Escrivia Margaret Cavendish, qui fora duquessa de Newcastle i prolífica escriptora en el segle XVII, que el coneixement apaivaga i tranquil·litza la ment. Va escriure això en aquest clàssic fundacional de la ciència-ficció que és El mundo resplandeciente (Siruela), i estic convençut que Juan Arnau estaria d’acord amb aquesta afirmació.
Cavendish va participar en discussions sobre la matèria, el moviment, l’existència del buit, la percepció i el coneixement, i Juan Arnau no ha desistit de la seua obstinació d’abordar moltes d’aquestes qüestions, primer amb l’astrofísica i després amb la filosofia i el pensament oriental. A això ha dedicat gran part de la seua energia i el seu esforç intentant oferir-nos -i oferir-se a si mateix- una manera d’entendre el món i posicionar-se en ell.
No és una tasca fàcil la de voler comprendre i articular en certa manera tot quant ens envolta, així com reflexionar a consciència sobre les nostres maneres de pensar, de fer, de creure. Nosaltres mateixos ens imposem uns límits que eviten aprofundir en això de manera sincera i sense cap mena d’interessos ocults. Cada nou corrent filosòfic, cada nou sistema d’articulació social, cada nova (o vella) fe ens porten per uns rumbs que poden condemnar-nos o fer-nos veure que cal estar alerta o que hi ha marge de maniobra perquè l’ésser humà no estigui sentenciat en un món que ell mateix ha anat castigant. D’aquí, la necessitat de girar la nostra mirada, i el nostre pensament, cap a la naturalesa.
La relació amb l’entorn
No és un capritx el fet que moltes persones en l’actualitat intentin recuperar part de l’essència del que vam ser antany, restablint a poc a poc aquesta relació, més o menys cordial, amb el nostre entorn i amb l’altre, amb els altres. La clara amenaça que suposa el canvi climàtic -present ja en les nostres vides- i l’evident marca de l’individualisme han generat més d’una situació que es torna insostenible i que precisa no d’un pegat, sinó d’una reconversió, o d’un intent per revelar(nos-en) aquestes pràctiques que ens estan portant al límit.
De tot això, i d’una forma molt més diàfana i pròxima, versa l’últim dels assajos de l’astrofísic i filòsof valencià Juan Arnau, En la mente del mundo (Galàxia Gutenberg), en el qual ens diu que ha arribat el moment «d’oferir una alternativa, una nova cultura mental i una nova manera d’entendre l’enigma del real».
Una alternativa
¿Com pot oferir-se una nova cultura mental? ¿Què significa exactament «cultura mental»? I com entendre l’enigma del que considerem real? A aquestes i moltes altres preguntes respondrà el 15 de novembre, a partir de les 19.30 hores, en el Museu de Belles Arts de Castelló, sent, com és, el pròxim convidat del cicle Intercanvis. Club de Cultura.
Especialista en filosofies orientals, i defensor de l’humanisme, enfront de les escomeses de l’era de la distracció tecnològica, Arnau és un dels representants d’alguna cosa que, potser, ara molts pensen que no és necessari: la intel·ligència. Una intel·ligència entesa com la necessitat d’especular, de plantejar hipòtesi, d’imaginar teories, així com la capacitat d’observar detingudament les diferents manifestacions i conviccions que s’han anat construint amb el pas del temps i que defineixen qui som avui.
Per tot això, resulta imprescindible la percepció, que s’alimenta de la imaginació i la seua encarnació en el material. I també és indispensable, com apunta Juan Arnau, distingir entre ment i consciència perquè, assegura, aquesta distinció permet establir la hipòtesi que «els fonaments d’allò real no són els àtoms o qualsevol altre tipus d’entelèquia física o material, sinó la percepció i el desig». En aquest sentit, assenyala en aquest nou assaig, «l’amor és la força d’allò real i la vida una eròtica de la percepció», alguna cosa que ell mateix reconeix que és «un plantejament que va contra el sentit comú modern».
Després de la trobada amb Juan Arnau, el mes vinent de desembre serà l’il·lustrador Javier Sáez Castán l’últim convidat de l’any d’aquesta cita que promou l’Institut Valencià de Cultura (IVC) i que té com a epicentre de la seua activitat el Museu de Belles Arts de Castelló.
En 2023 l’activitat continuarà amb més protagonistes i moltes més reflexions entorn de la cultura i la seua importància.
