No sempre ho reconeixem, però heretem moltes coses dels nostres pares que cal agrair. En el meu cas, una mare lectora i un pare apassionat per la música (i també lector, que consti) van fer de mi el que soc ara. Els dec molt i no crec que els doni les gràcies prou.
Va ser el meu pare, un altre ser inquiet i somiador, qui em va donar a conèixer en el seu moment a la soprano María Bayo. Aquesta «trobada» va ser a través d’un àlbum que va gravar amb el prestigiós segell francès Naïve i que comprenia diverses àries i cantates de Händel. Acompanyada pel conjunt Capriccio Stravagante, aquest disc (que he escoltat en nombroses ocasions) va ser gravat en la catedral de la Nostra Senyora del Líban o simplement catedral maronita de París. Bayo cantava cèlebres àries d’òperes majestuoses com Giulio Cesare, Rinaldo o Alcina, i cantates delicioses com Tra le fiamme HWV 170 o No se emenderá jamás, HWV 140.
Després vindrien altres discos que formen part del meu recorregut personal (i que comprenen la discoteca paterna), com el que va gravar amb Rinaldo Alessandrini i el Concerto Italiano sobre àries i simfonies de Rossini, o Canciones españolas, acompanyada pel pianista Malcolm Martineau, o Arias de zarzuela barroca al costat de Christophe Rousset i Les Talens Lyriques... Tots ells gravats en Naïve, si bé ha publicat altres treballs en segells discogràfics igual d’importants com el històric Deustche Grammophon, Decca, Harmonia Mundi o Naxos, per citar alguns, la qual cosa simbolitza no ja la seua prolífica carrera sinó la qualitat de la mateixa.
Una gran veu
La soprano navarresa és, per dret propi, una de les grans veus del nostre país i d’Europa de les últimes dècades. En 2009 li van concedir el Premi Nacional de Música i en 2020 rebia la Medalla d’Or al mèrit en les Belles Arts, entre altres reconeixements que venen a constatar el seu impacte i rellevància en l’escena musical clàssica. No en va, és una de les intèrprets líriques més admirades i respectades en el món de l’òpera, de la música barroca i dels repertoris espanyol, italià i francès, que domina a la perfecció.
Els experts coincideixen en remarcar la lluminositat i la neteja de la seua emissió, així com el seu virtuosisme tècnic i les seues dots teatrals i expressives. A tot això se li podria afegir la seua capacitat de transformació, fruit d’una inquietud que sempre li permet fer un pas més. De Händel o Cavalli a Puccini, Debussy, Poulenc i Stravinski, o dels mestres de la sarsuela a icones de l’òpera com Rossini o Mozart, la seua versatilitat és inqüestionable —dada curiosa, Bayo és l’única cantant espanyola que ha estat contractada pel Festival de Salzburg, en quatre temporades successives, per a interpretar la trilogia Da Ponte—.
Aprofundir en tots i cadascun dels personatges que ha interpretat sobre l’escenari, així com els enregistraments que ha realitzat en les últimes dues dècades, seria una tasca complexa, perquè són gairebé 80 els personatges d’òpera i sarsuela que ha encarnat i desenes d’enregistraments els que ha publicat. El seu treball és incessant, fruit d’un amor i una passió que estan fora de tot dubte.
En el seu afany per explorar aquest vast univers musical, María Bayo ha buscat recuperar també peces caigudes en l’oblit, sobretot del gènere de sarsuela, la qual cosa li ha portat a gravar un ampli nombre de sarsueles de totes les èpoques sent una dels seus majors exponents en l’actualitat. Tot aquest treball, i les estretes col·laboracions que ha mantingut amb prestigiosos directors, li han fet mereixedora de nombrosos reconeixements.
Entre les seues noves responsabilitats i iniciatives, destaca el seu paper en el Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts de València. Al febrer del passat 2021, la cantant es va unir al prestigiós centre en qualitat de directora dels seus cursos de formació i màxima responsable artística. Un nou esglaó en la seua trajectòria.
Intercanvis
Una sofisticada tècnica vocal i una veu privilegiada. María Bayo és un dels majors talents de la lírica que ha donat el nostre país en les últimes dècades. Dels seus inicis i la seua trajectòria, així com del paper que desenvolupa actualment a València, parlarà en el Museu de Belles Arts de Castelló aquest dimarts, 24 de maig, a partir de les 19.30 hores, amb motiu del cicle Intercanvis. Club de Cultura, iniciativa que promou l’Institut Valencià de Cultura (IVC) i que finalitzarà aquesta temporada de primavera amb l’artista Dora García el pròxim 7 de juny.
