Jesús Monterde i el seu territori visual dels maquis

En la nostra història recent existeixen molts episodis encara per digerir, escenes que sorprenen pels qui les van protagonitzar i com les van protagonitzar, moments que han demostrat resistir a aquest gran depredador que és l’oblit. La memòria juga aquí un paper fonamental, o més aviat el gest o acció de voler rescatar aquesta memòria, tant individual com col·lectiva. I aquest gest o acció pot originar-se mitjançant la imatge, la paraula, el so... I aquestes imatges, paraules i sons aconsegueixen recuperar allò perdut, descobrir el que es trobava ocult en les nostres ments.

Després del període de la Guerra Civil espanyola, va haver-hi un moviment de guerrillers bastant notable que es van oposar al règim franquista. Molts d’aquests combatents es van refugiar a les muntanyes, en les zones d’interior, més inaccessibles que unes altres per a poder resguardar-se. A la província de Castelló va haver-hi un bon número d’aquests partisans, alguns cèlebres com La Pastora, altres anònims, però les maniobres dels quals van canviar el transcurs de moltes vides, incloses les seues.

Jesús Monterde és un estudiós del seu territori més pròxim. La fotografia li ha servit per a reconèixer-se en aquest paisatge adjacent i per a entendre’s a si mateix. Dit d’una altra manera, li ha suposat una espècie de via de fuita, que al seu torn es va convertir en una via d’autoconeixement. 

El de Benassal és un explorador emocional que se serveix de l’orografia i les gents del Maestrat per a aprofundir en aquestes preguntes que a tots ens afecten i que tenen relació amb el sentit mateix de la vida. Fruit d’aquesta exploració va sorgir la possibilitat d’aprofundir en la història dels maquis, que ell ja coneixia d’haver-ne sentit a parlar i en la qual va bolcar gran part de la seua energia per a intentar comprendre l’espai i el lloc que van habitar, i en com els van afectar.

Monterde va començar a passejar durant les fredes nits per diversos racons del Maestrat. En aquestes nits fosques, assegura quan li pregunten, és capaç de veure el que a plena llum és impossible veure. El silenci, la foscor i la quietud li van permetre expandir al màxim els seus sentits per a revelar uns certs misteris, per a submergir-se en ells, per a retornar al present aquest relat del passat. I de tot això va néixer un projecte fotogràfic que va titular, com no podia ser d’una altra manera, Maquis; projecte que es va cobrar un temps indeterminat de gestació i concreció, pel qual es va dur a terme un profund procés de pensament i que finalment ha vist la llum en format fotollibre gràcies a l’editorial Polvora Verlag. L’1 d’octubre es presentarà a Castelló, la qual cosa sempre és una bona notícia.