Richard de Bury, també conegut com a Richard Aungerville, va ser un monjo benedictí que va exercir d’escriptor, bibliòfil, bisbe de Durham... Nomenat tutor del qual seria el futur rei Eduardo III d’Anglaterra, va exercir també la funció de canceller i tresorer del regne. Malgrat tot això, va morir en la pobresa, i la seua impressionant biblioteca va acabar escampada, per a desgràcia dels quals es consideren bibliòfils a ultrança.
D’ell s’ha publicat fa poc una nova edició del seu cèlebre tractat sobre l’amor que professava als llibres, un dels principals textos medievals sobre la cura dels mateixos i la correcta administració d’una biblioteca. Es titula Filobiblon (Trama Editorial), i compta amb la traducció de Baruch Martínez Zepeda i un exordi de Camilo Ayala Ochoa. En ell es pot llegir el següent: «Els llibres són els mestres que ens instrueixen sense brutalitat, sense crits ni còlera, sense cap remuneració…». ¡Quanta raó!
Mai podré agrair prou el bé que els llibres han fet en mi. Són els meus grans protectors. Tant és així, que m’escudo gairebé sempre en ells, perquè en ells trobo les respostes que crec puc necessitar. I no perquè en ells, o més aviat a través d’ells, es transmeti un saber, sinó perquè són, no n’hi ha dubte, arquitectes del coneixement. Els llibres són capaços de revelar la zona més al centre de la nostra realitat per a analitzar-la, per a prendre consciència de si mateixa (i de nosaltres mateixos). Hi ha una cosa màgica en tot això, inexplicable. Ja es qüestionava això mateix un dels personatges que apareixen en una de les exquisides històries que Mario Satz congrega en Bibliotecas imaginarias (Acantilado): «Què és un llibre sinó un remolí de fets inexplicables?»
Un remolí de fets inexplicables. ¡Quina imatge! Certament, un mai sap què ocorre quan llegeix, no pot saber-ho, perquè existeix en aquest acte una cosa secreta i oculta que a poc a poc, gairebé sense adonar-nos, es descobreix davant la nostra atenta mirada a través dels ressons i veus que apareixen sobre el text, a través dels engranatges i estructures, de la gramàtica, del llenguatge.
Llibres per a aquest Nadal
Com cada any, i sabent que tota elecció és difícil, oferim un petit llistat, deu lectures per a aquest Nadal que van més enllà del pur efectisme, deu llibres en els quals, d’una manera o un altre, enforteixen aquesta cerca i/o exploració en aquesta zona de la qual abans fèiem esment mitjançant les paraules i l’enteniment, el saber, en definitiva.
Rachel Cusk és un exemple perfecte d’aquesta indagació com queda demostrat en Segunda casa (Libros del Asteroide), una novel·la que aprofundeix en els nostres desitjos i contradiccions, i que demostra que l’art pot ser tan salvífic com destructiu. Autoconeixement, qüestionament, revelació, originalitat i emoció, tot en aquesta obra traspua intel·ligència i brillantor gràcies al mestratge de la seua prosa.
«¿Què és un llibre sinó un remolí de fets inexplicables?», es pregunta l’autor argentí Mario Satz
Virtuosa és, també, la prosa de Gilbert Sorrentino, autor que fins fa ben poc era un total desconegut al nostre país i que gràcies a l’editorial Underwood vam tenir oportunitat de gaudir —extraordinària és Aberración estelar—. Ara, Cielo Eléctrico, un nou però més que interessant segell, reuneix per primera vegada en castellà vint dels seus grans relats en La luna en fuga, on torna a quedar patent la seua habilitat per a desmuntar els engranatges d’una història i rearmar-la des d’angles totalment inesperats i d’una gran comicitat.
En aquest present llistat ocupa un lloc important l’assaig, i no qualsevol assaig. Benoît Peeters és l’autor de Valéry. Tratar de vivir, obra publica per Ediciones del Subsuelo i que aprofundeix en el propi itinerari vital del poeta francès, coneixent la radicalitat de les seues opcions i la nitidesa dels seus contrastos, elements que fan que la seua trajectòria sigui veritablement novel·lesca. Igual de novel·lesca com podria resultar la hipòtesi de Gaia, aquesta que considera el nostre planeta un gegantesc superorganism viu. És Stephan Harding qui examina en Tierra viviente (Atalanta) el desenvolupament d’aquesta hipòtesi i com pot contribuir al fet que comprenguem el món natural, a més de buscar la manera de reconnectar-nos a ell. Diríem que aquest és un llibre necessari, i més ara, tenint en compte l’actual context pandèmic, en el qual s’ha pogut observar com, si l’activitat humana es deté per un temps, la vida natural recupera part del seu esplendor. Res més rellevant, potser, que unir llaços amb la Terra en un sentit profund, per a descobrir, com diu el propi Harding, «el que significa viure harmoniosament en el si d’una criatura sensible de proporcions planetàries».
