Diu Sergi Belbel, director teatral, que Final de partida, de Samuel Beckett, està considerada un dels grans clàssics del teatre contemporani. Ell ho ha de saber molt bé, perquè és l’encarregat de la versió que han portat novament a l’escenari el Teatre Romea, Bitò i Mola Produccions, una obra que aterra en el Teatre Principal de Castelló el 27 de febrer amb dos titans de l’escena com són Jordi Boixaderas i Jordi Bosch, acompanyats per Jordi Banacolocha i Margarida Minguillón.
Belbel torna a Beckett amb un text que adquireix un nou significat a partir de l’experiència viscuda després de l’esclat de la pandèmia. «Beckett escriu questa obra als anys cinquanta, després de la Segona Guerra Mundial, en un entorn gairebé post apocalíptic, en un món totalment devastat. És una obra que val la pena revisar, i sobretot després del que ha passat aquest darrers anys, amb aquest episodi de pandèmia, perquè l’obra agafa una dimensió realment diferent i molt actual», assenyala el propi Belbel.
Estrenada al festival Temporada Alta de Girona, sobre l’escenari del Principal el públic veurà com, en una petita habitació, els dos personatges principals, Hamm i Clov, un vell cec que no pot romandre dempeus, i el seu servent, que no es pot asseure, són mútuament dependents i viuen en una casa amb els pares del primer, que no tenen cames i viuen en dos cubells d’escombraries.
Més actual que mai
L’obra, cal recordar-ho, es va publicar l’any 1957 i narra la història d’aquests quatre personatges confinats en un espai tancat amb només dues finestres que connecten amb l’exterior, una imatge que ens recorda, i molt, a la que s’ha viscut fa no res en tot el món com a conseqüència de la covid-19.
Per aquest motiu, Belbel defensat que Beckett escriu «teatre clàssic», més que «teatre de l’absurd» com molts afirmen, ja que en resituar les seues obres en uns altres temps «continuen tenint sentit», matissa el director teatral.
Sota aquesta perspectiva, ell mateix considera que en Final de partida, que mostra un món devastat per influència de la Segona Guerra Mundial i la bomba atòmica d’Hiroshima, hi ha ressonàncies tant del món de l’ecologisme com de la pandèmia. A més, Belbel va traduir l’obra durant el primer confinament i llavors li va impressionar veure la semblança entre el que narra Beckett i la situació que estava vivint. Així, subratlla que l’«obra ens interpel·la de forma molt diferent després de la pandèmia».
Fidelitat i record
Boixaderas i Bosch ja van protagonitzar en 2005 una adaptació d’aquesta obra dirigida per l’actriu Rosa Novell, qui ens va deixar en 2015 i a qui dediquen aquesta nova versió de l’obra. De Novell diuen que compartia amb Belbel una passió per Beckett i una manera de treballar molt respectuosa i fidel al dramaturg irlandès.
En aquest sentit, Belbel explicat que Beckett és per a ell un autor «intocable», pel qual sent adoració, i que per a dirigir l’obra que ara arriba a Castelló ha seguit un llibre amb anotacions i indicacions de l’autor de la qual va considerar la millor de les seues obres.
«Hem intentat seguir a Beckett amb la màxima fidelitat», destaca Belbel, i afegeix que les interpretacions metafòriques les ha de fer l’espectador. Amb tot, assegura que Final de partida és també una obra molt divertida, amb la qual l’espectador pot gaudir d’un text d’altura que li farà «passar una bona estona i li deixarà donant-li voltes al cap».
