Suscríbete

El Periódico Mediterráneo

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

FOTOGRAFIA

Imaginària 2022: fabricar nous discursos amb les imatges

El festival de fotografia arriba a la seua vintena edició amb un programa que inclou 36 exposicions en 12 localitats de la província de Castelló

Nuria Prieto presenta al Museu de Belles Arts de Castelló 'Historias de una pandemia'. Nuria Prieto

Fa ara 15 anys de la mort de Jean Braudillard, probablement un dels pensadors més influents de l’últim mig segle i, per a molts, el crític per excel·lència de la societat de consum i els mitjans de comunicació. Malgrat la seua absència física, la seua obra, el seu pensament, segueix molt present, més en aquests temps en els quals tot sembla desorbitat. A ell, als seus textos, torna un per a reflexionar sobre els nous mites i estructures de poder, però també per a aprofundir en qüestions relacionades amb l’art i l’estètica.

En una de les seues obres menys conegudes, Le complot de l’art (El complot de l’art), Braudillard afirma que «l’art s’ha tornat iconoclasta». I matisa aquesta sentència remarcant que «la iconoclàstia moderna ja no consisteix a trencar les imatges, sinó a fabricar-les». ¿Què vol dir amb això exactament? El filòsof i sociòleg francès assenyala que «vivim en un món de simulació», d’aquí ve que un arribi a qüestionar-se si allò que veu realment és o no una mera il·lusió.

En l’àmbit de la fotografia, aquest debat porta molt temps sobre la taula. ¿Allò que fotografiem és «la realitat»? ¿O, més aviat, és una interpretació subjectiva d’aquesta? Aquestes preguntes no deixen d’aparèixer quan un s’interroga sobre la importància de les imatges en un món cada vegada més interessat en el llenguatge audiovisual. D’aquí, la necessitat de saber llegir les imatges, de poder interpretar-les per a ser conscients que, malgrat viure en aquest «món de simulació», existeix algú o alguna cosa darrere d’elles, un missatge, una intenció. Efectivament, i com ja anunciés Braudillard, hi ha una «fabricació» d’un relat personal que se serveix d’un llenguatge fotogràfic per a compartir amb la resta. Que sigui més o menys bell, més o menys evident, importa poc. En la intencionalitat, en aquest voler dir amb les imatges resideix el quid de la qüestió. 

Ana Álvarez-Errecalde exhibirà a l'Espai Cultural Obert Les Aules el projecte 'Mater'. ANA ALVAREZ-ERRECALDE

Un espai de reflexió visual

És ara, quan comprenem que les imatges no estan buides, que no capten una hiperrealitat mancada de profunditat, que la representació «del real» i l’abstracció poden i han de conviure, que continua existint una il·lusió (intacta) per la creació. I això és una cosa que es pot (i deu) exigir en cites que busquen reivindicar la importància de les imatges en la nostra contemporaneïtat, com és el cas del festival de fotografia Imaginària, que es desenvoluparà enguany entre el 12 de maig i el 18 de juny.

¿És Imaginària l’espai en el qual abordar, des de diferents punts de vista, la comprensió i valoració de la imatge? Aquesta seria una de les seues comeses, sens dubte, com també establir un diàleg entre els creadors i el públic i, també, entre els mateixos autors que protagonitzen les 36 exposicions previstes en la present edició, que no és qualsevol edició, sinó la vintena d’aquesta cita que organitza la Universitat Jaume I de Castelló amb la coproducció del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, l’Ajuntament de Castelló, i amb la col·laboració de la Diputació de Castelló, la Fundació Dávalos-Fletcher, i l’Institut Valencià de Cultura, a través del Museu de Belles Arts de Castelló, entre altres entitats. 

Tal com remarcaven en la presentació, el festival enguany «posa l’accent en obres referents per la seua qualitat tècnica, narrativa i conceptual, recuperant el caràcter nacional i internacional d’antany; encara que sense deixar d’atendre i potenciar als col·lectius i noms locals».

¿Què ens trobem?