Pensament, reflexió i acció. Els llibres ens brinden tot això, ja sigui mitjançant històries de ficció, biografies o estudis. En Un cambio de rumbo (Siruela), Joke J. Hermsen intenta fer-nos comprendre que no és suficient plantejar preguntes crítiques, també és necessari, diu, explorar la relació entre el passat i el futur per a ser conscients de les oportunitats que ofereix el present, i aprofitar-les. Ella ho fa recorrent a dues figures imprescindibles, com són Rosa de Luxemburg i Hannah Arendt, dues pensadores que, des de postures crítiques amb el capitalisme i la societat de consum, van advocar per una major participació política de la població. Hermsen, i posteriorment tot lector que s’acosti a aquesta obra, es pregunta en quina mesura pot ser-nos útil el pensament d’aquestes dues filòsofes en la transició cap a una societat més sostenible, humana i solidària. La resposta és esclaridora.
Més llibres, més goig
No fa molt parlava amb un amic sobre els dietaris, gènere que potser s’hagi considerat menor, però que guarda fascinants sorpreses perquè en ells un és capaç de veure una faceta molt més personal i directa d’un autor o autora. Això és el que ocorre amb Diario de una soledad (Gallo Nero), de May Sarton, autora que s’ha convertit, per a sorpresa de molts, en una autèntica revelació. ¿Què pot trobar el lector en aquesta obra? Un relat personal i íntim, sense ardits, on es parla de la vida quotidiana, de llibres, on es plantegen idees, on hi ha una profunda observació de la societat que envoltava a l’escriptora...
Al nostre llistat trobem editorials com ara Ediciones del Subsuelo, Cielo Eléctrico, Gallo Nero, Atalanta, Periférica, Sexto Piso, Las afueras, Siruela, Libros del Asteroide i Capitán Swing
Inèdit en castellà —no així en català— és el relat El hombre que perdió la cabeza, del gran, grandíssim Robert Walser, i que ha publicat l’excel·lent Las afueras amb il·lustracions de Carmen Segovia. Podríem definir aquest llibre com un llibre infantil, però això seria delimitar massa, limitar-ho, ja que, en realitat, entre aquestes pàgines s’arma un relat amb tints surrealistes, filosòfic i, sobretot, molt imaginatiu.
Temes com l’alienació i la transcendència, la violència i l’espiritualitat, l’esclavitud i la llibertat, planegen en l’obra d’Octavia E. Butler. Després de la lectura de La parábola del sembrador, impossible no continuar amb la història de Lauren Olamina en aquest futur apocalíptic en La parábola de talentos (Capitán Swing). La digressió filosòfica i indagació sociològica semblen ser temes que, malgrat abordar-se des de perspectives molt diferents, comparteixen Butler i Francesco Pecoraro, autor de La avenida (Periférica), novel·la en la qual parla d’una Roma que, com bé remarquen des del segell extremeny, «ens recorda que no ha esgotat la seua capacitat simbòlica» i que es «presenta com la gran metàfora del nostre temps: amb un futur ja mort que es dessagna sense utopia». Probablement és el projecte narratiu de l’autor italià un dels més interessants avui dia, gràcies a la seua ambició.
Per a finalitzar aquest llistat, en el qual realment cabrien moltes més lectures, molt més llibres interessants pel seu contingut, destaquem l’obra de Rebecca Makkai Los optimistas, que publica Sexto Piso, una novel·la que reflexiona sobre la malaltia i la mort, però abans de res sobre el poder de la vida, l’amor i l’amistat. I és que aquesta obra recrea amb fidelitat el dia a dia de la comunitat gai en la dècada dels vuitanta del passat segle XX, amb l’aparició de la Sida, i de com aquesta paradoxal atmosfera de vitalitat i esperança per les llibertats guanyades, se sumeix en una gran incertesa i por per la mort d’una malaltia desconeguda. Així, de manera emotiva, aquesta novel·la retrata a una sèrie de personatges que, malgrat tot, malgrat aquest present i futur incert, fosc i paorós, mantenen la fe i l’esperança, persones que no es van rendir i van continuar creient en la bondat. A llegir i gaudir.
