Hi ha generacions que eclipsen a unes altres. No ho fan d’una manera expressa, amb aquestes ínfules pròpies del qual agrada denigrar a l’altre, del qual es considera un ser superior als altres, no. Són les seues accions les que determinen aquesta lluentor especial, aquest aura enigmàtica que sembla fetillar(nos). I aquestes accions són fruit d’una cosa tan fascinant com la inquietud. 

Hi ha generacions que protagonitzen petites fites en la nostra història gràcies a un interès desinteressat per generar nous espais de diàleg i pensament, per voler enriquir i ampliar els discursos vigents, fins i tot per explorar altres nous. L’objectiu no és un altre que crear una major interacció social, emocional i, per què no, cultural, entre els membres d’una societat concreta, d’un cercle. 

Hi ha generacions, com les que ara mateix conformen el gruix del col·lectiu Cúmul, que busquen pensar i repensar la història, l’art, fins i tot el llenguatge i la comunicació, tot allò que ens interpel·la i que, en un cert sentit, impulsa el creixement intel·lectual —i no entenguin intel·lectual com una cosa pedant i/o pretensiós, perquè no ho és—. I això és alguna cosa a tenir en compte, molt.

 Sé que no són pocs els que, potser, tenen aquestes mateixes preocupacions i interessos i, no obstant això, mai passin a «l’acció directa», d’aquí ve que quedin aombrats o en un segon pla. Certament, cal demostrar un àpex de valentia, i una total confiança en el que es fa i es vol expressar, per defensar aquest esperit conciliador, multidisciplinari i d’experimentació. Això és una cosa que hem de valorar i, fins i tot d’elogiar. Per mi que no quedi.

Dit això, Cúmul s’ha convertit en tot just un parell d’anys en tot un referent no sols de l’escena cultural de la capital de la Plana, sinó de tota la província de Castelló. ¿El seu secret o fórmula de l’èxit? El seu ímpetu, les seues ganes de contar(nos) coses, d’exterioritzar tot quant els emociona. 

Nou espai

Del carrer Conde de Noroña han traslladat ara el seu centre d’operacions al carrer Cronista Muntaner, 4, de Castelló. Nou espai, nous reptes que afrontar, noves il·lusions. Tenen energia de sobres per a això, com ho demostra el nombre d’activitats que tenen previstes dur a terme aquest pròxim mes de maig, moltes d’elles englobades en iniciatives «oficials», com puguin ser el festival de fotografia Imaginària o la pròxima edició de la Nit de l’Art —que se celebrarà els dies 13 i 14 de maig—, a més d’una altra iniciativa que organitzen dins del projecte Indensitat conjuntament amb el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i que s’inscriu en el programa «Estètiques Transversals» sota el títol Immunitat-Comunitat.

Resignificar la festa

El pròxim 7 de maig, en Cúmul tindrà lloc la jornada Vítol. Laboratori per a resignificar la festa, en la qual tractaran, prenent la Magdalena com a exemple, «de trobar, repensar, problematizar i reivindicar els punts identitaris propis d’aquesta festa», però també «els comuns a altres festes populars i col·lectives, com són: els processos de construcció de la festa, l’èpica nacional (l’apropiació d’elements locals o pagans per les institucions vinculades en poder), el ritual, la ritualització, la institucionalització de la festa com a eina de poder, el vestuari i les possibilitats del simulacre que es desprenen, les ficcions, les mitologies, els mites i els afectes».

Amb la participació de Fran Quiroga i Mar Reykjavik, en aquest primer acte de Vítol. Laboratori per a resignificar la festa, es registra «a través de l’audiovisual, el text i el material personal la potencialitat de la trobada i la conversa entorn de la festa com a mecanisme de col·lectivització i guaridor social, amb la possibilitat de reinventar-la i expandir-la a qualsevol cos i territori».

Conjuminar esforços i veus

Un espai dinàmic que no deixa de transformar-se, i els membres del qual mantenen una actitud subversiva. Aquesta seria una forma senzilla de definir Cúmul, una entitat que funciona com un tot encara que cadascun dels seus integrants gaudeix de personalitat pròpia, com ho demostrava el 30 d'abril Clara Culiáñez-Lope durant la presentació del seu primer llibre Una noche oscura en el alma de Madame Flâneur, o com les exposicions en les quals han participat Rodrigo García o Gerard Bomboí, en ECO Les Aules i el Menador, Espai Cultural respectivament.  

Cúmul és la unió de moltes veus i pensaments, els de Paula Lorenzo, Carlos Bonet, Paco Rangel, Daniel Cala, Iris Verge, Niels Arndt, Mayte Vidal i Natàlia Lobato —a més dels ja esmentats fa a penes unes línies—. Tots ells estan treballant, no sols a Castelló —els seus «tentacles» ja s’han estès per Almenara i Benicàssim—, per generar una nova forma de fer i crear, de produir, més enllà de les institucions, encara que sempre tendint la seua mà. Llibertat i acció.