Certament, si alguna cosa pot distingir-se de la present edició és la presència de la fotografia experimental, a càrrec d’un autor com el castellonenc Javier Piñana, qui participarà el mes vinent de juliol en el prestigiós Experimental Photofestival de Barcelona per a parlar sobre revelats casolans amb substrats biodegradables, un camp que no deixa d’explorar, així com altres tècniques com el quimigrama o el lumenprint, entre altres.

El fotoperiodisme continua sent el gran protagonista d’aquesta cita, així com els treballs de caràcter més formal, si bé hi ha espai per a altres propostes més conceptuals, d’aquí ve que el coordinador del certamen, Daniel Belinchón, parlés d’una «edició bastant eclèctica». 

La capital de la Plana, Almenara, Benicàssim, Borriana, Morella, Onda, Sant Mateu, Sogorb, Vilafranca, Vila-real, Vistabella del Maestrat, Viver, i també Sagunt, són els municipis en els quals es desenvoluparà aquesta activitat expositiva que proposa, a més, vuit accions paral·leles.

El festival fotogràfic comptarà amb 20 exposicions que es podran veure a Castelló, i la resta es desenvoluparan en els altres municipis. De les més interessants, pel seu discurs, destaca Especulacions, de Sandra López i que comissaria Iris Verge en Cúmul. Caldrà esperar, no obstant això, fins al 12 de maig -com en la majoria de les exposicions previstes- per a poder visitar in situ aquesta mostra que proposa un llenguatge fotogràfic que ens convida a dubtar, partint de la realitat com a conflicte. De la mateixa manera, no es pot obviar la proposta que Antoni Alcaraz presenta en la galeria Cànem. Cuando el paisaje estremece ofereix una visió contemporània de l’arqueologia industrial de l’eix miner de la comarca nord de Jaén: Linares-La Carolina.

Altres exposicions a remarcar són les que protagonitzen la madrilenya Rocío Bueno, Renascense, en el qual reflexiona sobre la figura de la poeta Edna St. Vincent Millay; o la retrospectiva de Chema Alvargonzález a la sala Sant Miquel de la Fundació Caixa Castelló, una mostra que es complementa amb una col·lectiva d’artistes de Castelló que van ser becats per a residir en GlogauAIR. I és que «un dels punts de llum que formen la constel·lació de l’obra i el llegat d’Alvargonzalez», afirmen des d’Imaginària, «és aquesta residència per a artistes localitzada a Berlín dedicada a l’intercanvi d’idees i creació».

Activitats paral·leles

A més d’un programa variat de mostres —no les citem totes perquè el llistat és prou gran—, Imaginària 2022 també inclou nombroses activitats com les visites guiades a les diferents exposicions amb els propis artistes que exposen a la ciutat de Castelló. La primera es realitzarà el dissabte, 14 de maig, i la segona el 18 de juny. 

També tindrà lloc una sessió de Photobook Club Castelló, un espai de diàleg on compartir, descobrir i gaudir de la fotografia, amb Eduardo Nave —que repeteix presència després d’haver presentat el seu treball LIKE—. El divendres, 20 de maig, el fotògraf valencià donarà a conèixer el seu projecte Normandie.

D’altra banda, trobem les conferències que comprenen la jornada Pensar la imatge, que se celebrarà el dissabte, 21 de maig; el taller de producció de projectes documentals amb Vòrtex Photo, els dies 27 i 28 de maig; la masterclass de Jordi Claramonte, el 4 de juny; i la conclusió del certamen el 18 d’aquest mateix mes, en un acte que tindrà lloc en el Museu de Belles Arts de Castelló.

La vicerrectora de Cultura de la Universitat Jaume I de Castelló, Carmen Lázaro, va destacar durant la presentació del festival «la importància que les imatges tenen dins del patrimoni cultural», a més de considerar «el reconeixement necessari que ha de tenir el món de la fotografia, element clau en la construcció de la nostra realitat social». Certament, la fotografia, la imatge, és una part fonamental del nostre imaginari col·lectiu i cal pensar-la i repensar-la per a evolucionar

Compartir el artículo

stats