Dona i literatura, reflexions

Treballar per una igualtat real entre homes i dones no es només cosa d’empresaris i polítics, educadors i comunicadors. Cal fer esforços dia a dia en tots els àmbits, també en el món de las arts, per descomptat. S'entén que és important reivindicar la figura de dones artistes oblidades en èpoques on tots els focus eren només per als homes. I cal que les autores actuals siguen tan protagonistes com els escriptors.

Eixe és un dels objectius del cicle de conferències amb que obri l’any l’Ateneu de Castelló, al Reial Casino Antic, La narrativa del segle XXI: els seus personatges i autores. El divendres va iniciar la programació el catedràtic de Literatura Espanyola de la Universidad Complutense i crític literari Santos Sanz Villanueva, qui va explicar tres claus de la novel·la espanyola actual: paraula de dona, autoficció i covid. Li seguiran dues novelistes valencianes, Bárbara Blasco, que parlarà de la relació entre vida i ficció el 20 de gener a les 19.00 hores; i Lola Mascarell, que el dia 27 tractarà la narrativa de proximitat.

L'apertura del ventall cultural

Santos Sanz va incidir en que a difèrencia d’altres èpoques, on una corrent literària predominant funcionava de manera excloent, en l’actualitat predomina una gran varietat d’assumptes i enfocaments. Aquesta possibilitat de satisfer tots els gusts, dels més convencionals als més exigents, és el fil que va recórrer en la seua conferència. Així, va descriure les tendències més habituals i va destacar els seus èxits i insuficiències. 

Com en una panoràmica, va repassar la presència de la dona i la seua temàtica específica, així com el gust per la novel·la en la que l’escriptor part de la seua mateixa persona (l’autoficció), la que parla de la mateixa novel·la (metanarrativa), o el testimoni d’actualitat, dins del qual Sanz va cridar l’atenció sobre les moltes narracions que postulen l’abandó de la ciutat i la tornada al camp, o les que sustenten el seu fil narratiu en la vivència de la pandèmia de la covid-19. 

Novel·la i experiència

Bárbara Blasco i les fronteres entre la novel·la i la vida

L’escriptora valenciana Bárbara Blasco, premi Tusquets per Dicen los síntomas, parlarà a l’Ateneu de les difuses fronteres entre escriptura i vida, realitat i ficció. L’autora analitzarà quant hi ha de literatura en això que anomenem realitat, quant de temps passem al llarg del dia mantenint converses imaginàries, projectant el futur en la nostra ment, fent i desfent el passat. Com la memòria funciona com la literatura, sel·lecciona uns fets i els ordena per a donar-li un sentit. Com estem contant-nos constantment cap a dins el relat canviant i viu de la nostra vida, construint la identitat.

Parlarà de com la literatura influeix en la realitat. Des de paraules que provenen de llibres, com rebeca, o dels arquetips que ens ajuden a identificar a les persones, com Lolita, don Juan o Quixot. També comentarà les relacions entre vida i literatura en la seua obra. En La memoria del alambre es va inspirar en llocs i sensacions de la seua adolescència, anècdotes que li van succeir però que va modificar en la ficció. «El més curiós és que al tornar als meus records, s’han vist modificats, es semblaven a la ficció, i a la vegada estaven més prop de la veritat», explica.

Parlarà de l’alta literatura autobiográfica, d’Annie Ernaux, Katherine Harrison o Mary Karr, i d’alta literatura de pura ficció, de Mariana Enríquez, Samantha Sweblin o Lorrie Moore. De com «el més important és que la metàfora continga veritat, i en última instància, és el treball amb el llenguatge el que converteix un texte en literatura».

La narrativa de la proximitat en l’obra de Lola Mascarell

Periodista i professora de Llengua Castellana i Literatura, la valenciana Lola Mascarell ha publicat llibres de poemes i la novel·la Nosotras ya no estaremos. L’autora pretén analitzar a l’Ateneu com la literatura actual, i en concret aquest llibre, aprofundeix en assumptes i personatges de proximitat. «Escriu sobre allò que coneixes, eixe és el consell que el professor li dona a Jo March en Mujercitas, i és el consell que vaig voler seguir quan vaig començar a escriure la meua història», explica Mascarell. 

La família i la casa es converteixen en protagonistes d’una trama on predomina el relat de la pròpia vida, del proper. Només cal fer una ullada a les llibreries per a comprovar aquesta tendència. La família, la infància, la casa, el poble. Històries de gent del carrer, personatges que podríem ser nosaltres. Un llenguatge també proper i una èpica quotidiana, on el conflicte és domèstic. «En la meua novel·la, és la venda de la casa familiar el que posa en marxa la història, els records de la infància de la protagonista».

Les llibreries, actius de la cultura

Amb la lectura de La resistencia íntima, de Josep María Esquirol, Mascarell reflexiona sobre eixos llocs íntims i la rellevància de la pròpia casa. L’elecció del punt de vista narratiu és també un dels eixos de la conferència, ja que «es parteix de la distància que el temps determina entre la xiqueta (de la qual es parla en tercera persona) i l’adulta. Aquest trànsit de la primera a la tercera persona és un altre dels pilars fonamentals del relat». 

Suscríbete para seguir leyendo