Suscríbete El Periódico Mediterráneo

El Periódico Mediterráneo

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

OPINIÓ

Les llibreries, actius de la cultura

L'11 de novembre se celebra el Dia de les Llibreries a tota Espanya

Les llibreries són un petit oasi cultural, un lloc de resistència.

Tots els estaments que regeixen una societat s’han anat transformant amb el pas del temps. Podríem assegurar que ha existit, i existeix, una evolució, encara que millor seria descriure aquest procés com una transformació o mutació, ja que no sempre existeix un avanç, ni es produeix una millora. 

El nostre sistema organitzatiu ha canviat, així com les nostres maneres de representació, els nostres cànons, les nostres creences... Tot canvia, res roman intacte. Heràclit dixit

En aquest segle XXI, que representa en molts sentits una nova era, una era digital que ja s’encamina cap als llocs inhòspits del món virtual, hi ha sistemes que s’han tornat caducs, com també hi ha sectors econòmics i socials que s’han vist desbordats davant els nous formats d’interacció i comunicació. Dit d’una altra manera, estem en ple procés de readaptació i, per què no dir-ho, d’acceptació. Sí, hem d’acceptar que existeix una fluctuació constant i gairebé incontrolable que genera molts dubtes i que ha estat creada i alimentada fins a l’avorriment per un capitalisme en la seua pitjor versió.

No és d’estranyar, vist el vist, que en l’actualitat es parli que vivim en una jungla, que hàgim tornat als dies de supervivència extrema. Si ja havien depredadors, ara aquests s’han quintuplicat, i per si això fos poc, els carronyers també. Així, han tornat, i amb força, aquells odis que pensàvem havíem superat, aquelles sospites que deguérem haver deixat enrere, i amb elles van arribar, una altra vegada, aquestes desigualtats i injustícies que diuen poc, i diuen molt malament, de nosaltres com a espècie.

¿Què fer davant totes aquestes intoleràncies i sectarismes, davant aquesta agitació i radicalismes? ¿Com sobreviure en un món que no és capaç de sentir empatia, de voler cuidar de l’altre, de respectar-lo? La cultura serveix com aquest refugi anhelat, com aquesta esperança perduda, perquè la cultura, a través d’ella, som capaços de veure més enllà, travessant els límits de la nostra imaginació, trencant qualsevol barrera, qualsevol prejudici. Sí, així és, la cultura com a element cohesionador, com el vincle que ens uneix, pel qual poder tornar a ser capaços de conjuminar esforços sense per això restar les capacitats individuals de cadascun. 

La cultura ens defineix, perquè ens permet veure qui som i què podem arribar a fer, sense jutjar-nos. La cultura ens enriqueix, a nivell emocional i intel·lectual, perquè explora l’inexplorat, perquè s’atreveix a veure el que normalment no volem veure. En ella, en la cultura, estan les nostres arrels, i també el nostre avenir, perquè el que ens ofereix és un accés a l’experimentació, a més de conèixer als qui ens van antecedir. Passat, present i futur s’entremesclen, s’arriben fins i tot a confondre, obrint un món de possibilitats extraordinari que es materialitza a través de manifestacions artístiques com l’art o la literatura

Forçat, com tot el que es pot quantificar, a seguir les regles de l’oferta i la demanda, allò que denominem «cultura» va passar a dir-se «indústria cultural» o «sector cultural». De sobte, el que alimentava la nostra creativitat i fomentava la raó, va passar a alimentar les butxaques d’uns quants i a tot un sistema que únicament produeix major desigualtat -a tots els nivells-. 

El business is business que tot ho marca i tot ho malmet va fer mossa, com no podia ser d’una altra manera, i llavors va aparèixer la precarització i fins i tot el menyspreu cap a tot allò que contrariés al gran mercat. Ja se sap, quan un qüestiona el que s’estableix, els dits acusatoris no triguen a assenyalar-ho fins a mortificar-ho.

No és fàcil viure avui si un es dedica en cos i ànima a la creació cultural, a la divulgació de coneixement. Però es pot, clar que es pot. Tan sols es necessiten grans dosis de rebel·lia -en la qual ja va implícita una gran valentia- per a fer front als totpoderosos. 

Les llibreries ‘rebels’

De supervivència, i rebel·lia, saben molt les llibreries. L’11 de novembre és el seu dia oficial, que no oficiós, perquè en realitat cada dia que pugen la persiana és una veritable fita, una veritable festa, tant per als seus «amos» com per als lectors —els seus veritables amos, en realitat; d’aquí, l‘entrecomillat anterior— que acudeixen a elles a la recerca de noves experiències, de nous reptes.

