Cinc personatges i un autor

El públic que aquesta vesprada s’aprope al Teatre Municipal de Benicàssim a les 19.00 hores podrà descobrir-se reflexat a l’escenari, ja que l’obra Tercer cuerpo, escrita i dirigida per l’argentí Claudio Tolcachir, parla amb un embolcall de comèdia de les nostres preocupacions, anhels i errors qüotidians. Tot amb un reparte de luxe format per Natalia Verbeke, Carlos Blanco, Gerardo Otero, Carmen Ruiz i la valenciana Nuria Herrero. Parlem amb aquestes dues d’un muntatge que ja quasi porta un any rodant per Espanya.

Per a Carmen Ruiz, Tercer cuerpo és «una comèdia dramàtica amb molt d’humor negre, el públic s’ho passa molt bé, però també parla de coses que ens passen a tots, com la soledat, la falta d’amor, el que amaguem dels altres per a agradar, la incapacitat d’amar...».

Nuria Herrero coincideix plenament amb la seua companya i no dubta de que «qui vinga a veure l’obra es riurà, segur, però també trobarà un missatge molt profund, i eixa combinació no és fàcil. A més, els protagonistes són cinc personatges amb els que resulta molt fàcil connectar».

Així, pel que fa als personatges, Nuria defineix el seu, Sofía, com «una jove que tracta d’estimar i està disposada a tot per amor, per a salvar la seua relació, però d’una manera absurda perquè qui està a prop d’ella no sap estimar».

Per la seua banda, Carmen creu que el seu rol, Moni, «també és una dona que vol que l’estimen molt, tracta d’agradar, però és molt invasiva i acaba ficant-se on no la criden. És socialment maldestra, tot i que ho fa amb bona fe. És molt tendra i el públic acostuma a identificar-se amb ella, però al final allunya als qui té a prop».

Un referent

Totes dues actrius es van sentir atretes per aquesta funció des del primer moment, i a més van complir el somni de treballar amb Tolcachir. Carmen explica que «ja havíem tractat de treballar junts una vegada però aquell projecte no va eixir. És un director que m’agrada molt, ho té tot clar i amb ell s’aprén moltíssim. Sap molt, però deixa espai de creació a l’actor i amb ell no importa equivocar-se, no et vas a casa frustrat per haver-ho fet mal, és com anar provant coses, jugant».

Nuria també recorda que «ja fa com uns 12 anys vaig fer un curs de cinc dies a Estats Units amb Tolcachir i em vaig enamorar de la seua manera de dirigir. És tot un referent, no només a Latinoamèrica sinó en l’àmbit internacional, m’encanta la seua mirada, com dirigeix als actors, així que treballar amb ell era una garantia i totes les meues expectatives s’han superat. Aquesta obra és el més gran al que un pot aspirar en el teatre».

Evolució

L’actriu també destaca que després de quasi un any representant Tercer cuerpo «encara em sorprén aquesta manera de fer teatre, l’obra es manté encara molt viva, s’enriqueix constantment i en cada lloc mostra noves coses».

Com a exemple, Carmen Ruiz assenyala que «l’altre dia vaig descobrir que Moni és més seca en parts de la funció, fins i tot borde; això no és el que vam treballar al principi, però segueix concordant amb el personatge, és el més bonic d’una funció com aquesta tot i que el texte és milimètric, encara que la gent creu que improvisem».

L’actriu incideix en que la versió espanyola de l’obra «té més comèdia que l’argentina» i tot i que només la interpretació dels artistes diferencia els distints llocs on transcorre l’acció «el públic està primer desconcertat, però de seguida entra en la funció».

Per acabar, Nuria comenta que «ja havia estat a la platja de Benicàssim, però serà la primera vegada que actue ací i tinc moltes ganes».