La Fundació Caixa Castelló presenta Omplirelbuit, una exposició dedicada íntegrament a l’artista Ramón Roig on es pretén «omplir el buit» que ha deixat una de les figures més importants del món de l’art del territori valencià. Un artista al qual vaig tindre el plaer de conéixer i conversar mentre visitava el seu taller i del qual puc dir que era un gran professional que mai ha obtingut el reconeixement que, a parer meu, es mereixia.
Així doncs, aquesta mostra ens dóna l’oportunitat de fer un recorregut per les diferents etapes de la seua trajectòria artística, des dels seus inicis a Barcelona fins a la seua estada a l’estranger, concretament, a Pequín, on en 2008 va instal·lar el seu taller. Es tracta d’un viatge per la vida i obra del pintor, on el visitant podrà fer-se una idea de l’evolució artística, així com de la influència oriental en la seua obra. Un treball on s’aprecia la vinculació de la seua pintura amb l’art de la cal·ligrafia i la poesia, com feien els taoistes i budistes orientals.
El color
De la mateixa manera, es pot observar com el color i la seua absència formen una part fonamental en l’essència de Roig. Un color que compara amb les ones d’energia que per a l’artista tenen la capacitat de transmetre emocions. Una pintura que, encara que sempre va unida a la forma, també necessita del color, ja que el seu ús és indispensable per a captar i plasmar les diferents emocions i sensacions, tant als objectes com a la composició, així com al conjunt de les obres d’una determinada sèrie i/o etapa.
No obstant això, per a ell la juxtaposició d’excessius colors pertorba l’aura que és part del propòsit de l’obra. A més, com es pot veure en la sala, el seu treball tendeix més a la creació i construcció de formes, per això utilitza pocs colors que va afegint i intensificant a poc a poc perquè no desharmonitzen la pintura.
És el seu un treball on se suggereixen diferents maneres d’experimentar l’instant tant en l’observació o lectura de l’obra com en la visualització del seu temps constructiu. I on predomina, ja siga en la pintura com en el dibuix, la senzillesa i economia de mitjans, situats a l’altre pol de la tecnologia i la societat contemporània.
L’instant i la forma
Sense dubte, la de Roig és una obra on es cristal·litza l’instant, que com en la intuïció poètica no està determinat per la seua fixesa, sinó per la seua mutabilitat imperceptible, és a dir, la sensació que no passa el temps, mentre s’acreix la intensitat de l’emoció o l’eficàcia del concepte. Tanmateix, és la successió d’instants el que ens proporciona una idea segura de temps, «el temps homogeni». Un terme que està molt present i que ens situa en el moment de lectura i reconstrucció del procés pictòric del pintor.
La present exposició es caracteritza per la purificació formal, quasi melòdica, on la noció d’harmonia i integració amb la natura domina i destaca dins d’un gènere que a primer colp d’ull pot semblar trivial. Un art profund i meditat on la idea de buit i les seues múltiples tensions amb el ple està sempre present. És a dir «menys és més», com ell mateix afirmava en les seues pintures «s’omple una pintura buidant-la al mateix temps».
Un sincer i merescut homenatge a tota una vida i trajectòria, en la que l’espectador/a es podrà submergir en la faceta més personal de Roig, amb objectes i peces que conformaven part del seu dia a dia i del seu treball.
