Suscríbete

El Periódico Mediterráneo

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

ART

MARTE 2021: Mercat de l'art, sí, però també espai de diàleg

Del 16 al 19 de desembre se celebra la VIII Fira d'Art Contemporani de Castelló en l'Auditori i Palau de Congressos

Detall d'una obra de Juana García Pajuelo, qui estarà present a MARTE amb la galeria Espacio Nuca.

«El món ho és tot, l’individu no és res. ¿Ho entenem tots?», escrivia Don DeLillo en la seua novel·la El silencio (Seix Barral), on ofereix una volta de rosca al posthumanisme sempre present en la seua obra, i on replantejar la pregunta sobre què és allò que ens fa humans. En llegir aquest breu fragment, i principalment aquesta qüestió que comparteix, tan sols puc afirmar que no, no ho entenem, que som incapaços d’entendre que el món ho és tot i no deixem de maltractar-lo creient-nos éssers superiors, quan distem molt de ser-ho.

L’altre dia vaig veure el documental de la BBC El año en que el mundo cambió. Dirigit per Tom Beard i narrat pel meravellós David Attenborough, la pel·lícula ofereix una dada aclaparadora sobre l’impacte que l’ésser humà té sobre la naturalesa. Així, es pot veure com en els mesos del confinament provocat per la pandèmia del covid-19 es va produir una espècie de «despertar» d’aquest món on animals i plantes són els veritables protagonistes. Van bastar a penes uns pocs mesos d’inactivitat humana perquè l’atmosfera es netegés de gasos tòxics, perquè l’aigua dels rius i oceans es purificarà. La Terra tornava a respirar, al mateix temps que es recuperava un ritme vital natural, lluny, molt lluny, de tot aquest flux infernal que imposa la societat contemporània.

En el documental poden veure’s a capibaras en els barris residencials de Buenos Aires, pumes a Santiago de Xile, pingüins a Ciutat del Cap, hipopòtams en la localitat sud-africana de Saint Lucia, xacals als parcs de Tel Aviv... També balenes geperudes desplegant la seua coreografia letal de bombolles en les gèlides aigües del sud d’Alaska, lliures per fi del baluern dels creuers turístics. O rinoceronts pasturant despreocupats en les prades de Kenya, inassolibles per al foc furtiu dels Kalashnikov... Una autèntica meravella que pot servir-nos com a inspiració per a trobar noves maneres de conviure amb la naturalesa. 

Origami Press presentarà a la fira l'obra de Muriel Moreau. Muriel Moreau

El món ho és tot, l’individu no és res. ¿Ho entenem tots? Diria que no, malgrat els beneficis que en el documental de Beard queden demostrats. Malgrat el que molts altres pensadors han analitzat i reflexionat. Malgrat les recerques realitzades. Malgrat la necessitat de virar el rumb que vam prendre fa ja temps i que ens aboca a un futur incert a nivell climàtic. Suposo que som així, que no podem remeiar el fet de transformar al nostre antull un hàbitat que no ens pertany en exclusiva

Art i reflexió

¿L’art té alguna cosa a dir sobre aquest tema? ¿És l’art un canal legítim i necessari per a reflexionar sobre el present i futur més immediat de la societat? Jo així ho espero, com espero també que es generi un diàleg fructífer en algunes cites que han de ser molt més que mers aparadors. I és que les fires d’art contemporani, per exemple, i sent conscient que el seu objectiu principal és la compra-venda d’obres d’art, són, també, espais en els quals han d’establir-se vincles i, cosa que és més important, provoquin reaccions davant les noves manifestacions i discursos artístics i estètics. Dit d’una altra manera, les fires d’art han de conjugar el mercat amb la reflexió i el pensament contemporani.

La nova edició de la Fira Internacional d’Art Contemporani de Castelló, més coneguda com a MARTE, convida a pensar, tal com assenyala un dels seus directors, Joan Feliu, en el text inicial al catàleg del present any, on un pot fer-se una lleugera idea del que es trobarà entre els dies 16 i 19 de desembre en l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló

Inma Femenía és l'artista convidada d'aquesta vuitena edició de MARTE. Laura Leal

La presència d’Inma Femenía com a artista convidada, el reconeixement (més que merescut) a Trashformaciones —els germans Pablo i Blas Montoya— i Paco Peña són algunes de les claus d’aquesta vuitena edició de MARTE en la qual participen 15 galeries amb un solo project, és a dir, amb l’obra d’un únic artista cadascuna d’elles. Així mateix, no es pot obviar l’apartat dedicat a l’art ceràmic comissariat per Teresa Calbo Guardiola, i les seccions de MARTE Social i MARTE Orbital, on destaca l’exposició que la castellonenca Gema Quiles realitzarà en l’Espai Cultural Obert Les Aules de la Diputació sota el títol Let’s build a happy little cloud.

MARTE continua promovent un col·leccionisme amable i factible, d’això no hi ha dubte. La incògnita està en si a través de les seues propostes aconseguirà generar aquest marc d’interacció social, emocional i intel·lectual, si a través del seu programa, de l’art que volen acostar-nos, hi haurà un veritable exercici d’introspecció sobre aquest aquí i ara. Potser els exigeix massa, però és el que sol ocórrer quan tens fe en les seues possibilitats. 

Compartir el artículo

stats