Novel·la i experiència

En el segle XIX, l’escriptor canari Benito Pérez Galdós definia la novel·la com imatge i representació de la vida i, més tard, el basc Pío Baroja la describia com a caixó de sastre on cap tot. En tó de greguería, Ramón Gómez de la Serna va afirmar que la novel·la és una sorpresa d’al voltant de 300 pàgines i el que millor dona eixa sorpresa és el millor novel·lista. Les circumstàncies de les diverses vides composen l’argument, el conte de la novel·la, al que l’autor afegeix el primordialment literari, la forma, la disposició, la trama. El que constitueix la història de la novel·la, a través del temps o èpoques literàries, són les maneres de trenar i urdir els fets narrats.

La crítica literaria, a la saga de la creació de les novel·les, es va obstinar en classificar-les com novel·les de personatge, lloc i temps, o siga Kafka i Delibes; Joyce i Muñoz Molina, i Flaubert i Martín Santos… La novel·la actual, la d’aquest primer quart del segle XXI, apunta algunes maneres o tipus: novel·la psicològica, novel·la policiaca, novel·la de suspens, negra-criminal, històrica… Als nostres dies, la narrativa de l’experiència, hereva de la novel·la realista, representa una de les modalitats més conreades pels escriptors.

Novela d'experiència

Després d’una etapa en la que dominaven els avantguardismes i formalismes tècnics, per influència de la novel·la nord-americana i europea, que la va allunyar del lector mitjà, va irrompre la novel·la de l’experiència en la qual, a diferència de la gran novel·la realista rusa i francesa, prevaleix l’estudi dels personatges en un espai i temps propers i recognoscibles. Ja no importen tant les històries privades en un marc històric ampli, com afirmaba Balzac, sinó els fets aparentment insignificants d’uns personatges anodins, sense rellevància social, i contar les seues vides en el personal, afectiu, familiar i laboral, mitjançant la descripció detallada, el llenguatge directe i col·loquial i la identificació per mitjà de la memòria de l’autor i els personatges. Les novel·les de Luis Landero o Marta Sanz serien, entre d’altres, bons exemples. No es pretén amb elles transmetre pautes de conducta sinó que el seu final obert possibilite llibertat i complicitat interpretatives per part del lector.

El cicle La narrativa del segle XXI: personatges i autores a l’Ateneu presentarà la novel·la de l’experiència en dos dones novel·listes properes: Bárbara Blasco i Lola Mascarell. Prèviament, el reconegut crític literari Santos Sanz exposa tres components de la novel·la espanyola de hui: paraula de dona, autoficció i covid. En altres paraules, la novel·la com expressió de la vida. 

*Catedràtic de Literatura Espanyola a l’UJI.

Suscríbete para seguir leyendo