El llenç Cérvol assetjat per una gossada, del pintor flamenc Paul de Vos, va ser el detonant, o una de les inspiracions de Víctor Sánchez Rodríguez per a escriure La casa del dolor, una obra que parteix també d’una pregunta: ¿Per què arribem a matar allò que estimem?
En aquesta peça teatral, que arriba al Teatre Principal de Castelló el 5 de març —a les 19.00 hores—, una família es reuneix per sopar en honor d’en Juli, el fill, que ha acabat la carrera de piano.an preparat un festí. Però en Juli no es presenta. Davant d’aquesta desaparició, cada familiar afronta la situació de manera diferent: la mare buscarà consol i ajuda; el pare sortirà a la recerca dels llocs que freqüentava i la germana es tancarà a casa envoltada de melodrames i benzodiazepines.
Els camins de cadascú entraran en un laberint oníric, còmic i sorprenent a través dels quals l’espectador anirà descobrint els fantasmes d’una família que semblava modèlica. «La casa del dolor és un viatge oníric pel melodrama dels horrors d’una família d’aquestes que potser envegem perquè, imaginem, no passen penúries i els envolta l’art, la música i la literatura; que tenen una existència elevada», diu el propi Sánchez Rodríguez, qui assenyala que, a l’obra, «som espectadors d’allò més íntim i pudorós: els malsons d’aquesta família».
¿I com reflectir aquests malsons? «El melodrama —escriu l’autor d’aquesta obra i també director— està iconogràficament fixat a l’arquitectura de la casa burgesa, a la seua atmosfera claustrofòbica que és una presó, una olla a pressió i un contenidor de passions. Però també de somnis i de malsons». I continua: «És des de casa, al llit, on visitem els territoris més foscos de la nostra psique. On ens ha visitat la desesperació. On hem patit el dol». Certament, i com bé explica al mateix autor, «tots hem viscut alguna vegada a la vida dins de la nostra pròpia casa del dolor».
Iconografia
Al quadre de Paul de Vos apareix al centre un cérvol al qual diversos gossos estan estripant. «Cadascú sembla estirar en una direcció, com si volgueren endur-se’l a sa casa, per a gaudir d’ell, de la seua carn, en soledat, avarament», assenyala Sánchez, per al qual, aquest cérvol li fa pensar en Juli, el protagonista d’aquesta obra, «exposat al continu estira-i-arronsa de la seua família, una família bastant disfuncional i nuvolada», diu, i afegeix: «Si aquest cérvol despareguera de la pintura, ¿què farien aquests gossos embogits sense res que endur-se a la boca? I si ho fera Juli, ¿què seria de la seua família sense ell, que és el pegament que els uneix?»
Laboratori teatral
La casa del dolor, protagonitzada per Antonio Escámez, Amparo Fernández, Júlia Genís, Lina Lambert, Pol Monen i Carles Sanjaime, és una producció del Teatre Nacional de Catalunya en col·laboració amb l’Institut Valencià de Cultura (IVC).
L’obra forma part del cicle «3D (3 dramatúrgies)», un projecte impulsat per Carme Portaceli amb la voluntat de produir textos d’autors i autores del territori de parla catalana, pel qual cada temporada es programen tres obres d’autoria contemporània que reflexionen sobre les realitats més immediates. Els textos que enguany participen d’aquest cicle són Nosaltres (A nosotros nos daba igual), d’Helena Tornero; El pes d’un cos, de Victoria Szpunberg i aquesta peça de Víctor Sánchez Rodríguez, qui també va estar present al Laboratori de dramatúrgia Insula Dramataria que promou l’IVC, acompanyant a altres autors com Paula Llorens, la castellonenca Lucía Sáez, Xavi Puchades i Javier Sahuquillo.