Com en tot d’algun temps ençà, hi ha grans i petits, conglomerats supranacionals i modestos negocis que, en realitat, no responen als models de negoci convencionals. D’acarnissada lluita podria considerar-se aquesta singular oposició si no fos perquè, en realitat, poc o molt poc tenen a veure en realitat els uns amb els altres. Les grans multinacionals i plataformes no poden competir amb les llibreries de barri, no si parlem de proximitat, de tracte personalitzat, d’aquestes converses espontànies que sorgeixen a partir d’un llibre determinat, dels suggeriments que planteja el llibreter o llibretera... En canvi, les llibreries de sempre, a les quals hem confiat els nostres petits secrets, sí que poden competir amb aquests Goliats unint esforços, com ja fan, a través de noves plataformes, de la venda en línia, de la presència en xarxes socials... 

Les llibreries, a més de «punts de venda», són espais de trobada, i no sols això, són llocs en els quals poder compartir inquietuds, parers, petites batalletes... Ofereixen un ambient d’absoluta llibertat, perquè un és qui decideix quin llibre —o llibres— li acompanyarà en la seua tornada a casa, i si té algun dubte, sempre pot deixar-se aconsellar, entaulant així algunes de les converses més fascinants entorn d’un univers complex, estrany, sorprenent, com és el de la literatura. 

Les llibreries són un canal, una via per a accedir a aquest vast coneixement que tanquen els llibres, i són, també, agents culturals actius, com ho venen demostrant des de fa ja molt temps a través no sols de les presentacions i signatures d’autors, sinó dels programes de foment a la lectura, de les activitats destinades per als més petits, de les seues recomanacions setmanals o diàries... Un llibreter del segle XXI no para de buscar noves maneres d’acostar les novetats que es publiquen però, i cosa que és més important, no deixa d’insistir a recuperar aquelles obres o aquells escriptors que, per un motiu o un altre, mereixen una nova oportunitat. 

Per si això fos poc, habiliten aquest marc idoni per a establir una màgica complicitat gràcies a accions tan senzilles en aparença com és el fet de sincerar-se davant els problemes que els inquieten, donant com a resultat imatges increïbles com les que fa a penes una setmana es produïa en el barri de Poblenou, a Barcelona, quan la llibreria Nollegiu va demanar ajuda per a traslladar-se a un altre local i centenars de lectors van acudir formant una cadena humana per a tal propòsit. Si això no és esperit col·laboratiu, de comunió, no sé què podria ser-ho. I aquest és un simple exemple del que és capaç de generar una llibreria de les de tota la vida.

Una celebració

Des de CEGAL (Confederación Española de Gremios y Asociaciones de Librerías Españolas) afirmen que «una de les bones notícies després de dos anys de pandèmia és que les llibreries han sobreviscut i gaudeixen de bona salut». I això, asseguren, «ha ocorregut gràcies al suport dels lectors i, sobretot, a l’esforç del sector per a explorar noves vies de col·laboració entre competidors i d’interacció amb els clients», cosa que ja assenyalàvem abans. 

Mostra d’aquest esforç és la consolidació de la celebració del Dia de les Llibreries que se celebra aquest 11 de novembre, una jornada en la qual llibreries com a Noviembre, a Benicàssim, o Argot, Babel i Plácido Gómez a Castelló, a més de moltes altres, organitzen activitats extraordinàries amb l’esperança que els lectors s’acostin, comparteixin moments de goig i demostrin que les llibreries són agents culturals actius, així com petits oasis en els quals un pot perdre’s i trobar-se com li plagui.

A Benicàssim, en la llibreria Noviembre, es durà a terme un dels esdeveniments més destacats d’aquesta singular festa literària: la trobada entre Berta Vias Mahou i Luis Rodríguez. L’autora madrilenya visitarà la localitat per a parlar de la seva novel·la La voz de entonces (Lumen), en una xerrada amb el qual és, sens dubte, un dels escriptors majúsculs de les nostres lletres, com és Rodríguez.

En Babel, Enric Nomdedéu parlarà també de la seua novel·la Tercera edició: sexe, llibres i lawfare (Onada Edicions), i en Argot tindrà lloc una nova edició de les jornades Fantasti’CS. A tot això cal sumar, és clar, descomptes i moltes altres sorpreses que ara no revelarem, perquè sempre és millor acudir a les nostres llibreries, sorprendre’ns en elles, experimentar, compartir. La cultura és llibertat, les llibreries són, també, un espai de llibertat. 

Compartir el artículo

stats