix Cesc Gay.

«La meua relació amb el teatre és totalment diferent a la que tinc amb el cinema», explica Cesc Gay, un dels cineastes més coneguts i reconeguts de les últimes dues dècades, en una entrevista recent apareguda en Artezblai. I prossegueix: «Amb el cinema suposo que em vaig casar i això és una aventura entre amants, un affaire. Una relació des de la llibertat i la irresponsabilitat més absoluta. Sense cap pressió. Sense pensar en si li agradarà a algú o en si serà un èxit». 

53 diumenges és la seua segona experiència en els escenaris després de l’èxit que va obtenir amb Els veïns de dalt —obra que van veure prop de 90.000 espectadors en la seua versió catalana i més de 150.000 en la castellana, Los vecinos de arriba—. Per què tornar al teatre? «Ho faig —assegura— perquè em diverteix escriure aquestes comèdies i m’ho passo molt bé amb els actors assajant. Estic aprenent una nova professió i això m’omple i em satisfà com fa anys que no em succeïa». I és que, per a ell, «el vertigen de sentir que trepitges un terreny desconegut no té preu».

Famílies, oh, famílies

En aquesta nova incursió teatral, Gay aborda una cosa tan estesa com elemental, al mateix temps que complex, com són les relacions familiars. Ai, la família! No poques vegades es generen en el si familiar malentesos i retrets, i d’això versa, en part, 53 diumenges, obra que narra l’intent de tres germans per a trobar-se i discutir un assumpte familiar: parlar de son pare. L’home ja és major i hi ha qui opina que no pot continuar vivint a soles. Sovint es perd, s’oblida de les coses i darrerament ha agafat el mal costum d’ensenyar el penis a la veïna. 

«Em fascina la quantitat de ressentiment, enveja, retrets, gelosia i malentesos que poden albergar les relacions entre germans», explica el director i autor teatral. I és que a través d’aquests conflictes, que aquí es presenten amb grans dosis d’humor, un pot analitzar el comportament humà.

Primeres espases com els actors i actrius Pere Arquillué, Àgata Roca, Lluís Villanueva i Marta Marco protagonitzen aquesta obra que arriba aquest diumenge, 21 de novembre, a les 19.00 hores, al Teatre Principal de Castelló, convertint-se en una de les grans cites de la temporada teatral que ha organitzat l’Institut Valencià de Cultura (IVC)

Els tres germans, i la parella d’un d’ells, s’enfronten a una situació, tibant, d’espera, sense res a fer, i Cesc Gay confessa que existeixen ressons del Godot de Beckett en aquesta obra, i que «no hi ha res més absurd, còmic i transcendental que l’espera». Així, el seu focus d’atenció se centra en veure «l’estúpids que arribem a ser per totes les vegades que discutim i ens barallem sense que tingui cap sentit ni hi hagi cap raó que realment el justifiqui», remarca el director, i afegeix: «En el context de les relacions familiars, que és el de l’obra, els conflictes poden allargar-se anys i anys».

Humor burgès

L’humor és present en tota aquesta obra, ja sigui en el propi text o en la direcció que fa el mateix Cesc Gay. Un humor lleuger, frívol i burgès. Precisament, per a Pere Arquillué, que interpreta al germà major en l’obra, el millor de Gay és aquesta manera de mostrar a la burgesia, a aquesta classe que, malgrat no tenir greus problemes en la vida, és incapaç de ser plenament feliç. «Hi ha gent que podent viure bé es complica», resumeix l’actor, i postil·la: «És especialista a crear problemes. Ja se sap, a vegades les relacions humanes són complicades». 

Com assenyala la periodista Marta Cervera, Arquillué és fill únic, i és per això que no ha sofert de problemes fraternals, si bé entén la competència que pot sorgir entre membres d’una mateixa família. De fet, en una entrevista amb ella comentava que «ara tinc ganes d’interpretar-la —l’obra, és clar— diàriament en el teatre per a veure fins on arriba. És com la vida mateixa: reflecteix molt bé les petites misèries humanes». 

Al costat d’Arquillué, la presència d’Àgata Roca i Lluís Villanueva no és fútil, ja que són un grup d’actors de confiança per a Cesc Gay. Sobre aquest tema, matisa l’autor de 53 diumenges que «necessito envoltar-me d’un grup d’actors que conegui i amb els quals ens uneixi la confiança, per a poder treballar amb tots els dubtes i inseguretats amb les quals arribo a la sala d’assajos cada dia».

Com diu José Carlos Sorribes, «una bona comèdia precisa un gran text, una direcció encertada i un repartiment a l’altura. Que ningú cregui que el còctel és fàcil de barrejar, però Gay es posa en això amb els millors ingredients». Teatre, del bo, a Castelló.

Compartir el artículo

stats