¿Què hi ha millor que parlar de llibres, o sobre la literatura? Molts pensaran que fer-ho de futbol o d’ornitologia. Cadascun té uns gustos, unes inquietuds que busca satisfer, d’això no hi ha dubte. Tota conversa, uneix. Això és així perquè s’estableix un esperit de comunió i perquè permet, si el marc és l’idoni, expressar lliurement una opinió, gesta que no està a l’abast de qualsevol, malgrat el que tendim a pensar.
Reunir-se per a compartir parers és sa, i nutritiu. Sa perquè resulta un exercici profitós per al cervell. Nutritiu perquè enriqueix l’intel·lecte. Almenys, aquesta és la teoria. Sabut és que hi ha converses que no aporten res, o poca cosa; diàlegs bizantins que no condueixen a bon port.
Hi ha moltes xerrades que sí que ens permeten viatjar, reflexionar i aprendre. ¿Quines? Serà perquè un es veu impregnat per aquest afany literari, però la majoria d’elles, en el meu cas, es produeixen entorn del llibre. I no soc l’únic «afectat». De fet, existeix un programa impulsat pel Ministeri de Cultura que busca promoure aquest tipus de converses en aquests petits temples del saber tan meravellosos anomenats «llibreries».
En Benicàssim
Es tracta d’Afinidades electivas, que un any més convida a una sèrie d’escriptors a compartir les seues experiències en diferents llibreries de tot el país. A la província de Castelló, l’única que participa (i no és casualitat) és la llibreria Noviembre de Benicàssim, on les «llibreteres de la mar» fan un treball extraordinari com a prescriptores i divulgadores del llibre, i com a agents culturals molt actives, ja que cada any aconsegueixen atreure a un bon nombre d’autors i autores de referència dins del panorama nacional.
El pròxim 1 d’octubre, a les 19.00 hores, i dins del programa Afinidades electivas visitaran Benicàssim Mercè Ibarz i Andrés Rubio. Tots dos mantindran un diàleg conduït per Lourdes Rubio al voltant dels seus llibres Tríptic de la terra (Anagrama) —que conté la «joia»Terra retirada»— i España fea (Debate). «Dues propostes molt diferents en la forma i en la manera d’abordar un tema: la destrucció del paisatge», com expliquen des de la llibreria Novembre.
Així, aquesta sessió, xerrada oberta, trobada o com vulguin cridar-ho, aprofundeix en temes com la planificació del territori, el dret al paisatge, a la vida bona. És, no n’hi ha dubte, i com bé assenyalen les llibreteres Mònica Bernat i Cèlia Puchol, «un diàleg que esperem que ens proveeixi de les eines necessàries per a afrontar l’opressió majúscula del nostre temps que en paraules de Marina Garcés passa per l’acceptació de “no sabem pensar el que està passant ni com intervenir en això”». Ocasions com aquestes són imperdibles.
